Diferencia entre el comerç a lengros i comerç al detall

El comerç és l' intercanvi de mercaderies i serveis entre productors i consumidors. El comerç interior, dins de les fronteres del país, és una activitat important a Espanya: compta amb més de 850.000 establiments; dóna feina a gairebé tres milions de persones; i aporta al voltant del 22.% del PIB.

1. Característiques i canvis del comerç interior

 Des de la dècada de 1980 el comerç interior ha experimentat canvis tan profunds que s'han qualificat com a «revolució comercial».

a) L'oferta s'ha diversificat per arribar a més consumidors; i ha introduït noves formes de venda, com l'autoservei i les grans superfícies comercials.

B) La demanda també ha experimentat nombrosos canvis

 - Un augment de la capacitat de compra a causa de l' increment de la renda familiar i al treball de la dona fora de la llar.

 - Una diversificació de la clientela en edat (augment de l'envelliment), sexe (incorporació de l'home a la tasca de comprar); procedència (increment de la immigració); i localització (creixement de les perifèries urbanes).

 - Un canvi en els hàbits de compra: tendeix a associar-se a l'oci; es redueix la despesa en alimentació en favor d'altres productes; i disminueix la freqüència de compra a causa del ritme de vida actual, la creixent incorporació de la dona al treball, la generalització de l'automòbil que permet carregar un gran volum, i la possibilitat de conservar els productes peribles (frigorífic, congelador).

 - Una gran influència de la publicitat, el servei, la qualitat i les marques, a les quals la clientela sol ser més fidel que l'establiment comercial.

 - Una major informació sobre els productes i els drets dels consumidors (publicitat enganyosa, garantia, devolucions).

 c) S'han incorporat les noves tecnologies en l'equipament comercial (datàfon, lectors òptics de codis de barres, ordinadors); en la compra (màquines automàtiques, Internet); i en el pagament (targetes).

2. El comerç majorista o a l'engròs

 El comerç majorista compra els productes al fabricant o a un altre majorista, els emmagatzema i els ven al comerç minorista, no als consumidors. La localització dels magatzems majoristes busca emplaçaments estratègics respecte a les àrees productores i consumidores de mercaderies i, dins d'elles, prefereix afores de les ciutats. Les comunitats amb major pes de locals majoristes són Catalunya, Madrid i Andalusia. La forma de venda majorista més habitual és el «autoservei a l'engròs» (paga i porta) o venda de petits lots mitjançant l'autoservei a detallistes o altres clients (bars, hotels, hospitals). Tanmateix, darrerament creix la venda al consumidor final.