Diferencia entre habit i rutina

Importància de l’hàbit com a necessitat. Condicions prèvies.                                                        A mesura que creixen, van mostrant una sèrie de capacitats i poden i volen fer coses per si mateixos, En aquest moment, les persones adultes hem de permetre i potenciar que, poc a poc, vagin satisfent aquestes necessitats perquè, així, van millorant la seva autonomia.
Possiblement això, que explicat sembla tan senzill sigui un aspecte d’intervenció educativa clau en la primera infantesa.                             Una darrera consideració quan parlem d’adquisició d’hàbits d’autonomia a l’educació infantil és que hem de fer servir el vocabulari amb precisió.                                               LES HABILITATS: L’habilitat és la destresa d’execució. És un concepte que es refereix a capacitats o possibilitats físiques, motrius i cognitives per dur a terme una certa acció, amb tant d’èxit com sigui possible. Les habilitats les podem agrupar en dos grans grups:

• Habilitats d’execució: Són les conductes que depenen de la capacitat motriu. Impliquen que el nen o nena ja té una certa força i aprehensió motriu a les extremitats superiors i inferiors, i que hi ha un cert nivell de desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual.
• Habilitats de planificació: Són les habilitats de tipus més cognitiu, que es refereixen a la capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d’accions.

ELS HÀBITS: L’establiment d’una rutina facilitarà l’adquisició de l’hàbit. Un hàbit és l’automatització d’una habilitat que l’infant executa autònomament en el moment adient. L’infant ha d’executar una conducta apresa prèviament en el moment que correspongui, de manera adequada i sense necessitat d’un control extern. En comparació amb les rutines els hàbits són constants i flexibles alhora:

Són constants: en el sentit que permeten elaborar un Març d’actuació consolidat

Són flexibles: perquè es poden adaptar a les diferents situacions i variar d’acord amb les característiques de l’entorn.

De fet es considera que un hàbit està adquirit i ha deixat de ser una rutina quan l’infant l’aplica autònomament (per si mateix) i adaptant-se a les circumstàncies de l’entorn.Cal recordar que el fet que un infant pugui realitzar una activitat suposa que en té l’habilitat, però no s’ha de pressuposar que n’hagi aconseguit l’hàbit, ja que per fer-ho ha de ser capaç d’aplicar-lo, sense esforç. 

LES RUTINES: En les nenes i els nens petits, la pràctica continuada de les habilitats apreses s’automatitzen en forma de rutines. Les rutines són aquelles activitats que, atesa la seva repetició continuada, s’ha aprés a realitzar-les diàriament de manera regular. La rutina s’adquireix després d’un procés repetitiu i rutinari de cada acció. D’aquesta manera s’executa sempre de la mateixa manera i davant de situacions similars, per la qual cosa, al cap d’un temps, pot dur-la a terme automàticament, gairebé sense parar-hi atenció. Les rutines són molt importants en l’educació infantil perquè se succeeixen diàriament  de manera estable. Aquesta regularitat ofereix un Març previsible que permet als infants orientar-se, anticipar-se als possibles canvis i ser més permeable a l’adopció de pautes.

L’AUTONOMIA: L’autonomia és la capacitat que té l’infant de prendre decisions i resoldre situacions quotidianes sense necessitat l’ajuda. Requereix tant de la capacitat motriu com de la capacitat cognitiva, això vol dir que inclou tant la presa de decisions com la seva execució. Per tant, com més autonomia tingui un nen o nena, menys dependrà de la persona adulta per dur a terme les seves activitats quotidianes. El terme autonomia inclou el vessant individual(capacitat per pensar i fer coses) com el social(capacitat per interactuar i per relacionar-se).

CONDICIONS PRÈVIES A LA INTERVENCIÓ PER A L’ADQUSICIÓ D’HÀBITS: L’aprenentatge, els materials i l’entorn que es necessiten per dur-lo a terme. Per això cal donar resposta a les preguntes quan, amb què i com intervindrem.                                                                        QUAN INTERVINDREM? L’adquisició d’un hàbit, l’infant ha de disposar de les habilitats, tant d’execució com de planificació, suficients per dur-les a terme i cal saber que estan condicionades pel grau de desenvolupament i maduració de l’infant. Sense l’existència d’aquestes capacitats bàsiques l’esforç per endegar l’aprenentatge de l’hàbit sovint serà estèril. D’altra banda, si es disposa d’aquestes capacitats però no s’intervé, es produirà un retard en l’adquisició o un procés inadequat de desenvolupament.                                                            AMB QUÈ INTERVIDREM? L’adquisició d’hàbits també depèn de les característiques de l’entorn. Els espais i els materials són recursos necessaris per a la intervenció en totes les àrees d’educació infantil.

• Els espais: han de ser acollidors i els infants els han de reconèixer com a propis, han de ser suficientment amplis, per a què puguin fer l’activitat lliurement, i també, per facilitar la tasca educativa d’educadores i educadors.
• També s’ha de disposar del mobiliari adient per a l’activitat educativa i del mobiliari auxiliar, per desar-hi la bata, la muda, la bossa, els bulquers etc..
• Les instal·lacions: també han d’estar condicionades a les necessitats de la canalla, per exemple l’alçada dels sanitaris o el lavabo etc..
  

Els objectes que l’infant utilitzi han de ser útils per a l’adquisició de l’hàbit i també de fàcil ús

Requerirà d’uns espais i uns materials específics, segons l’edat del nen o nena. Aquests espais i materials els detallarem quan elaborem la programació.                        COM INTERVINDREM? En aquest punt hem de parlar de la relació afectiva, la quotidianitat i la interrelació família-escola. Un aspecte que caldrà considerar en la intervenció és la interculturalitat o acceptació de les diferents cultures.                                                               -LA RELACIÓ AFECTIVA:  Si l’entorn físic és important, encara ho és més l’entorn afectiu. En les activitats de la vida quotidiana la interacció que el nen o la nena estableix amb la persona que li ensenya o li exigeix l’hàbit és clau. Són moments en què es crea una relació íntima i molt comunicativa en la qual s’estableix un diàleg, encara que no més sigui a través de mirades i gestos en què la persona adulta entén les intencions de l’infant i aquest mostra més disponibilitat per cooperar, suposa un avenç inestimable en la conquesta de la seva autonomia. La persona adulta en aquest context d’afecte també exerceix l’autoritat necessària per afavorir una millor predisposició en l’adquisició de l’hàbit. AFECTE: La persona adulta ha de garantir que l’afecte estigui per sobre de qualsevol conflicte o dificultat. L’afectivitat facilitarà la comunicació entre tots dos, amb la qual cosa l’infant té en la persona adulta i per tant, les possibilitats d’aprendre-hi. L’AUTORITAT; Quan es parla d’autoritat ens referim a una relació que planteja unes normes i unes exigències raonables, conegudes i acceptades per les dues parts. L’autoritat aporta seguretat i estabilitat a la relació: ajuda els infants a saber què poden esperar de les persones adultes en cada moment i què és el que n’esperen d’ell. Mostrar-se constants en la seva conducta i exigència, explicar clarament què demanen i assegurar-se que són enteses. 

LA INTERRELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA: Suposa establir unes pautes comunes en els entorns més habituals de desenvolupament per dotar de funcionalitat els aprenentatges i els hàbits i donar seguretat respecte a la manera d’interaccionar amb l’entorn. Els dos agents han de coordinar-se i seguir, en la mesura que sigui possible, la mateixa metodologia per facilitar l’adquisició de l’hàbit. Per fer-ho, s’han de posar d’acord respecte al moment en què comença l’aprenentatge i als procediments i les estratègies que cal aplicar per tal de facilitar-ne el procés d’adquisició. En els primers mesos de vida, els encarregats de satisfer les necessitats dels infants són les persones adultes, i per això, tant la família com l’escola han d’estar acord en quines són les hores dels àpats, de la migdiada i de qualsevol altra particularitat de la vida quotidiana de l’infant.

LA QUOTIDIANITAT: L’adquisició d’un hàbit és un aprenentatge que cal fer dins de l’entorn quotidià. Aquests són moments de referència temporal en els quals es repeteixen ritus i activitats que creen seguretat en les relacions amb els altres i amb l’entorn. Aquests moments són un gran recurs per al procés d’aprenentatge. De fet; les activitats i vivències quotidianes s’han d’entendre com activitats educatives.

ADQUISICIÓ D’HÀBITS I INTERCULTURALITAT: És important reconèixer que qualsevol hàbit porta implícites una sèrie d’exigències de correcció, de normes i valors concrets de cada cultura. Aquest fet suposar l’existència de diferents maneres d’executar un mateix hàbit, totes elles perfectament correctes. Els hàbits poden facilitar la convivència si es comparteixen o es respecten les diferents manera d’executar-los, o si es pacta anterioritat, es considerarà correcta tant en la família com a l’escola.

Aquestes diferències també s’han d’entendre com un recurs educatiu, ja que permeten que els infants coneguin altres cultures i costums, i que aprenguin a respectar formes de vida diferents a la seva.