La dictadura de Primo de Rivera (1923-1929)

Davant d'aquestes situacions el Govern i la patronal van endurir l'actitud entrant en violència social. Es van crear diversos sindicats lliures.

El 1923 el Capità General de la Regió Militar de Catalunya Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d'estat amb el beneplàcit del Rei Alfons XIII i va inaugurar un règim de dictadura; el destí de la monarquia espanyola quedava així lligat al dictador i més tard la caiguda de Primo de Rivera arrossegarà tard al rei i a la monarquia.

Amb una ideologia alarmant conservadora el dictador es va plantejar una sèrie de qüestions que havia de resoldre:

• El gran problema del Marroc.
• El terrorisme.
• L'agitació del proletariat.
• El separatisme català.
• L'anticlericalisme.
• El caos econòmic existent.
• El desordre social.
• La corrupció dels propis polítics.

El règim va tenir una bona acollida al començament i va arribar a comptar amb el suport de l'aristocràcia, la burgesia, l'Església, l'exèrcit, però també d'altres grups com el PSOE i la UGT. Només la CNT i el PCE (Partit Comunista d'Espanya) es van oposar.

Un dels seus grans èxits va ser la pacificació del Marroc i la consolidació del protectorat Espanyol després del victoriós desembarcament d'Alhucemas (1925), i la posterior derrota dels rebels marroquins.

Els motius pels quals Alfons XIII va donar consentiment a la dictadura van ser principalment el deteriorament polític, social i econòmic que es va produir a partir de la crisi de 1917 a Espanya; els partits polítics de la restauració (conservadors i liberals) estaven patint.

Tot i això, sempre hi va haver oposició a la dictadura, aquesta va augmentar a partir de la crisi econòmica del 29. Els intel·lectuals i els estudiants criticaven la falta de llibertat i la corrupció, va ressorgir amb força el nacionalisme català, el republicanisme, comunistes i anarquistes i la falta de suport de la burgesia catalana i fins i tot de la pròpia església van ajudar a la seua caiguda. El Rei va pretendre tornar a la normalitat constitucional i destituir a Primo de Ribera; aquest després de consultar als caps militar més importants i veure que no comptava amb el seu suport, va dimitir pel gener de 1930. Després d'aquest fet, es nomenaren dos governs consecutius en els quals ocuparen el càrrec de president dos militars, el general Berenguer i l'almirant Aznar. A l'agost de 1930 els republicans signaren l'anomenat “pacte de Sant Sebastià”, amb l'objectiu era derrocar la monarquia. La monarquia, tambalejant-se, va convocar eleccions municipals el 12 d'agost de 1931 en les quals triomfaren els republicans en les principals ciutats, i com a conseqüència d'aquest fet el 14 d'abril es proclamà la II República Espanyola i el rei va abandonar el país.