.Diferència entre préstecs amb garantia personal i préstecs amb garantia real

Tema 5. Préstecs i crèdits bancaris

5.1 Préstec i crèdit : noció i diferència

El préstec és el contracte mitjançant el qual un banc o caixa entrega al client una suma de diners prèviament pactada, que aquest es compromet a retornar, més els interessos, segons sigui el pla d’amortització establert.

Pel contrari, en el contracte de crèdit l’entitat financera es compromet amb el client a permetre-li disposar de quantitats de diner, d’acord amb les seves necessitats, fins assolir el límit pactat. Per la seva part, el client, en acabar el termini establert per l’operació, retornarà les sumes de les que ha disposat, més els interessos meritats (devengados) en favor del banc i les comissions pactades. Els contractes de crèdit es solen instrumentar en comptes corrents, a través de les quals el beneficiari o beneficiaris disposen del diner que necessiten, mitjançant l’emissió de xecs, transferències,...

Els crèdits es solen utilitzar per les empreses que necessiten comptar amb fons per reforçar la seva tresoreria, sense que per això tinguin de pagar interessos pels saldos no disposats.

Els préstecs s’adapten millor a aquelles circumstàncies en les que és precís disposar de tot el diner prestat. Per aquesta raó, les facilitats financeres concedides a particulars i empreses per l’adquisició de béns i equips d’inversió solen adoptar la forma de préstec.

5.2 Risc en préstecs i crèdits. Avaluació scoring

El risc que suporten els bancs i caixes en les operacions de préstec i crèdit consisteix en la possibilitat de no recuperar els fons prestats als seus clients i els interessos meritats per aquests si no es compleix el pla d’amortització previst.

Per limitar i controlar els riscos en aquestes operacions, a més d’estudiar als clients, se’ls soliciten les garanties que el banc o la caixa considerin oportunes i es documenta l’operació de manera adequada. Aquestes garanties serveixen per recuperar el diner en cas de que els prestataris no retornin el préstec o el crèdit i la documentació correcta és el mitjà per facilitar la recuperació del diner per via judicial.

Avaluació scoring

En la banca el volum de préstecs és molt gran. Molts d’ells són de baix import i tenen terminis curts de devolució (inferiors a 5 anys). Entre aquest tipus de préstecs destaquen els de consum, destinats al pagament de despeses personals i familiars (compra de cotxe, reforma de vivenda,...). Per agilitzar la tramitació, els bancs i les caixes utilitzen models d’avaluació de la clientela informatitzats que atorguen al potencial prestatari una puntuació (score).

Segons sigui la puntuació obtinguda pel client, i conforme a un barem predeterminat, s’obté un criteri per acceptar o refusar la sol·licitud del préstec.

Barems per l’avaluació :

• <5 punts="" :="" clients="" dolents.="" es="" refusa="">5>
• 5 a 7,5 punts : clients regulars. Es pot concedir amb garanties reforçadés
• 7,5 a 10 punts : bons clients. Es poden concedir sense garanties reforçadés
• >10 punts : molt bons clients. Concessió preferent.

5.3 Préstecs amb garantia personal

Aquesta garantia personal suposa que el prestatari o prestataris, que reben el diner, responen de la seva devolució i de la dels seus interessos amb tot el seu patrimoni, però sense establir cap dret real de garantia que lligui algun bé concret a la finalitat de l’operació.

Els drets reals de garantia recauen sobre un bé concret per garantir que el deutor complirà l’obligació al venciment. Si el deutor no compleix, el creditor es vendrà l’objecte de la garantia recuperant així els diners prestats. Els drets reals de garantia més comuns són :

• Hipoteca immobiliària : que recau sobre els béns immobles (terrenys, cases,...)
• I la prenda : que afecta a béns mobles (joies, valors,...)

En els préstecs i crèdits amb garantia personal (préstecs i crèdits personals) el risc que assumeix l’entitat prestamista es molt superior al que pateix en els que tenen garantia real (prenda o hipoteca) ja que en els de garantia personal, tot i que en el moment de formalitzar el préstec tingui els suficients béns i drets per fer front a la devolució, el deutor pot trobar-se en una mala situació quan arribi el venciment.

1. Pòlisses de préstec

Són documents contractuals on es formalitzen les operacions d’aquesta naturalesa. Hi figuren :

• Dades del prestatari o prestatari
• Dades de les persones que garanteixen l’operació
• Característiques de l’operació
• Clàusules del contracte
• Signatura dels qui subscriuen (banc/caixa i prestatari)
• Intervenció del notari (qui en qualitat de fedatari converteix les pòlisses en documents públics) 

1. Efectes financers

Els efectes financers, lletres financeres o efectes de favor, constitueixen una forma de documentació dels préstecs personals mitjançant lletres de canvi. En aquesta modalitat documental, el banc o caixa descompte una lletra de canvi, on figura com prenedor, mentre que el prestatari o prestataris apareixen com acceptants. El lliurador de l’efecte és el propi banc o una persona que aporti aval del préstec.

5.4 Préstecs amb garantia real

Quan el risc d’una operació de préstec o de crèdit es considera elevat, els bancs i caixes d’estalvi solen sol·licitar garanties reals.

1. Préstecs prendataris : pignoració de valors

   
   

Quan el client pot ser molt rentable però compta amb poques garanties, algunes entitats de crèdit sol·liciten que s’entregui en garantia títols de renda variable (l’ import del préstec sol ser del 50% del valor efectiu de les accions donades a prenda) o fixa (l’ import del préstec sol assolir fins un 90% del valor efectiu de les mateixes). Aquesta diferència recau en la volatilitat dels valors sobre els que recau la prenda, que és molt més alta en les accions que en les obligacions,bons,lletres i pagarés.

1. Préstec hipotecaris

Així com els préstecs garantits amb hipoteca immobiliària són molt comuns, els d’hipoteca mobiliària (dret real de garantia que recau sobre una de les coses mobles) són excepcionals 

La major part dels préstecs hipotecaris es concedeixen per la compra d’una vivenda. En el supòsit de cases de nova construcció el promotor de l’obra va rebre en el seu dia un préstec hipotecari amb la garantia del solar (préstec promotor) sobre el que es van aixecar les vivendes. Quan aquestes s’han acabat i es produeix l’entrega (signatura d’escriptura i entrega de claus) el comprador de cadascuna d’elles es subroga (subrogació del deutor) en una part del préstec hipotecari que en el seu dia va contractar el promotor i comença a pagar els rebuts al banc o caixa que va finançar l’obra.

En aquesta situació, no existeixen despeses d’obertura d’hipoteca, pel comprador, ja que en el seu dia la va formalitzar el promotor. Quan s’han acabat de pagar tots els rebuts (entre 10 i 30 anys o més) el propietari de la vivenda ha de cancel·lar la inscripció hipotecaria en el registre de la propietat seguint els passos següents :

1er : escriptura notarial de carta de pagament i cancel·lació d’hipoteca (un o varis apoderats de l’entitat prestamista declaren davant de notari que l’acreditat ha satisfet tot el deute. El notari recull aquesta declaració en escriptura pública on també declara la finca lliure del gravamen hipotecari que tenia. És precís pagar aranzels notarials).

2on : inscripció de l’anterior escriptura en el Registre de la Propietat (d’aquesta manera queda cancel·lada l’anterior inscripció hipotecaria. És precís pagar drets registrals).

Si la compra és una vivenda de segona mà hipotecada, el comprador pot cancel·lar la hipoteca que tenia el venedor o pot subrogar-se la mateixa.

1. Hipoteques de màxims

   
   

En l’actualitat, els bancs i caixes d’estalvis exigeixen amb freqüència als seus clients, normalment empreses, que hipotequin alguna finca concreta, amb la finalitat de garantir diverses operacions de risc que mantenen amb l’entitat. Les hipoteques de màxims es solen emprar doncs, quan els clients tenen un elevat volum de riscos amb l’entitat de crèdit i aquesta considera que la garantia personal no és suficient per respondre de les diferents operacions d’actiu que mantenen els seus clients.

5.5 Liquidació de préstecs

Pel càlcul de les liquidacions de préstecs els bancs i caixes utilitzen diversos procediments, sent el més usual el progressiu o francès. En el sistema progressiu de liquidació el prestatari paga una quantitat períòdica fixa (mensual, trimestral, anual,...) per un tipus d’interès donat. Aquesta quota es desglossa en dues parts : quota d’interessos i quota d’amortització. La primera disminueix a mesura que transcorren els períodes de pagament, mentre que, de manera simultània, la segona augmenta. Per aquest motiu, sol resultar interessant cancel·lar de forma anticipada els préstecs calculats per aquest procediment.

Els contractes de préstec, amb independència que tinguin garantia personal o garantia real, es poden pactar a tipus d’interès fix o a interès variable. En el primer cas, el tipus aplicat durant tota la vida del préstec sempre és el mateix. En els préstecs a interès variable s’estableix un interès referencial :

• Euríbor a un any
• IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris) de bancs
• IRPH de caixes
• Indicador CECA (Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi) d’actius
• Etc.

A aquest tipus d’interès se li suma o se li resta un determinat percentatge anomenat diferencial.

La revisió del tipus d’interès variable per adaptar-lo al nivell del mercat s’efectua cada 6 mesos o cada any, conforme el que s’hagi pactat en l’escriptura de préstec bancari.

A més dels tipus d’interès, per tenir en compte el cost dels préstecs també ens hem de fixar en les comissions. Aquestes poden ser :

• D’obertura (per iniciar l’operació)
• D’estudi (per l’anàlisi de la concessió)
• D’amortització parcial anticipada ( per reduir el saldo viu del préstec de manera anticipada)
• De cancel·lació anticipada (per amortitzar el préstec abans de temps o portar-lo a una altra entitat)
• ...

A més de les comissions existeixen unes altres despeses, que no percep l’entitat de crèdit , com són :

• Les despeses d’escriptura (pels préstecs hipotecaris) que cobra el notari
• L’assegurança de cancel·lació del préstec (per amortització del préstec en cas de defunció del prestatari)

Pel càlcul de la TAE es consideren les despeses que percep el prestamista (comissions) però s’hi exclouen aquelles que reben tercers (les dues que acabem de veure).

Forma de liquidació dels préstecs :

Les circulars del Banc d’Espanya exigeixen que els rebuts períòdics de liquidació dels préstecs facilitin informació que ajudi al client a conèixer amb major precisió les característiques de l’operació financera de la que és titular. Concretament, en les comunicacions períòdiques als clients per l’amortització de préstecs han de figurar , com a mínim, les dades següents :

• Saldo deutor al que s’aplica la liquidació
• Període al que correspon la liquidació
• Tipus d’interès contractual aplicat
• Import de la quota total que és precís pagar
• Import de la quota d’interessos
• Import de l’amortització realitzada en el pagament
• Nou saldo pendent

5.6 Comptes de crèdit

En aquesta modalitat de comptes corrents es posa a disposició del prestatari un límit de crèdit del que poden disposar en funció de les seves necessitats. Respecte al saldo d’un compte de crèdit, el més habitual és que sigui deutor, però dins del límit concedit i en aquest cas el banc o caixa cobra els interessos pactats per l’operació d’actiu conforme a les disposicions efectuades.

Si el saldo és creditor, és a dir, si el client te fons al seu favor i no ha disposat del crèdit, l’entitat li abonarà un tipus d’interès igual que el dels comptes corrents ordinaris.

5.7 Els descoberts en compte corrent

Són disposicions per sobre del saldo que manté el seu titular en la mateixa. Són autèntics crèdits que els bancs i caixes donen als seus clients quan tenen una gran confiança en ells. El principal problema dels descoberts és el seu risc :es tracta de crèdits que es concedeixen sense acord previ i sense cap tipus de documentació. Aquest fet fa que la recuperació del diner per via judicial sigui molt difícil. A més, el fet de disposar de diners que no es tenen pot arribar a ser un agreujant pel client.

Per tot això la concessió de descoberts és molt restrictiva i sols s’atorguen en circumstàncies d’especial confiança cap als clients i en terminis molts curts.

Per evitar l’ús abusiu dels descoberts, les entitats de crèdit les penalitzen amb elevats interessos i comissions.

5.8 Crèdits de signatura : avals bancaris

La garantia que els bancs i caixes presten per compte dels seus clients i que genèricament es coneix com crèdit de firma o aval. Es poden fer diverses classificacions dels avals segons l’entitat davant de la que es presentin o en funció de la seva naturalesa. Si atenem a aquest últim criteri i tenim en compte els més utilitzats, són :

• Avals econòmics comercials : s’utilitzen per respondre de la qualitat dels materials subministrats, de l’execució d’una obra i, en termes generals, del compliment d’un contracte.
• Avals econòmics purs : també coneguts com avals de caràcter tècnic, es presten pels bancs i caixes per respondre d’obligacions de pagament dels seus clients. Es tracta de respondre exclusivament de quantitats de diner i no del compliment d’obligacions contractual, com en el cas d’abans.

Algunes empreses, per la seva activitat, estan obligades a presentar avals constantment. Per facilitar l’estudi de riscos en aquests casos i agilitzar la concessió de les garanties, els bancs i caixes els concedeixen línies o classificacions per avals de manera que se’ls avala de manera automàtica sempre que el límit del risc no superi la xifra determinada en la classificació.

5.9 Cartes de crèdit

La carta de crèdit és un document que serveix al client, titular de la mateixa per disposar de fons en diverses oficines d’un banc o caixa. Es tracta d’una modalitat de producte bancari que ha caigut en desús en ser substituït per altres serveis, com les targetes de crèdit.

El banc emissor de la carta emetia un document a favor d’una persona que estampava la seva signatura en el mateix. La carta tenia un límit de disposició de fons i una data de venciment. Mitjançant la presentació del document en diferents oficines de l’entitat emissora i la signatura d’un rebut, el titular de la carta disposava de fons fins els límit i el venciment de la mateixa.

Tema 6 . Vocabulari

COMPTE CORRENT :

El compte corrent és un contracte entre un banc i un client que estableix que l'entitat complirà les ordres de pagament de la persona d'acord a la quantitat de diners que hagi dipositat o el crèdit que hagi acordat. Aquest compte pot ser oberta i administrada per una persona o per un grup de persones, en aquest últim cas, segons les condicions, tots els individus poden estar habilitats per operar.

El propietari d'un compte corrent pot disposar dels diners a través d'un caixer automàtic, la finestreta de caixa o algun tipus de talonari (com un xec). És possible realitzar descomptes d'efectes, vincular pagaments al compte i cobrar o pagar interessos o impostos, per exemple.

DESCOBERT EN COMPTE CORRENT :

Quedar-se en números vermells o generar un descobert en el compte corrent és un problema que pot passar si hem fet una mala previsió dels cobraments o pagaments, hem tingut un imprevist o ha existit algun tipus de retard en el cobrament de la nostra nòmina o ingressos.

Un descobert en compte corrent pot originar com a màxim les següents comissions:

Reclamació per posició deutora:

que s'origina quan han transcorregut entre tres i set dies amb el compte al descobert. Aquest interval de temps varia en funció de l'entitat financera i es cobra una quantitat fixa per l'obertura de la posició deutora. Els imports que es cobren oscil·len des dels 10 euros als 45 euros, en funció de l'entitat i tipus de compte que tinguem contractada.

Comissió sobre major descobert:

percentatge que s'aplica sobre la major quantitat creditora que tingui el compte en el període de càlcul de la liquidació d'interessos. Aquest percentatge és un percentatge fix que es cobra una sola vegada durant la vigència del descobert i que pot oscil · lar des d'un 1% a un 4,5% sobre la major de les quantitats.

Interès creditor:

és l'interès que s'origina pels diners que ens ha prestat el banc durant la vigència del descobert. Aquest tipus d'interès es calcula mitjançant el mètode hamburguès i el seu percentatge depèn del tipus de compte que tinguem aperturada i del perfil del client

EL XEC :

El xec és un document de pagament immediat, a diferència de la lletra de canvi i el pagaré, que són documents de crèdit. És una ordre de pagament pura i simple lliurada al banc, en el qual el lliurador té fons dipositats en compte corrent, o autorització per girar en compte corrent amb sobre gir.

 Els xecs són girats a càrrec dels bancs; qui lliuren talonaris numerats en sèrie. També aquests talonaris poden ser manats a confeccionar pel lliurador, però prèvia autorització del banc corresponent. Per lliurar o girar un xec el girador ha de tenir els fons suficients o sobre gir que li atorga el banc.

PAGARÉ :

És un títol-valor de circulació i apareix com a forma impròpia del contracte de canvi que contenia interessos. És un document de crèdit igual que la lletra de canvi, amb la promesa pura i simple de pagar una suma de diners, en un determinat temps.

A diferència de la lletra de canvi, que és un document d'ordre abstracte, el pagaré és un títol-valor d'origen causal, és a dir que en document es podrà pactar els interessos, pot incloure la causa que dóna origen al pagaré, com també podrà incloure la garantia amb la qual s'aferma l'obligació.

És per això segurament, que el pagaré és més utilitzat que la lletra de canvi, en els bancs i institucions financeres, ja que el propi pagaré poden pactar els interessos i garantir l'obligació mitjançant l'aval, en altres paraules direm que és un títol - valor més complet que la lletra de canvi.

COMPTE D’ESTALVI A LA VISTA :

Els comptes d'estalvi a la vista, malgrat el seu nom, no són una forma d'estalvi sinó que un sistema per mantenir diners a cura del banc. Pel mateix, no ofereixen cap limitació en relació al nombre de girs que poden efectuar-se en l'any però tampoc lliuren reajustaments ni interessos. A més, en el cas dels bancs poden obrir-se en moneda nacional o estrangera.

Poden ser oberts a nom d'una o més persones, ja siguin naturals o jurídiques (empreses, organitzacions, centres de pares i apoderats, unitats veïnals, etc.) I les institucions financeres poden cobrar comissions per el maneig dels comptes.

IMPOSICIONS A TERMINI FIX :

la I.P.F. O imposició a termini en euros és un dipòsit que es contracta a un tipus d'interès determinat.

COMPTES D’ESTALVI VIVENDA :

Generalment els comptes habitatge consisteixen en dipòsits bancaris que tenen per finalitat constituir un capital que es destinarà a l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual (primer habitatge).

Només s'admeten els comptes habitatge per a l'adquisició del primer habitatge, desapareixent per tant aquesta possibilitat per a les persones que ja disposin d'habitatge habitual.

DIPÒSIT ESTRUCTURAT :

Un dipòsit estructurat és aquell que va lligat a un o diversos subjacents, és a dir, l'evolució dependrà de certes condicions marcades per l'entitat. Els dipòsits estructurat són per tant un producte financer que divideix la inversió que fem en dues: una que generalment va a termini fix i una altra de rendibilitat variable, depenent de l'evolució d'accions concretes, d'un índex borsari, de fons d'inversió o similar .

Generalment, en un dipòsit estructurat el capital està garantit, però no els guanys (té un part variable). Ull perquè les despeses de cancel·lació solen ser altes i els dipòsits estructurat solen lligar per un termini mitjà / llarg. Com és lògic, convenen en conjuntures en què entenguem que la part variable (la borsa, fons) té possibilitats de créixer àmpliament.

DIPÒSIT REFERENCIAT :

1. - Definició

Aquesta és una modalitat de dipòsit bancari la rendibilitat ve fixada en funció d'un determinat índex borsari o conjunt d'índexs.

Aquest tipus de dipòsit ha pres una important rellevància pel fet que amb l'actual fiscalitat es mostra com una opció molt interessant per apropar-se a les rendibilitats dels mercats borsaris sense assumir els riscos que la inversió directa en borsa provoca.

2. - Operatòria

Aquesta modalitat en la seva contractació no difereix substancialment de les altres, encara que caldrà estar molt atents al seu moment de contractació, ja que si els índexs als quals es referència estan en màxims ens podrem trobar al venciment amb desagradables sorpreses.

3. - Riscos

Evidentment en aquest tipus de dipòsits vinculem la rendibilitat final a l'evolució d'un determinat mercat borsari, de manera que la rendibilitat final no està garantida inicialment en una quantia determinada. Però tenim la garantia que el principal de l'operació no ho perdrem, és com invertir en borsa però arriscant només a les pujades i no a les pèrdues.

TARGETES DE CRÈDIT I DE DÈBIT (DIFERÈNCIES) :

• Primera diferència entre targetes de crèdit i dèbit, A les targetes de crèdit, l'usuari pot pagar i retirar diners fins i tot si el seu compte no disposa de fons en aquest moment, ja que ajorna el cobrament fins al següent mes. En canvi, la targeta de dèbit, Déu immediatament en el compte de l'usuari els càrrecs que es realitzen, en principi, fins al límit dels fons del compte.
• Targetes de Crèdit quan s'utilitzen per retirar diners o fraccionar pagaments de productes, solen portar aparellats uns interessos, mentre que les de Dèbit no els solen tenir.
• Les targetes de crèdit són un mitjà de finançament: permeten fer compres sense necessitat de desemborsar la totalitat dels diners en el moment, l'usuari pot pagar en diversos terminis. Com la possessió de targetes de crèdit porta implícita la concessió de crèdit per part de les entitats bancàries, s'exigeix ​​el requisit de la domiciliació de la nòmina o la garantia d'uns ingressos estables.
• Les targetes de dèbit també són un mitjà de pagament, però en aquest cas es genera el càrrec directe en el compte del titular, és a dir que les despeses que es paguin amb targetes de dèbit es descompten directament del saldo en compte.
• També la modalitat de pagament ajornat, que permet a l'usuari pagar els béns i serveis en successives quotes mensuals, li suposarà un interès que variarà entre el 0,7% i el 1,75%, depenent de l'entitat financera.

PER A QUÈ SERVEIXEN LES BÚSTIES PERMANENTS :

Serveixen per ingressar quantitats de diners generalment elevades a qualsevol hora del dia, evitant la inseguretat de la clientela.

CRÈDITS DOCUMENTARIS :

És un compromís d'un banc (emissor) que obra a petició d'un ordenant i que mitjançant aquest compromís s'obliga a pagar a un 3 º una quantitat de diners o acceptar / negociar efectes girats per aquest 3º (beneficiari) contra el lliurament de la documentació requerida de la mercaderia.

El beneficiari té el compromís d'un banc i no d'un particular. El banc a l'hora d'obrir el crèdit documentari va a demanar una provisió de fons a l'ordenant.