Dibuixos per pintar Dalí

T´tiol

El Gran Masturbador

Autor

Dalí, Salvador (1904-1989)

Cronologia

1929

Estil

Surrealisme oníric

Tècnica

Oli sobre tela

Mida

1,1m per 1,5m

Localització

Museu Reina Sofía (Madrid)

Elements plàstics

Dalí sorprèn la precició en els detalls i l'acurat dibuix a més del colorit brillant. Aquests components serveixen per configurar un món oníric fet dels desitjos i pors més amagats del pintor. Dalí barreja el dibuix precís i els colors lluminosos per pintar objectes, paisatges i persones amb un Realisme quasi fotogràfic. El que és absolutament nou són les relacions entre els diferents elements del quadre, entre el somni i l'alucinació. L'artista afirmava que els seus quadres eren “fotografies de somnis pintats a mà”.Quan va iniciar la producció de quadres fantàstics, Dalí hi abocà l'admiració que sentia per Vermeer i Meissonier i va posar l'accent en la manera d'expresar l'espai i en el desenvolupament d'una tècnica miniaturista. El pintor acostumava a fer al·lusions, en les seves teles, a mestres de la pintura del passat, com Velázquez, i fins i tot, als seus contemporanis, com Chirico.Al llarg de la seva obra
Dalí va anar col·leccionant símbols i imatges que expresaven els continguts i obsesions del seu “personatge”, d'altra banda tan calculat: la seva megalomania, la veneració desaforada per la seva mussa, el pas del temps, el complèx d'Èdip, la guerra...Dalí il·luminava les seves visions paranoiques amb una llum arbitrària.

Composició

La figura principal del quadre és l'autorretrat del pintor, un autorretrat estilitzat però amb els trets més característics de Dalí: cara groga com la cera, un nas enorme, rostre allargat... Un autorretrat que a partir d'ara representarà constantment. Aderits a l'autorretrat hi ha uns quants objectes: un llagost enorme amb el ventre plagat de formigues, un ham, un cap de lleó, petxines de platja, sorgint d' aquest autorretrat lo que seria una figura de dona amb trets molt modernistes, rostre que s'aproxima a uns genitals masculins enfundats amb uns mitjons molt cenyits. Tots els elements són simbòlics. Els llagosts aterroritzen a Dalí desde la seva infància i en aquest cas s'ha emfatitzat la forma fàl·lica del mateix. Dalí va desenvolupar una dicotomia a les seves obres. A El gran masturbador com succeeix en quadres posteriors, hi ha un marcat contrast entre els paisatges i l'arquitectura durs i uns personatges tous i flàccids.

Estil

Encara que Dalí va començar a pintar influït pel puntillisme, Cubisme i Futurisme, va evolucionar cap al Surrealisme. A les seves pintures es pot veure la seva formació academica ja que va aprendre a dominar la tecnica a l’Escola de Belles Arts de Madrid. Dalí aprofundí cada vegada més en les seves obsessions i va demostrar que la quotidianitat, les seves experiencies personals i els seus efectes sobre l’inconscient podien arribar a ser art. D’altra banda, en la vida real de Dalí es decantà cap a una Concepció de l’art com a show personal, dominat a parts iguals pel mercantillisme i pel cinisme vital.

Interpretació

Les imatges dalinianes configuren un món propi en el qual aspectes amagats surten impúdicament a la llum. Dalí havia convidat Paül Eluard i la seva parella, Gala, i d'altres surrealistes a passar uns dies a Cadaquès quan els va conèixer a París. Durant aquests dies, Dalí es va interessar per Gala però, durant els passeigs per la platja (dels quals les petxines i pedres en són un testimoni) l'únic que podia fer quan li adreçava la paraula era esclafir a riure com un beneit. Dalí va pintar el quadre ple de desitjos sexuals i fàl·lics, en absència d'ella, com queda simbolitzat a través de l'ham amb la corda trencada. La falta de la dona es convertí en obsesió per la pintor, que la va recrear recurrint a l'onanisme pictòric i a una expressiva fel·lació, però també en el lleó i la seva gran llengua. El lleó “sexual” es troba, significativament, sota de la dona, segurament Gala. El llagost amb el ventre ple de formigues és la representació de les pors infantils de Dalí, que tenia pànic a aquests insectes; la forma allargada i la seva elevació sobtada mitjançant un salt inesperat accentuen el símbol fàl·lic. L'atmosfera inquietant es característica de Dalí.

Obra

Guernica.

Autor

Pablo Picassó.

Cronologia

1937.
Tècnica i suport:
Oli sobre tela.

Dimensions

3,51 x 7,82 m.

Estil

Cubisme, expressionisme i simbolisme.

Localització

Museu Reina Sofia, Madrid.

Composició

Fris dividit en tres o en quatre parts. Elements d’uníó entre les parts del quadre. Equilibri en la distribució de les figures. Els elements arquitectònics estan en perspectiva, però sense un punt de fuga únic. L’espai està tractat amb perspectiva i es crea una sensació de profunditat. Les figures, en primer pla, formen un fris impedint veure la composició espacial. Les formes estan dibuixades segons l’estètica cubista. Contrast entre zones il·luminades i zones en penombra, però queden equilibrades. Els diversos punts de llum son una bombeta, que representa un ull, un llum d’oli al centre i una casa incendiada a la dreta.

Estil

Picassó se’l considera pintor, escultor i il·lustrador. Utilitza diversos formats, tècniques i suports. Introdueix paper pintats així com materials de rebuig. Investiga en noves formes expressives i la seva obra abraça diversos estils. Introdueix amb Braque el Cubisme i en gran part de la seva producció s’aprecien algunes de les seves característiques com: descomposició de la forma, diferents punts de vista.

Interpretació

Picassó volia que el públic interpretés la seva obra i alguns de les figures poden tenir diverses interpretacions. El quadre mostra: la violencia, la brutalitat, el terror, la injustícia, la por, la impotencia. Personatges: Toro, Dona amb el nen, Cap i braços del soldat , Colom ferit, Cavall, Dona que porta el quinqué, Dona que crida, Ull lluminós, Dona que corre.

Funció

Per damunt de les ideologies i de la política, és un crit per la vida i per la Pau que expressa a cada imatge una voluntat pacifista i que representa una fita dintre del panorama artístic.