Diferencia entre coneixement i opinió o creença

VOCABULARI BÀSIC DE PLATÓ

Al·legoria :

Conjunt D'elements descriptius o narratius que corresponen a diversos detalls d'una Idea que es pretén explicar [p.Ex.: l’al·legoria de la caverna explica el tema De l'ascensió envers els coneixement; el carro alat és una al·legoria de la Divisió tripartida de l'ànima...]

Ànima (psiqué) 

"Ànima" Significa per a qualsevol grec i també per a Plató el principi vital que anima el Cos. Així tot animal té ànima, i també els astres o els déus. L'ànima humana té De particular el fet de ser intel·ligent i per això pot copsar les idees. A la República ànima i intel·ligència són sinònims.

Bé (agathón) : Designa una mena de Super-Idea, una idea que té preeminència sobre Totes les altres i que és la font de l'existència de totes les idees. El Bé és La font del coneixement perquè totes les idees hi tendeixen. És un sinònim de Déu, del

Ciutat (polis) 

De la Paraula polis deriven politikè (política), politeia (constitució)i politès (ciutadà). La polis és el quadre de la vida política, raó per la qual Sovint es tradueix per Estat. Però de fet una polis és com una comarca Catalana: una petita capital i camps al seu voltant. Plató considera que, Després de la mort de Sòcrates, la ciutat és injusta i per resoldre la crisis De la polis escriu la República que sovint anomena kalipolis (literalment: La ciutat bella).

Coneixement raonable :

veure dianoia.

Coneixement intel·ligible

 

 veure intel·ligència

Coneixement sensible:

 veure sensació.

Creença (pistis) 

La Facultat que té l'ànima de percebre les realitats sensibles en elles mateixes (i no d'imaginar-se-les) i de creure que aquestes realitats constitueixen el Que hi ha. La creença forma amb la imaginació una opinió
. Per oposició a l'opinió la ciència consisteix a captar altres tipus d'ésser Diferents als que es revelen a través dels sentits: les realitats concebudes Tan sols per la intel·ligència.

Ésser, Essència :

Són dos mots Gairebé sinònims. Essència ve del verb llatí essé, que significa ésser. L'Ésser s'oposa a l'esdevenir com l'estabilitat, el permanent i L'eternitat s'oposen a la inestabilitat, a l'efímer i al temps. Les Idees (com El Bé o la Justícia) són ésser en sí, permanents, immutables, eternes, Perfectes: són essències o, per dir-ho d'una altra manera són allò que és, l'autèntica realitat de l'ésser.

Eugenisme :

Teoria Segons la qual és possible millorar la raça. Plató creu que és possible Millorar la ciutat casant entre ells els millors elements de les classes Superiors. Aquests matrimonis tindran, tanmateix, l'aparença de ser un producte De la sort, tot i que els hagin preparat secretament els magistrats.

Guardians :

També Anomenats "soldats", "defensors"... Són els homes d'argent I han de defensar la ciutat. La seva vida és del tot comunitària.

Idees (eidos) 

En grec La paraula eidos significa també forma, aspecte, figura Original... Per això diem que les idees són formes pures. La Paraula no significa origínàriament el que avui entenem quan algú diu: "tinc una idea!"; sinó una noció vertadera concebuda per l'esperit. Per exemple, la de justícia, la de bellesa, però també la de taula o la de Cavall ... El que Plató anomena Idea no és, però, una noció abstracta: designa Alguna cosa de concret i, en conseqüència, una realitat que Existeix tal qual. El que passa és que aquesta realitat no és sensible sinó Intel·ligible. Si la justícia veritable o la veritable bellesa no fossin Realitats concretes, resultaria impossible que l'home visqués segons la Justícia o que fos sensible al Bé.

Filosofia :

Amor a la Saviesa. Per als grecs saviesa vol dir també coneixement científic, per això Els primers filòsofs (presocràtics) eren també físics. La paraula filosofia No significa mai en Plató un "sistema de coneixements ordenats". Plató evoluciona al llarg dels diferents períodes. En Plató filosofia és sinònim de dialèctica; només el diàleg i l'esforç de perfeccionar L'ànima aprenent dels qui saben (de Sòcrates) permet assolir el món de les Idees.

Reminiscència :

Significa "record". Conèixer és tenir la reminiscència de les Idees que ja estan A dins nostre. Per Plató (com per Sòcrates) si l'home desitja la veritat és Perquè en certa manera, confusa, ambigua, ja la porta amb ell i l'havia conegut En una vida anterior. Conèixer és reconèixer el que ja sabíem. Aquesta teoria Del Record o de la Reminiscència és l'antecedent de la teoria de les Idees innates de Descartes i, en certa manera, de les categories A priori de Kant.

Ciència (sofia) 

És el Contrari de l'opinió. La ciència té per objecte la veritat. Cal no confondre-la Mai amb la teckné. La ciència és el coneixement propi de Intel·ligible.

Veritat :

La Veritat són les Idees. Veritat vol dir la realitat pura i absoluta i això només Ho poden ser les Idees, realitats intel·ligibles més reals i vertaderes que la Sensibilitat.

Isomorfisme:

 s'ha Utilitzat aquesta noció per a afrontar el problema de la relació entre una Entitat «real» i una entitat «representada» i, en particular, per a estudiar Les relacions entre pensament, llenguatge i realitat. Paral·lelisme psicosocial Si ho tenim societat podrem veure la nostra referencia.