Dialectes del català: Guia completa de les varietats lingüístiques

Occidental

Les paraules masculines planes acabades en -e fan el plural afegint-hi -ns (hòmens, jóvens). La primera persona del singular del present d'indicatiu acaba en -o o -e (jo canto, jo cante). Davant del verb s'usen les formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se (me fa, vos pren).

Nord-occidental

La o àtona inicial té una forta tendència a diftongar-se en au (aucell, aubrir). En mots com redo, rodo i e llatina, s'utilitza l'article masculí arcaic lo. La primera persona del present d'indicatiu acaba en -o (miro, temo) i les terminacions del subjuntiu en -e (cante). Lèxic propi: sello, sangartalla, trebol, murcec, maçana, padrí, canella, sarpa, xut, vanua, figue, xic, vore, en, amb.

Valencià

La d intervocàlica es perd o s'esborra, i es pronuncia l'última vocal. Generalment, la r final de mot s'esmuny. Articles: el, la, els, les. Noms de persona sense article. Possessius: meu, meua, teu, teua, seu, seua, mon, mua, ta, son, sa. Demostratius: eixa, eixe, este, esta. Primera persona del singular del present d'indicatiu en -e (deixe, mire, crella). Vocabulari: volanti, eixir, poqueta, nit, bescoll, obrer, farda, coent, escurar, banyar, bellota, rabera, dacsa, sitara, brullo.

Català oriental

Els grups gua i qua es redueixen en go i ko als finals (llengua, llenga). La primera persona del singular de l'indicatiu acaba en -o i -i. La r final es reforça amb una consonant dental. Verbs incoatius: -eix, -esca.

Rosellonès

Cinc vocals tòniques. Tots els mots esdrúixols passen a ser plans o per la u. Primera persona de l'indicatiu en -i. El verb ser com a auxiliar passa per no oir. Vocabulari: morro, verm, llestar, estela, cornes, jaupar, rega, veire, perirer, domatge, gara, llapi, retratat, votura.

Català central

Els grups nt i lt no es pronuncien (cantant). La dz tendeix a ensordir-se (tf). La primera persona del singular acaba en -o (dinyarla, pispar, cales).

Balear

La ll s'esmuny (vella, vea). El grup tll es converteix en ll (espatla). Article salat: es, sa. Article personal: en, na. El present d'indicatiu (jo estim) no porta desinència. Davant verbs s'usen formes plenes dels pronoms febles (me diu, mos escrius, vos pregunta). Vocal neutra e en posició tònica. Vocabulari: allot, doblers, calçots, llinatge, horabaixa, xot, nin, ido, picapedrer, renou, ccussa, ca, pus.

Alguerès

Les vocals àtones i, u, a i tòniques e, e, a en posició àtona. El dígraf ll, ny es pronuncia l, n. La r final seguida de consonant o l curta es pronuncia r (kuulta). Les consonants d i l es pronuncien r quan van entre vocals (bola, bora). Article: lo, los. Present d'indicatiu sense desinència. Possessius: meu, mia, tou, tua, osu, sua. Vocabulari: forketa, froment, gonella, mont, camba, trixtxi, molendo, raguina, pipiolo, sidaro, assai, ecco, lego, pranzo, alora.