Diferencia entre meteorització i erosió

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,98 KB

1

El mar modela els paisatges litorals a través de 3 moviments de les seves aigües diferents, explica quins son aquests moviments:

Curs alt:


Comprèn el naixement del riu i el descens per les muntanyes. L'aigua circula a gran velocitat perquè el llit és estret i presenta un pendent pronunciat. En aquest tram predomina l'acció erosiva del riu, que excava valls estretes i profundes.

Curs mitjà:


En aquest tram el pendent disminueix i el riu perd velocitat, però transporta més aigua que en el curs alt.
Hi predomina el transport, si bé els detritus més grans comencen a sedimentar. L'acció erosiva del riu fa que el llit s'eixampli i dóna lloc a valls més obertes.

Curs baix:


En el tram baix, el desnivell que salva el riu és pràcticament nul, de manera que l’aigua circula amb lentitud i descriu corbes seguint els petits desnivells que hi ha. Hi predomina clarament la sedimentació. El llit del riu s’eixampla i deixa de ser recte.


2. Els materials [sedimenten] quan l'agent geològic que els transportava no té prou [energia] per continuar-los desplaçant i cauen al terra, on es poden [acumular] fent [dunes] al deserto[deltes] al mar.
3. El vent és un agent geològic [atmosfèric] que destaca per la seva capacitat [erosiva], i de [transport], que resulta en la formació de [dunes] de sorra o de [loess] de llims.
4. La Meteorització química es Déu a les reaccions químiques de les roques amb [l'aigua], l'oxigen de l'[atmosfera], l'àcid [carbònic] provinent les [pluges àcides]. 
5. La meteorització és el procés d'[afebliment] i [fragmentació] de les roques causat per l'exposició a [l'atmosfera], la [hidrosfera] i la biosfera.
6. Aparella cada paisatge amb el seu origen:Tómbols → Transport i Sedimentació.Platges → Transport i Sedimentació. Promontoris → Erosiva. Penya-segats → Erosiva. Barres → Transport i Sedimentació.Badies → Erosiva. Albuferes → Transport i Sedimentació. Fletxes → Transport i Sedimentació,. Illots → Erosiva.


7. Els processos geològics externs son l’alteració de les [roques] i el [desgast] del relleu que es deuen a l’acció de fenòmens [atmosfèrics], la [hidrosfèrics] i dels [éssers vius] quant són impulsats per [l'energia solar] i la [gravetat terrestre].
8. Explica la formació de les roques evaporítiques: La formació de les roques evaporítiques té lloc en el fons de mars o llacs d'aigües salades. En condicions d'alta evaporació, es produeix un augment progressiu de la concentració de sals dissoltes fins arribar a un punt en què les sals precipiten i abandonen la dissolució. Aleshores, les sals comencen a formar cristalls minerals que s'acumulen al fons de la conca. Aquests mars i llacs presenten elevades concentracions de sals dissoltes a les seves aigües. La pressió que exerceixen els sediments acumulats sobre els cristalls de sal provoca que es transformin en una roca sedimentària evaporítica.


9. El relleu terrestre presenta una sèrie d'[accidents geogràfics] que canvien al llarg de [milions] d'anys a causa de dos tipus de [processos geològics] que actuen de manera [contraposada]: els [interns] ([magma] de l'interior de la terra) i els [externs] (el [vent] i l'[aigua] que desgasten les roques).  
10. Els agents geològics externs son:
a) els [atmosfèrics] (com el [vent]ola [pluja])
b) els [hidrosfèrics] (com les [aigües salvatges])

c) i els [biològics] (és a dir, els [éssers vius]).
11. La meteorització de roques serà mes intensa sobre roques de la [selva] que sobre roques del [desert] perquè la temperatura en els dos llocs serien [semblants] però la [humitat] és molt mes elevada en la selva que en el desert.  


12


La Meteorització Física es pot produir quant hi ha dilatació i contracció[tèrmiques], quant hi ha impactes amb altres [roques] i/o quant hi ha [arrels] de plantes o aigua que es congela a les [esquerdes] de les roques.

13

L'erosió de les [aigües subterrànies] sobre les [roques calcàries] dóna lloc a paisatges [càrstics] formats per [coves] (cavitats sota terra), [dolines] (caiguda del sostre d'una cova) i [simes] (conductes verticals).

14


Explica les 4 fases de formació d'un sòl, des de la roca mare, sòl brut, sòl jove i sòl madur amb cadascun dels seus horitzons corresponents:

Roca mare:

És el punt de partida del procés i, pròpiament, no és un sòl. La roca mare queda exposada als agents geològics externs, es meteoritza i comença a disgregar-se. A la seva superfície, s'hi poden acumular detritus, fins a formar-s'hi una capa anomenada regolita. No hi ha plantes: només colonitzen la roca alguns líquens i molses.

Sòl brut:

En aquesta fase, l'acció dels agents geològics externs ha donat lloc a la formació d'una capa de matèria mineral, formada per fragments de roca disgregats (horitzó Q. Algunes plantes poden començar a colonitzar aquesta capa.

Sòl jove:

En els sòls joves, les plantes aporten restes orgàniques i les seves arrels n'acceleren la meteorització. Al cap de centenars d'anys, la matèria orgànica s'acumula a les capes superiors del sòl i, en descompondre's, origina un horitzó ric en humus (horitzó A). En aquestes condicions, el sòl és colonitzat per molts més organismes.

Sòl madur:

Al cap de milers d'anys, el sòl augmenta en gruix i a sobre s'hi han instal·lat tot tipus d'éssers vius. Els sòls madurs es caracteritzen per presentar un horitzó intermedi (horitzó B) format per matèria mineral disgregada i matèria orgànica.

15


Un aqüífer és una capa de [terra i roques subterrànies] que actua com una esponja [acumulant] grans extensions d'[aigua] provinents de les [pluges] i que tenen el [nivell freàtic] a la seva part superior.

16

Un riu és un corrent d'aigua més o menys [estable] que circula per un llit fix i com més pendent tingui, més [energia] té l'aigua i, per tant, més forta és l'acció[erosiva] al curs alt, de [transport] al curs mig i de [sedimentació] al curs baix de tot el seu recorregut.

17

Explica les 3 maneres com els éssers vius actuen sobre el relleu: 

Meteorització física


Les arrels de les plantes s'introdueixen a les esquerdes de les roques I generen pressions capaces de fragmentar-les. 

Meteorització química:


Els microorganismes, els fongs, els líquens i les plantes produeixen substàncies que poden reaccionar amb els components de les roques i debilitar-les.

Protecció contra l'erosió:


Les arrels de les plantes redueixen l'erosió dels sòls perquè eviten que els corrents d'aigua i el vent arrosseguin els fragments més petits de roca.

18


Les glaceres són masses enormes de [gel], formades per [acumulació i compactació] de la neu en zones amb clima [polar] (glaceres de [casquet]) i zones amb clima d'alta muntanya (glaceres de [muntanya]), que es desplacen lentament per efecte de la [gravetat], de manera que les glaceres de casquet es trenquen l'arribar al mar i fan els [icebergs] i les glaceres de muntanya excaven les muntanyes fent valls en forma de [U].

19

El transport és el trasllat dels materials [erosionats] i la [distància] que recorren depèn de l'[energia] de l'agent geològic i del [pes] i la [mida] dels fragments que van en [suspensió].  

20

L'erosió és el procés de despreniment i la retirada de [fragments] de les roques i la seva intensitat depèn de [l'energia] de l'agent erosiu que pot ser el [vent], els [rius] o les [glaceres]. 

Entradas relacionadas: