Didàctica i Currículum: Conceptes Clau i Aplicació

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,83 KB

DIDÀCTICA

Definició: Ciència que explica els processos d'ensenyament-aprenentatge per a promoure la seva realització conseqüent amb les finalitats educatives. L'objecte d'estudi són els processos d'ensenyament-aprenentatge. Pràctica humana: compromet moralment a qui la realitza, ja que és un procés on unes persones influeixen en altres en relació de desigualtat de poder i autoritat, a més, amb intencionalitat educativa. Pràctica social: respon a necessitats, funcions i determinacions que estan més enllà de les intencions i previsions individuals. Parlem d'ensenyament dins d'institucions educatives en companyia de persones que pertanyen a una determinada societat amb valors i cultura propis. El que ocorre a les aules està en relació amb l'estructura organitzativa i administrativa de la institució.

Dimensions:

Explicativa i Projectiva. Depenen una de l'altra. El progrés científic de la didàctica es fonamenta en la relació dialèctica, interacció i penetració d'aquestes. Explicar per a proposar processos d'ensenyament-aprenentatge.

Component teleològic:

La dimensió projectiva tracta de la realització dels processos d'ensenyament-aprenentatge de manera conseqüent amb les finalitats educatives. "Teleos" = "Finalitat" → l'orientació teleològica és que les coses estan relacionades amb una determinada finalitat (valor didàctic).

LES ACEPCIONS DE CURRÍCULUM

ZAIS (1976)

Indica el pla per a l'educació, allò que s'ha de dur a terme a l'escola. Identifica un camp d'estudis.

BEAUCHAMP (1972, 1982)

Sistema curricular com els processos i estructura organitzativa. Aspecte prescriptiu, allò que farem amb els alumnes. L'estudi d'aquest aspecte prescriptiu i l'acció.

TYLER (1973)

Comprèn els plans per a un programa educatiu, propòsits i acció mateixa.

STENHOUSE (1981)

Intenció, pla, prescripció d'allò que ens agradaria que passés a l'escola i allò que de fet succeeix.

CONTINGUT

TYLOR i RICHARDS

Currículum i contingut són la mateixa cosa. Experiència educativa que aporta l'escola. "Allò que tenen oportunitat d'aprendre a l'escola a través del currículum ocult, l'explícit i allò que no tenen oportunitat d'aprendre perquè certes matèries no estan incloses en ell (currículum nul)".

COLL

Planificació sustentada en la classificació de l'aprenentatge segons conceptes, procediments i actituds.

PLANIFICACIÓ EDUCATIVA

Marc on es desenvolupa l'activitat educativa a l'escola.

BEAUCHAMP

Document on es representa l'organització del sistema educatiu per a l'escola: enunciats sobre intencions, estratègies; enunciats sobre objectius generals; contingut curricular per a realitzar-los; enunciats sobre l'educació.

PRATT

No activitats sinó idees prèviament pensades.

LOGSE (art. 4.1)

Conjunt d'objectius, continguts, mètodes i criteris d'avaluació de tots els nivells, etapes del sistema educatiu que regulen la pràctica docent.

REALITAT INTERACTIVA

OLIVER

Construccions realitzades per professors i alumnes, participen en la vida escolar.

BARNES

"Quan la gent parla de currículum escolar volen dir allò que els professors planifiquen per als seus alumnes". Però ha de ser escenificat per mestres i alumnes.

CLANDINI i CONNELLY

Procés curricular format pel docent, juntament amb estudiants, contingut cultural i ambient, interacció dinàmica.

  • Representació: de la cultura (1r nivell = currículum) al contingut; de l'acció (2n nivell = projecte curricular de centre) a la planificació.
  • Acció: interactiva i construcció de la pràctica (3r nivell = programació d'aula, llibre) a la realitat interactiva.

Anomenem currículum als continguts, la planificació i l'acció.

INVESTIGACIÓ-ACCIÓ

Estudi d'una situació social amb la finalitat de millorar la qualitat de l'acció dins la mateixa. El procés defineix els problemes que sorgeixen en la pràctica. Per a descobrir la naturalesa problemàtica de l'ensenyament i orientar el sentit d'aquesta, així com la nostra valoració del que aquesta hauria de ser, allò al que hauria d'aspirar.

Cicle

Varia segons l'autor, però constitueix sempre un procés continu en espiral. Planificació - actuar - observar - reflexionar - planificarpla revisat - actuar - observar - reflexionar.

Passos a seguir

  1. Sentir i experimentar un problema.
  2. Imaginar una solució.
  3. Posar en pràctica la solució.
  4. Avaluar el resultat.
  5. Modificar la pràctica a la llum dels resultats.

KEMMIS

La investigació-acció a l'escola és una forma de transformar la societat, la qual s'ha d'organitzar també per a canviar l'escola. (Binomi societat-escola).

Característiques de la Investigació-Acció (Kemmis, McTaggart)

  • Participativa: intenta millorar les pròpies pràctiques.
  • Col·laborativa: en grup.
  • Crea comunitats de persones autocrítiques, que participen, reflexionen sobre una acció i després actuen.
  • Procés sistemàtic d'aprenentatge, orientat a la praxi.
  • Indueix a teoritzar sobre la pràctica.
  • Sotmet a prova pràctiques, idees i suposicions.
  • Implica registrar, recopilar i analitzar les nostres accions i reflexions en un diari personal.
  • Procés polític, implica canvis en les persones.
  • Realitza anàlisis crítiques de les situacions.
  • Procedeixen progressivament a canvis més amplis.
  • La inicien uns pocs col·laboradors i s'expandeix a un nombre major de persones.
  • De petits cicles a problemes de més envergadura.

La naturalesa participativa i el caràcter col·laboratiu de la Investigació-Acció segons Kemmis (1998)

La Investigació-Acció és una investigació sobre la pràctica, realitzada per i per als pràctics (professors). La implicació col·laborativa requereix una classe de conversa simètrica que permet ser socis de la comunicació en termes d'igualtat. La participació col·laborativa en el discurs teòric, pràctic i polític és el segell de la Investigació-Acció.

ENSENYAMENT INFORMAL I FORMAL

  • Informal: no a l'escola, diàdic, recíproc (aprenen els dos), negociat (temps, ritme, contingut), coneixement individualitzat i adequació a la ZDP.
  • Formal: a l'escola, poliàdic, unidireccional, imposat, estandardització de l'ensenyament.

L'aprenentatge produeix andamiatge (com anar amb bicicleta) fora dels contextos institucionals. S'ha de trobar plaer per a realitzar un aprenentatge.

Amèlia Álvarez

Hi ha ensenyaments formals i informals. La diferència és que aquests serveixen per a tota la vida, els formals s'obliden. Quins aspectes de l'ensenyament informal poden dur a l'aprenentatge formal perquè aquest no s'oblidi?

Funcionalitat

Haver-hi relació estreta entre el disseny de desenvolupament ecològic, cultural, social i l'educació, i ensenyar allò que l'alumne pot utilitzar amb sentit.

Aprenentatge Significatiu

Les representacions han de prendre cos en accions i representacions físiques i externes, en la Zona de Treball (ZT). Per a potenciar l'aprenentatge cal relacionar l'aprenentatge psicològic amb el disseny de desenvolupament cultural.

  1. Tot disseny de desenvolupament psicològic remet a un altre desenvolupament cultural: com més en contacte estiguin els continguts culturals amb el desenvolupament psicològic del subjecte, l'aprenentatge serà més significatiu.
  2. La unitat de disseny cultural i didàctic és el sistema d'activitat cultural.
  3. L'escenari de disseny i actuació en la ZDP suposa operar en la ZT de la ZSR (zona sintètica de referència): a l'educació formal se substitueixen fets per conceptes i verbalisme, amb poc suport del medi.
  4. Ajust entre continguts i activitats escolars en la ZT (medi i programa): suposa contextualització, cal que l'activitat estigui pautada i facilitada des del propi context i definir el medi en funció de l'activitat i la contextualització.
  5. Tota activitat en la ZDP implica un programa de mediacions instrumentals i socials: ben programat i ajustat a les necessitats. No donar massa per a evitar una actitud passiva.
  6. La descontextualització suposa una doble mediació i implica metacognició: del context físic al simbòlic. Metacognició: consciència del seu propi avanç en la ZDP i motivació intrínseca. Que sàpiguen el que saben motiva.

Contextualitzar (entendre la realitat per a arribar a un context simbòlic) i descontextualitzar.

  1. Principi de màxim desenvolupament cultural en la ZDP: ensenyar el màxim possible i fer-ho concretant l'esforç en el temps i l'espai.
  2. Integrar els plans mental i cultural: sabers, procediments, valors, tasques, activitats. Trencar oposicions entre: aprenentatge-instrucció, sentit (intenció)-significat (concepte), acció-pensament.
  3. Integració de l'educació informal (contextualitzada) i formal (descontextualitzada).
  4. El model d'avaluació ha de ser coherent amb el disseny.

Entradas relacionadas: