DIÀLEG MENO de Plató

PLATÓ: Física COSMOLOGIA

Plató es pregunta per què el món sensible es una copia del món intel·ligible i Ell suggereix algunes hipotesis: - podria ser causat per l'atzar – podria ser Perquè el món intel·ligible actua en el sensible.

Va Arribar a una única hipotesis raonable que era que hi ha un ser intel·ligent (un agent còsmic) anomenat Demiur (que no el podem demostrar) que te uns poders I ha comprés el món de les idees i l'ha plasmat en el món físic de maenra que Ha creat l'ordre. Aquest ordre del cosmos, és global: total i es el cosmos Geocèntric.

Teoria Del coneixement

Explicació empírica: és aquella que tenim una sensació, Aquesta sensació a través d'un filtratge es queda amb lo comú de les idees i Llavors es guarda en la ment i quan torna a apareixer aquesta sensació busca en El record i ho recorda. Explicació innatista: és aquella en que tenim Unes idees i quan tenim una sensació, tenim el record de la idea i sabem Identificar que és.

Arguments:

MENÓ

Defenssa L'explicació innata perquè si tu li fas preguntes correctes i ben fetes a una Persona que desconeix del tema, aquesta persona acabarà trobant tot sol la Resporta. Es a dir, haurà recordat el que ell havia adquirit abans de néixer. Ho tenim a la ànima: com que la fem recordar ho sap.

FEDÓ

Defensa L'explicació innata negant l'empírica ja que la sensació que agafem no són Perfectes, sinó imperfectes i solament la idea és perfecta. Els sentiments, són Imperfectes i els coneixements perfectes i algo perfecte no pot sortir d'una Altra imperfecta. La causa ha de ser superior o igual a l'efecte. Per tant, els Coneixements ja els tenim a la ment des de que neixem.

L’obra de Plató es desplega En quatre períodes:  

Període socràtic

Les Primeres obres de Plató són els diàlegs socràtics, anomenats així perquè Reflecteixen més el pensament de Sòcrates que el del propi Plató, que encara no Té un pensament del tot independent del mestre. Diàlegs més importants: Apologia de Sòcrates, Critó, Eutrifó, Protàgoras. 

Període de transició

Plató comença a expressar-hi el seu propi pensament i no tant el de Sòcrates. Diàlegs: Menó, Gòrgias, Cràtil. 

Període de Maduresa

Expressió plena del pensament platònic. Diàlegs: La República, Fedó, Fedre, Convit. 

Període de vellesa

Revisió crítica del seu pensament. Diàlegs: Timeu, Teetet, Parmènides, Sofista, Les Lleis.

Finalitat Política de la Filosofia Platònica

Tot filòsof té un fi per a que L’impulsi a estudiar la filosofia. Plató explica les seves vivències polítiques A partir les quals treu unes conclusions finals.

Plató va dedicar la seva vida a La filosofía primerament per aprendre i poder exercir algun càrrec a la Política però després es va adonar de que li agradava la filosofia i estava fet Per això, sobretot té un punt de referència que és el seu mèstre, educador que Era molt fidel i honest (Sòcrates) ja que lluitava pels drets dels ciutadans.

Vivència política;
Democràcia on no hi participa, Perquè no te l’edat. Tirania dels 30 li demanen la participació en el govern, Ell al tenir inexperiència, tenia una plena confiança amb la justícia però al Final veu que és un govern amb moltes injustícies. (Sòcrates). Democràcia Restaurada, encara té el desig de dedicar-se als assumptes polítics, però amb Poc entusiasme, hi ha injustícies tot i moderat. (mort de Sòcrates)

Conclusions polítiques que en Té Plató; A partir d’experiències diu que és molt difícil d’administrar els Assumptes públics amb justícia per a tots, que a més hi ha un mal govern i per Tenir una justícia és necessari una reforma. Per tant plató arriba Filósòficament, creu que un govern serà just si el governa un filòsof perquè Són els més savis, i són els que tenen una visió de justícia.

La democràcia restaurada Recupera les mateixes lleis d’abans. Està sota la denominació d’Esparta. Un Estat amb democràcia està bé, però al mateix moment creu que pot ser molt cruel També ja que a base de vots van portar al seu mèstre a la mort. Per això, està Decebut de la democràcia.

Busquem un govern just, una societat justa que funcioni. Es planteja una metodologia per trobar un govern Just. Mètode que busquen; hauria de ser una persona capaç, però diuen que ells No són aquestes persones tot i així ho intentaràn.

ORIGEN DE LA POLIS

Ciutat, és la societat organitzada, un Estat, que ens compara la societat i L’individual per comprendre la justícia. Si aquesta comparació és certa, vol Dir que hi haurà justícia a tots dos llocs. La justícia s’aplica només a persones Perquè la natura no pot ser justa o injusta. Definim justícia a allò que és un Conjunt de persones que viuen juntes amb la finalitat de viure sense problemes, Amb una igualtat. Però és impossible trobar una justícia perfecta, per tant Només podrem aconseguir-ne una que s’apropi a ella.

Dividim la justícia en dos; Individual i social.

La justícia individual la Trobarem a través de la justícia social perquè així serà més fàcil. La Finalitat serà saber que és la justícia universal, en general. Veient com és Desenvolupa una ciutat comprendrem com neix la justícia i la injustícia. Mirarem el gran per llegir lo petit, per descodificar. La raó necessita l’ajut De la de la credibilitat i imaginació, amb ajuda del gran podrem descodificar Lo petit.

Plató utilitza Sòcrates com a Personatge literari per expressar les idees durant un període. A partir del Període de transició va començar a expressar les seves idees.

Buscarem la justícia universal A través de la justícia individual i després a la social. Fa una simulació, Construirà una ciutat, per veure en aquest procés que és la justícia.

Origen de la ciutat

Una Persona sola no pot ser autosuficient perquè no té les necessitats per poder-se Satisfer del tot, per tant necessita ajuda d’altres individus. Quan un humà Neix, apren i això demostra que no hi ha autosuficiència perquè si al nèixer Ens haguéssim de criar sols, no podríem, moriríem. Per tant els primers anys Són on aprenem lo basic I lo fonamental. L’ésser humà que neix de tal manera Que està programat per viure a una societat. La paraula que va utilitzar Plató és innata.

Va veure clar que som animals Socials, és a dir que no podem viure sense una perspectiva social interna. L’home és social per naturalesa, no és autosuficient!

Una societat és un conjunt de Persones que s’ajunten. La societat és l’origen d’un estat, perquè l’ésser humà Neix en societat. Desde que hi ha l’home hi ha la societat. (per Plató una Societat mínim de 4-5 persones.

Necessitat i tasques de la polis

A la societat no hi ha una forma exacta de tasques, Però en aquesta societat que haurà creat Plató, hi ha d’haver una divisió de Feina, ja que així a part de que s’estalviaria temps, una persona no pot fer Totes les feines alhora ni fer-les tant perfectes com cada un individu S’especialitzés en algun ‘’ofici’’. Cadascú té una especialitat, unes qualitats Diferents que dominem.

El treball s’ha d’organitzar Segons les habilitats, la capacitat natural de l’humà. Com hi dediquem més Temps, tindrem més eficàcia. Guanyem temps si ens repartim la feina, I fem Millor feina, així guanyem oportunitats. S’ha de fer les coses quan toca. Si Distribuim tasques, potser perdem el temps llavors no serà quan toca fer la Feina. La distribució del treball és fonamental. D’aquesta manera contribuïm a Viure més bé en una societat.

Sobirania – sistema d’autogovern.

Els primers humans ja viuen en Societat. Plató diu que l’espai i la matèria existeixen desde sempre i sempre Existiràn. Però la matèria existeix de manera desordenada. L’ordre només és Possible en una acció intel·ligent (els humans)

Adaptació – mutació, diferència que neix i s’adapta millor en Diferents aspectes.

És una cadena de necessitats la Qual necessitem una division de treballs. Per Plató, cadascú domina un ofici. És necessari els aliments, l’habitatge, el metge, els artesans, la vestimenta. Els animals per pagesia, transport per ramaders, teixidor per la roba. Segons Plató les societats primitives eren vegetarianes. Però s’equivoca, perquè els Humans som omnívors i carnívors, provenim d’espècies herbivòres I carnívores.

Necessitarem a les polis: (cada Un té la seva capacitat i qualitat)

-
Comerciants encarregats D’importar i exportar. (De tal lloc portar-lo al poble)

-
Encarregats marítims (mariners) Han de tenir capacitat d’orientació.

-
Mercaders ven els Productes del pagès, Artésà etc. (compra al pagès i ho ven a la plaça per Exemple) Han de tenir la capacitat de comunicar.

-
Assalariat feina de Descarregar. Han de tenir la capacitat de força física.

-
Ramader ha de tenir la facilitat amb els animals.