Dibujo del relieve continental

Albufera:

Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar

.
Avenc:

Fenedura profunda pròpia els terrenys calcaris.

Badland:

Terreny sedimentari sense cobertura vegetal i molt aixaragallat.

Cinglera:

Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar quan circula pel terreny

.
Clotada:

Terreny pla i extens, omplert dal·luvions i envoltat de formacions muntanyoses

.
Circ:

Cubeta derosió glacial en zones muntanyoses, limitada per escarpaments rocallosos

.
Con volcànic:

Elevació en forma de con i oberta al cim. És lestructura elemental dun volcà

.
Congost:

Vall profunda i estreta formada en materials durs.

Cova:

Cavitat de grans dimensions formada a partir de desquerdes a les roques

.
Delta:

Acumulació al·luvial localitzada a la desembocadura dalguns rius.

Dolina:

Depressió tancada de forma circular o oval, pròpia de paisatges càrstics.

Dorsal oceànica:

Serralada submergida que seleva sobre les profunditats de loceà.

Estalactita:

Tipus de formació de les cavitats que penja del sostre o de la pared duna cova calcaria.

Estalagmita:

Tipus de formació de les cavitats que es forma al terra duna cova calcaria.

Estrats:

Masses de sediments en forma de capa de gruix que construeixen els terrenys sedimentaris.

Estructura germànica:

Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats (horts) i blocs enfonsats (fossa tectònica o graben). És pròpia de massissos antics.

Estuari:

Espai de costa afectat per les marees on es barreja laigua marina amb el cabal dun riu.

Fletxa:

Cordó litoral format per lacumulació de sediments en el sentit del corrent marí dominant.

Glacera:

Massa del gel.

Glaciació:

Cadascun dels períodes geològics freds en que les condicions ambientals van afavorir lexpansió dels aparells glacials.

Lapiaz:

Superfície rocallosa amb nombroses canalitzacions i solcs, pròpia de terrenys calcaris.

Maresma:

Terrenys pla al costat del mar que sinunda amb les aigües marines o dels rius.

Mall:

Roca alta i separada.

Mola:

Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla.

Orogènia:

Procés de formació de serralades i períodes geològic durant el qual es formen les serralades o orògens.

Paisatge càrstic:

Relleu pròpia de les regions de massissos o altiplans calcaris, on sha desenvolupat un carst, caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcaries.

Peneplà:

Superfícies amb pendent molt suau i amb fons de vall molt amples pels quals les aigües dels reus circulen tranquil·lament.

Penya-segat:

Costa escarpada i rocallosa de parets verticals a causa de lerosió del mar.

Plataforma continental:

Zona del marge continental que sestén des de la línia de costa fins al talús continental, situat a una profunditat de 200 m.

Rasa:

Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.

Regressió marina:

Retrocés del mar en relació amb la línia de costa com a conseqüència duna elevació de la superfície continental o dun descens generalitzat del nivell del mar.

Relleu tabular:

Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

Ria:

Entrada del mar a les valls fluvials baixes.

Sòcols:

Relleus de plana o daltiplà formats durant lEra Primària o Paleozoica. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.

Taula:

Terreny elevat i pla, de gran extensió , envoltat de valls i barrancs.

Tombolo:

Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral

Transgressió marina:

Expansió del mar en relació amb la línia de costa con a conseqüència dun enfonsament de la massa continental o un augment del nivell del mar.

Unitats morfoestructurals

Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.

Xaragall:

Solc o regueró poc profund format per les aigües descorrentia a la superfícies de materials tous.

Meridians:

Un meridià o línia de longitud és una línia imaginària que dóna la volta a la Terra passant pels pols Tròpic de càncer:
És el tròpic  de l'hemisferi nord

.
Tròpic de capricorn:

És el tròpic Hemisferi> sud.

Temps:

És el conjunt de tots els fenòmens que tenen lloc en una atmósfera en un moment donat, per tant, comprèn tots els fenòmens que tenen lloc a l'atmósfera terrestre> d'un planeta, generalment la Terra Són comuns el vent /Ventla plujala neu la boira i la calamarsa  o pedregada. Entre altres fenòmens menys comuns cal citar els desastres naturals com ara tornados huracans  tempestes de gel  i tempestes de pols.

Clima:

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques  que caracteritzen una regió. Segons es referida al món, a una regió o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament.

Temperatura:

és un magnitud referida a les nocions comuns de calent i fred. Troposfera: La troposfera és la capa inferior de l'atmósfera i s'estén fins a uns 15 km d'altitud.

Humitat:

És la quantitat de vapor d'aigua  present a l'aire

Precipitació:

és l'aigua procedent de l'atmósfera que es diposita sobre la superfície de la terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació  i agregació que afecten al vapor d'aigua Les principals formes de precipitació són la pluja .

Pressió atmosfèrica:

És la que exerceix l'atmosferasobre la superfície terrestre i sobre tots els éssers que hi viuen, és a dir, el pes que exerceix l'aire sobre una superfície. La pressió atmosfèrica afecta a totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire

Vent:

És el flux de gasos a gran escala. A la Terra , el vent és el moviment en massa de l'aire. Se solen denominar els vents segons la seva força i la direcció des de la qual bufen.

Aire:

És una mescla Gas> constitutiva de les capes baixes de l'atmósfera terrestre .Encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l'aire és una substància material i tangible. (Aire fred avança per sobre del aire càlid i a linversa).

Baixes pressions:

Son les que no arriben als 1013 mb o Hpa. Les baixes pressions són causades per lelevació de l'aire calent. Aquest circula en el sentit horari en l'hemisferi Sud i en el sentit anti-horari en l'hemisferi Nord. La mesura que l'aire, al pujar, el seu vapor d'aigua es transforma en núvols, que poden produir pluja, neu o tempestat.

Altes pressions:

aquelles pressions que sobrepassen els 1013 mb. Les altes pressions resulten de la descendida de l'aire fred. La rotació de la Terra fa l'aire, al descendir, circular a la volta del centre d'alta pressió. Quan l'aire calent s'eleva crea, per baix d'ell, una zona de baixa pressió.
Front: És la frontera entre dos sistemes climàtics diferents.