Didàctica de la Música a l'Educació Infantil

L'entorn sonor i la didàctica de l'audició

El paisatge sonor actual i l'escolta

• Actualment, vivim en una "societat del soroll" plena d'estímuls sonors, la qual cosa pot provocar que els infants perdin sensibilitat auditiva.
• L'escola té la gran responsabilitat d'educar l'escolta i cuidar el paisatge sonor. L'objectiu principal de la didàctica és transformar el simple fet de sentir (que és involuntari) en una escolta activa, voluntària i conscient. Aquesta educació desenvolupa l'atenció, la concentració, la memòria i la sensibilitat musical.
• Segons M.A. Guardiet, la música ajuda a desenvolupar aquesta sensibilitat perquè els infants són emocionals per naturalesa, tot i que la manera d'escoltar dependrà molt de l'estat d'ànim, el cansament o la motivació.

Evolució de l'escolta segons François Delalande i Piaget

L'escolta evoluciona juntament amb el desenvolupament cognitiu de l'infant:

• Etapa sensorio-motriu (0-3 anys): El nen explora els sons de manera directa, pel simple gust i plaer de sentir-los.
• A partir dels 3 anys: El so comença a adquirir un valor simbòlic. Ara els sons poden representar emocions, personatges o situacions. Per això, l'audició s'ha de treballar de manera progressiva i vivencial.

Els 3 plans de l'audició (Copland) i tipus d'oïda

• Els 3 plans de Copland: Per entendre com escoltem, Copland defineix el pla sensual (escoltar per pur gaudi), el pla expressiu (sentir emocions perquè la música pren significat) i el pla musical (analitzar els elements com la melodia o el ritme).
• Tipus d'oïda (F. Palacios): L'escolta es pot classificar en oïda atenta, sensible (detecta excessos), analítica (compara), concentrada, connectada (als altres sentits) i musical.

El paper del mestre i els recursos a l'aula

• A l'aula, el mestre ha d'actuar com a model d'escolta, creant un ambient adequat.
• Per treballar l'audició de manera significativa, s'han d'utilitzar recursos visuals i dinàmics com musicogrames, danses, moviments corporals o imatges.
• És important oferir una gran varietat d'estils musicals (combinar música en directe i enregistrada) i repetir les audicions per afavorir-ne la comprensió.
• Finalment, el racó de música permet que els infants experimentin lliurement amb sons i instruments, desenvolupant així la seva pròpia creativitat i el seu bagatge cultural.

Educació de la veu i didàctica de la cançó

La importància de la cançó i l'aparell fonador

• La cançó és l'activitat musical més important a l'Educació Infantil perquè uneix el llenguatge verbal i el musical.
• A través del cant, els infants desenvolupen la memòria, la concentració, la sensibilitat i la socialització. També permet expressar emocions i gaudir de la música. Desenvolupa l'infant en tres dimensions: com a oient, com a intèrpret i com a creador.
• Per entendre la veu, és necessari conèixer l'aparell fonador, format per tres parts:
  1. La manxa: pulmons i diafragma (que controlen l'aire).
  2. La laringe: és la capsa de la veu i també actua com a porta per impedir que el menjar entri a les vies respiratòries. Dins la laringe hi ha les cordes vocals, que vibren amb el pas de l'aire i produeixen el so.
  3. Els ressonadors: espais que amplifiquen el so.

Les cordes vocals i l'alçada del so

• Sons aguts: es produeixen quan les cordes vocals estan més tensades i llargues (i s'aprimen, exigint més pressió d'aire).
• Sons greus: apareixen quan les cordes vocals són més curtes i gruixudes (la vibració és més lenta i requereix menys esforç).

La veu de l'infant i el rol del docent

• Els infants tenen una tessitura aguda, per això el mestre ha d'adaptar la seva veu i evitar cantar massa greu.
• El docent és el model vocal dels infants: ha de cantar afinat, amb bona dicció i transmetent entusiasme.
• També és important cuidar la veu per evitar problemes com la fatiga vocal o l'aparició de nòduls, millorant la postura i aprenent a projectar la veu sense cridar.

Evolució de la veu per etapes

• 0-1 any: Balbuceig, exploració i vincle afectiu.
• 2-3 anys: Capacitat d'imitar sons i recordar cançons simples.
• 3-6 anys: Gaudiment pel cant col·lectiu i major capacitat de memoritzar i reproduir melodies complexes.

Metodologia per ensenyar una cançó

Les cançons han de tenir un text senzill, frases curtes i repeticions per facilitar l'aprenentatge (com les cançons de bressol, jocs de falda, moixaines o d'hàbits). La metodologia segueix diverses fases:

1. Motivació: es motiva l'infant amb contes o imatges.
2. Presentació.
3. Imitació.
4. Acompanyament.

Moviment, expressió corporal i didàctica de la dansa

El cos i la relació amb la música

• A l'Educació Infantil, el cos és el primer instrument d'expressió i comunicació.
• La música i la dansa estan molt relacionades perquè totes dues neixen del ritme i del moviment (i de la veu).
• Mitjançant l'expressió corporal, l'infant desenvolupa la percepció auditiva, la coordinació, la creativitat i la relació amb els altres.

Evolució del moviment a l'Educació Infantil

• Dels 0 als 3 anys: En els primers anys de vida, el moviment és espontani i instintiu, basat sobretot en la relació afectiva amb l'adult. Es treballen desplaçaments naturals com reptar, gatejar, caminar o rodolar.
• Dels 2 als 3 anys: Apareix una gran necessitat de moviment lliure per descarregar energia i expressar emocions. En aquesta etapa es treballen aspectes com els nivells corporals, les trajectòries i els contrastos de moviment (ràpid-lent, fort-fluix), utilitzant materials com cintes o globus.
• Entre els 3 i els 6 anys: La dansa afavoreix la socialització, el treball en grup i el coneixement cultural. Les danses tradicionals tenen un gran valor educatiu perquè connecten l'infant amb el patrimoni cultural. Abans d'ensenyar-les, el mestre ha d'haver investigat el seu origen i l'estructura musical.

Metodologia: Procés d'aprenentatge de la dansa

Per ensenyar una dansa no es comença ballant de cop, sinó que se segueixen uns passos metodològics:

1. Primer es presenta la música mitjançant contes o jocs.
2. Després es treballa l'escolta de la melodia.
3. A continuació, es passa a l'exploració lliure del moviment abans d'aprendre la coreografia.
4. Al final, és molt important parlar de les emocions viscudes i respectar el ritme de cada infant (hi ha nens que participen més activament i d'altres que prefereixen observar).

Els punts de dansa i el seu objectiu

• Durant l'aprenentatge es treballen els "punts de dansa", com el galop, la molla o el punteig (així com el canvi de pes i els impulsos). Aquests passos desenvolupen la coordinació, l'equilibri i la lateralitat.
• Atenció (molt important per a examen): L'objectiu principal no és la perfecció tècnica, sinó que l'infant gaudeixi, expressi emocions i se senti segur amb el seu propi cos.