Diccionari de la Restauració Borbònica a Espanya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,7 KB
Absolutisme
Forma política en la qual qui governa, en aquest cas el monarca, no té cap limitació de tipus jurídic a l'exercici del poder (pot ordenar el que vulgui, redactar lleis i jutjar).
Anarquisme
Sistema polític que propugnava l'organització de la societat mitjançant la federació de comunes lliures sense cap mena de propietat privada ni cap estructura dirigent de caràcter permanent.
Bases de Manresa
Document que tractava la primera formulació d'un projecte d'estatut d'autonomia, el qual donava suport a les idees que es manifestaven en el document aprovat a Manresa.
Bipartidisme
Sota la política de Cánovas del Castillo, la Restauració es va caracteritzar per la construcció de dos grans partits polítics que representaven la dreta i l'esquerra dins del pensament liberal. Cánovas va liderar el partit liberal conservador, anomenat Partit Conservador, format per personatges procedents de l'antic partit moderat, de la Unió Liberal i d'un sector del Partit Progressista. Práxedes Mateo Sagasta va liderar el partit liberal fusionista, anomenat Partit Liberal, format per persones procedents dels sectors demòcrata i radical i del republicanisme moderat. El bipartidisme es va consolidar amb la mort del rei Alfons XII el 1885.
Cánovas del Castillo
Era un home políticament pràctic que confiava més en l'èxit concret de les idees que no en la seva puresa. Va ser escèptic pel que fa als principis que va incloure en una constitució interna no promulgada: la pàtria, la monarquia, la dinastia històrica, la llibertat, la propietat i el govern conjunt del rei amb les Corts. Cánovas va creure que aquests principis havien de formar-ne part de manera indiscutible; els sectors que no els van acceptar no havien de tenir cabuda en el sistema de la Restauració ni tampoc en l'elaboració de la constitució. Pel que fa a la política econòmica, Cánovas va adoptar unes posicions favorables al proteccionisme en una línia bastant propera als interessos de la burgesia catalana.
Congressos Catalanistes
Assemblees polítiques convocades a Barcelona per Valentí Almirall. En la primera es va fer una declaració a favor del dret català, amenaçat pel projecte d'unificació de codis del govern espanyol, i s'aprovà la creació del Centre Català. En la segona es blasmà la militància de catalans en partits espanyols i es discutí el programa polític del Centre Català.
Carlisme
Sistema polític que defensava la monarquia absoluta i el lideratge cultural i social de l'Església.
Caciquisme
Sistema on unes persones determinades exercien un poder extralegal sobre el cos electoral.
Centre Català
Primera organització cultural i alhora política del catalanisme.
Capitalisme
És un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Dinàstic
Adjectiu que durant el període de la Restauració s'utilitzava per qualificar els grups, les ideologies, o els partits que actuaven dins del sistema polític i l'acceptaven. Així, per exemple, quan es parlava de l'esquerra dinàstica es feia referència al Partit Liberal, per diferenciar-la, sobretot al s. XX, de l'esquerra que no acceptava el sistema.
Empresa
Qualsevol teixit cru abans de blanquejar-lo, tenyir-lo o estampar-lo.
Estat
Organització política fruit d'una situació històrica.
Federalisme
Doctrina política i opció de govern durant el Sexenni Democràtic.
Grito de Yara
Nom amb què es coneix el manifest de la Junta Revolucionària de Cuba, redactat per un dels caps de la insurrecció cubana, Carlos Manuel Céspedes, i fet públic a la localitat de Yara. El manifest acabava amb el crit "Viva Cuba Libre!".
Guerra Carlina
La primera acció política important pel nou rei va ser dirigir-se al nord de la Península per conduir la guerra contra els carlins. Alfons XII va oferir una amnistia en què convidava tothom a oblidar el passat i a adherir-se a la monarquia constitucional que ell representava. Un dels antics dirigents de la carlinada, el general Ramón Cabrera, va acceptar l'amnistia i també va adreçar un manifest a les tropes carlines en el qual les invitava a posar fi a una guerra devastadora sense cap esperança de victòria. Amb tot, el conflicte carlí no es va resoldre de manera definitiva fins al març de 1876. Acabada la guerra, el carlisme català va evolucionar cap a posicions autonomistes.
Institución Libre de Enseñanza
Institució pedagògica fundada a Madrid per Francisco Giner de los Ríos i un grup de catedràtics d'universitat separats de l'ensenyament oficial l'any 1876 per raons polítiques, que es va orientar bàsicament cap a l'ensenyament secundari i va aplicar, amb una mentalitat progressista, mètodes didàctics avançats.
Lliga de Catalunya
Nova agrupació formada pels elements més conservadors del Centre Català.
Memorial de Greuges
Nom amb què és coneguda la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, document redactat pel Centre Català. L'escrit denunciava l'opressió de Catalunya per part de Castella, i demanava una harmonització dels interessos i les aspiracions de les diferents regions de l'Estat espanyol. També presentava les reivindicacions catalanes, concretades bàsicament en la defensa de l'economia i en una línia proteccionista del dret, la llengua i la cultura de Catalunya. Va ser presentat mitjançant l'exercici del dret constitucional de petició al rei Alfons XII el 10 de març de 1885.
Moviment Obrer
És el conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera creats amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Pau de París
Pau firmada i demanada pel govern espanyol on Espanya perdia definitivament totes les possessions ultramarines: Cuba, Puerto Rico, les Filipines i les Mariannes.
Pacte del Pardo
Cánovas va demostrar l'habilitat política de presentar la dimissió i suggerir a la reina regent que encarregués la formació d'un nou govern al seu rival, el liberal Sagasta.
Renaixença
Moviment que tenia com a finalitat la recuperació literària de la llengua i la recuperació dels senyals d'identitat catalana.
Restauració
És el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític. La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos, que el 1874 donà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Sandhurst
Acadèmia militar anglesa on el futur rei Alfons XII va cursar estudis. Durant la seva estada a Anglaterra, Alfons va conèixer el sistema polític britànic i el paper moderador i constitucional que la monarquia hi tenia.
Sufragi Censatari
Sistema polític en el qual només poden ser electors els homes amb una determinada renda o amb títols, exclou les dones i la major part de la població masculina.
Sufragi Universal
Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions.
Segona Internacional
Organització encarregada de coordinar els sindicats i els partits socialistes nacionals. Fundada a París el 1889 a partir de l'impuls dels dirigents obrers francesos Jules Guesde i Paul Lafargue, convertí el marxisme en la doctrina oficial i va promoure l'organització de partits polítics proletaris que participessin en els parlaments sense pactar. Des de 1904 restà dividida entre els reformistes, partidaris de la col·laboració amb els partits burgesos, i els revolucionaris. Es dissolgué el 1931.
Tissatge
Nom que designa l'operació de teixir o d'elaborar teixits.
Unió Catalanista
Federació d'entitats molt diverses ideològicament i socialment amb voluntat de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals existents.