Diccionari de Geografia: Relleu, Clima i Atmosfera

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,96 KB

Relleu

Albufera: Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.

Avenc: Fenedura profunda pròpia dels terrenys calcaris.

Badland: Terreny sedimentari sense cobertura vegetal i molt aixaragallat.

Cinglera: Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar quan circula pel terreny.

Clotada: Terreny pla i extens, omplert d'al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.

Circ: Cubeta d'erosió glacial en zones muntanyoses, limitada per escarpaments rocallosos.

Con volcànic: Elevació en forma de con i oberta al cim. És l'estructura elemental d'un volcà.

Congost: Vall profunda i estreta formada en materials durs.

Cova: Cavitat de grans dimensions formada a partir d'esquerdes a les roques.

Delta: Acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura d'alguns rius.

Dolina: Depressió tancada de forma circular o oval, pròpia de paisatges càrstics.

Dorsal oceànica: Serralada submergida que s'eleva sobre les profunditats de l'oceà.

Estalactita: Tipus de formació de les cavitats que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària.

Estalagmita: Tipus de formació de les cavitats que es forma al terra d'una cova calcària.

Estrats: Masses de sediments en forma de capa de gruix que construeixen els terrenys sedimentaris.

Estructura germànica: Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats (horts) i blocs enfonsats (fossa tectònica o graben). És pròpia de massissos antics.

Estuari: Espai de costa afectat per les marees on es barreja l'aigua marina amb el cabal d'un riu.

Fletxa: Cordó litoral format per l'acumulació de sediments en el sentit del corrent marí dominant.

Glacera: Massa del gel.

Glaciació: Cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l'expansió dels aparells glacials.

Lapiaz: Superfície rocallosa amb nombroses canalitzacions i solcs, pròpia de terrenys calcaris.

Maresma: Terrenys plans al costat del mar que s'inunden amb les aigües marines o dels rius.

Mall: Roca alta i separada.

Mola: Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla.

Orogènia: Procés de formació de serralades i període geològic durant el qual es formen les serralades o orògens.

Paisatge càrstic: Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s'ha desenvolupat un carst, caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries.

Peneplà: Superfícies amb pendent molt suau i amb fons de vall molt amples pels quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.

Penya-segat: Costa escarpada i rocallosa de parets verticals a causa de l'erosió del mar.

Plataforma continental: Zona del marge continental que s'estén des de la línia de costa fins al talús continental, situat a una profunditat de 200 m.

Rasa: Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.

Regressió marina: Retrocés del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d'una elevació de la superfície continental o d'un descens generalitzat del nivell del mar.

Relleu tabular: Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

Ria: Entrada del mar a les valls fluvials baixes.

Sòcols: Relleus de plana o d'altiplà formats durant l'Era Primària o Paleozoica. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.

Taula: Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.

Tombolo: Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.

Transgressió marina: Expansió del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència d'un enfonsament de la massa continental o un augment del nivell del mar.

Unitats morfoestructurals: Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.

Xaragall: Solc o regueró poc profund format per les aigües d'escorrentia a la superfície de materials tous.

Coordenades Geogràfiques

Meridià: Un meridià o línia de longitud és una línia imaginària que dóna la volta a la Terra passant pels pols.

Tròpic de Càncer: És el tròpic de l'hemisferi nord.

Tròpic de Capricorn: És el tròpic de l'hemisferi sud.

Meteorologia i Climatologia

Temps: És el conjunt de tots els fenòmens que tenen lloc en una atmosfera en un moment donat, per tant, comprèn tots els fenòmens que tenen lloc a l'atmosfera terrestre d'un planeta, generalment la Terra. Són comuns el vent, la pluja, la neu, la boira i la calamarsa o pedregada. Entre altres fenòmens menys comuns cal citar els desastres naturals com ara tornados, huracans, tempestes de gel i tempestes de pols.

Clima: El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió. Segons es refereixi al món, a una regió o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament.

Temperatura: És una magnitud referida a les nocions comuns de calent i fred.

Troposfera: La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera i s'estén fins a uns 15 km d'altitud.

Humitat: És la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Precipitació: És l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua. Les principals formes de precipitació són la pluja.

Pressió atmosfèrica: És la que exerceix l'atmosfera sobre la superfície terrestre i sobre tots els éssers que hi viuen, és a dir, el pes que exerceix l'aire sobre una superfície. La pressió atmosfèrica afecta a totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire.

Vent: És el flux de gasos a gran escala. A la Terra, el vent és el moviment en massa de l'aire. Se solen denominar els vents segons la seva força i la direcció des de la qual bufen.

Aire: És una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre. Encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l'aire és una substància material i tangible. (L'aire fred avança per sobre de l'aire càlid i a la inversa).

Baixes pressions: Són les que no arriben als 1013 mb o Hpa. Les baixes pressions són causades per l'elevació de l'aire calent. Aquest circula en el sentit horari en l'hemisferi sud i en el sentit antihorari en l'hemisferi nord. A mesura que l'aire puja, el seu vapor d'aigua es transforma en núvols, que poden produir pluja, neu o tempestes.

Altes pressions: Aquelles pressions que sobrepassen els 1013 mb. Les altes pressions resulten de la davallada de l'aire fred. La rotació de la Terra fa que l'aire, en descendir, circuli al voltant del centre d'alta pressió. Quan l'aire calent s'eleva crea, per sota d'ell, una zona de baixa pressió.

Front: És la frontera entre dos sistemes climàtics diferents.

Entradas relacionadas: