Diferencia entre llengua i parla

1.Llengua i parla

· El llenguatge és la capacitat humana de comunicació.

· La llengua és la manifestació d’aquesta capacitat que ens permet   comunicar-nos. Segons Fernandini Suassure és un sistema convencional de signes que es manifesta quan el parlant en fa ús, és a dir, quan fa un acte de parla. La llengua és una acció pròpia i individual de cada parlant, que selecciona, entre totes les combinacions possibles del codi lingüístic, aquelles que en un moment determinat li són útils i necesàries.

· La parla és la manifestació o realització de la llengua per part de cada parlant.

2.La variació lingüística

Les variacions dins d’una llengua són les diferents formes de fer servir l’idioma.

· Variació diacrònica: diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps, segons l’època històrica en què viuen.

· Variació tòpica: és la que no dóna lloc als diferents dialectes d’una llengua, segons la zona o l’origen.

· Variació diastràtica: l’ús de la llengua segons l’edat, sexe, grup social o professional a què pertany el parlant.

· Variació diafàstica: l’opció lingüística que tria cada parlant en un moment determinat.

· Variació estàndard: varietat comuna a tots els parlants d’una comunitat lingüística necessària per a comunicar-nos de manera oral i escrita en àmbits d’una formalitat mitjana o alta. És una varietat creada, planificada i elaborada. A la nostra Comunitat, l’organisme oficial encarregat del procés d’estandardització és l’Acadèmia Valenciana de la Llegua.

Els registres lingüístics són les diverses varietats que cada parlant fa servir segons les necesitats.

El idiolecte és el conjunt de variacions lingüístiques que utilitza un parlant.