Diferencia cromatides germanes cromatides homologues

2.LA MEIOSI

La meiosi és el procés mitjançant, el qual, a partir d’un nucli diploide, s’obtenen 4 nuclis haploides(cada un amb un representant de cada parella de cromosomes homòlegs )

nuclis haploides no iguals, no són genèticament iguals entre si, ni iguals a la cèl·lula mare, perquè es produeix variabilitat.

2.1. Primera divisió meiòtica

Profase I: El DNA es condensa i formen cromosomes, els cromosomes homòlegs s'ajunten i es produeix la RECOMBINACIÓ GENÈTICA com a resultat de l’entrecreuament, duplicació de cromosomes, desapareix embolcall nuclear i nuclèol, migració del diplosomes als pols de la cèl·lula, formació del fus acromàtic i cada dos cromosomes homòlegs s’uneix a una fibra del fus.

La profase I es divideix en diverses fases: 1.Leptotè: Les cromàtides germanes, que s’han escurçat i eixamplat fins a fer-se visibles, es mantenen molt juntes i no es distingeixen les unes a les altres. S'uneixen pels extrems a l’embolcall nuclear per mitjà d’una estructura anomenada placa d’uníó.

2.Zigotè: Aquest procés de sinapsi és degut a la formació d’un complex de naturalesa proteica anomenat complex sinaptinemal, que conecta les carcasses de proteïnes de les cromàtides, i que permet l’alineament de cada gen amb el seu homòleg d’un altre cromosoma. El resultat és la formació de tètrades(4 cromàtides).

3.Paquitè: Completada la sinapsi en determinats punts de les tètrades es produeix l’encreuament  de les dues cromàtides homologues. En aquests punts es trenquen les cromàtides i es tornen a unir, però intercanviant-se material gènic, és a dir, un tros d’una  cromàtide passa a formar part d’una altre cromàtide homòloga, i viceversa. El resultat és la recombinació genètica, hi ha un intercanvi de gens entre els cromosomes, per la qual cosa les cromàtides del cromosoma d’origen patern tindran gens d’origen matern i a la inversa.

4.Diplotè: es produeix la desinopasi i es fan evidents els punts d’encreuament o quiasmes

5.Diacinesi: Els cromosomes homòlegs ,es tornen cada cop més curts i gruixuts a causa de la seva encapsidació progressiva. Les cromàtides germanes de cada tètrada estan unides pels centrosomers i cromàtides no germanes romanen unides pels quiasmes. Al final d’aquesta fase desapareixen l’embolcall nuclear i el nuclèol, es forma el fus entre els diplosomes(parells de centríols), i es comença a formar els microtúbuls cinetocòrics.

Metafase I: Els cromosomes homòlegs units se situen al pla equatorial de la cèl·lula i formen la placa equatorial.

Anafase I:Els cromosomes homòlegs que formen al bivalent se separen i migren cap als pols oposats.Els cromosomes mantenen les 2 cromàtides, combinació a l’atzar dels cromosomes.

Telofase I: Formació de l’embolcall nuclear que dura molt poc, petita descondensació dels cromosomes, formació d’un anell contràctil (animals) o septe (vegetals).

2.2.Segona divisió meiòtica

És produeix una separació de les cromàtides germanes i tenen el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare.És igual que la mitosi excepte que no va precedida d’una duplicació d’ADN. Comença amb una profase molt curta en la qual desapareixen els embolcalls nuclears i es formen dos nous fusos. Continua amb una metafase II en què els cromosomes es dipositen a la placa equatorial. A l’anafase II es trenquen  els centromers i cada cromàtide, traccionada per les fibres del seu cinetocor, emigra a un pol oposat de la cèl·lula. Aquest procés acaba amb la telofase II, en la qual es torna a formar l’embolcall nuclear i s’originen dos nuclis de manera gairebé simultània amb el procés de citocinesi.

El resultat és la formació de dues cèl·lules filla(4), cada una amb la meitat dels cromosomes (haploides) i amb una composició genètica lleugerament diferent a les altres.

2.3La meiosi i la reproducció sexual

Importància de la meiosi en la reproducció sexual

La meiosi és un procés de divisió cel·lular imprescindible per a la reproducció sexual perquè, com que redueix a la meitat el nombre de cromosomes dels gàmetes, el nombre de cromosomes de l’espècie és manté constant. Durant aquest procés té lloc la recombinació genètica, que assegura la variabilitat genètica entre els diferents individus de la mateixa espècies. També hi contribueix el procés de segregació a l’atzar dels cromosomes en les quatre cèl·lules filla que provenen d’una cèl·lula mare. La cèl·lula mare conté 2n cromosomes, procedents n del pare i n  de la mare. El nombre de possibilitats de repartiment d’aquests 2n cromosomes entre les quatre cèl·lules filla resultants és de n.