Dialectes del català: característiques principals

Nord-occidental

• 1a persona (o): canto, perdo, dormo.
• 3a persona (e): cante, patine, dorme.
• Caiguda de la -v- i de la -i-: cante (cantava), fee (feia).
• Article masculí: lo/los (ex: lo riu).
• Sufix -eiar: barreiar (barrejar).
• Conversió de -ig en -i: roi (roig), pui (puig).
• Plural masculí amb -es: les cavalls.
• Diftongació de la o- àtona inicial: auliva (oliva), aufegar (ofegar).
• Demostratius: aguet, aguest (el tortosí fa este, esta, estos, estes).

Valencià

• Triple gradació dels demostratius: est(e), eix(e), aquell.
• Neutres: açò, això, allò.
• Pronoms febles (CI + CD): li'l, li la...
• 1a persona (e): cante, jugue.
• 2a i 3a persona (desinència 0): cant, perd, sent.
• e àtona inicial com a a: antendre (entendre), ancendre (encendre).
• Possessius femenins amb -u: meua, meues; teua, teues; seua, seues.

Alguerès

• 1a persona singular (desinència O): cant, perd.
• Articles definits: lo, la, los, les.
• Demostratius: aqueix i l'indefinit calque.
• Gènere: la gel, la dolor, la sabor.
• Substitució de r per l: jalmana (germana), malç (març), talda (tarda).

Rossellonès (Septentrional)

• 1a persona (i): canti, perdi, dormi.
• Negació: ús de pas.
• Verb ser: sun, ets, ès, sem, seu, sun.
• Castellanismes: bueno, matxo.
• Pronom nos: mos.
• Supressió de la vocal neutra -ia: prudenci (prudència), gabi (gàbia), famili (família), esbergini (albergínia).
• Tancament de o tònica en u: cançú (cançó), minyuna (minyona).
• Plurals dels mots aguts sense -n-: mà > mas (mans), camí > camís (camins).

Balear

• Iodització: paia, fuia, ui (ull).
• 1a persona singular (desinència 0): cant, perd, sent.
• Article salat: es/sa/es/ses.
• Partícules: Ido (doncs), horabaixa (tarda), qualque.
• Sintaxi: canvi d'ordre entre CD i CI.
• Lèxic: ca (gos).
• Desaparició de la -a final en -ia: famili (família), histori (història), graci (gràcia).
• Formes plenes dels pronoms: me, mos.

Central

• Oi.
• Alternança de l'article: el Joan / en Joan.