Dialectes Catalans: Morfosintàctica i Fonètica Essencial

Característiques dels Dialectes Catalans

Català Nord-occidental: Occidental i Constitutiu

Morfosintàctica

• Article arcaic lo/los.
• Possessius femenins: meva, teva, seva.
• Desinència en -o de la primera persona.
• Plurals etimològics: homens, joves.
• Subjuntiu en -e.
• Forma plena dels pronoms febles.
• Auxiliars peculiars: vai, hai, ham, hau.
• Incoatius en -ix.

Fonètica

• No neutralització a-e i o-u àtones.
• La -a final àtona es pronuncia vocal neutra (ə).
• Lleisme.
• La -l en síl·laba inicial es pronuncia -u.
• -e i -o tòniques obertes.
• La -o àtona inicial pot diftongar-se en -ou.
• Palatalització del grup -in.

Català Valencià: Occidental i Consecutiu

Morfosintàctica

• Article determinat: el, la, els, les.
• No article personal.
• Demostratius: este, eixe, aquell.
• Possessius: meva, teva, seva.
• Primera persona acaba amb -e.
• Ús de diminutius.
• Forma plena dels pronoms personals davant el verb.
• Preposició amb passa a ser en.
• Numerals propis.
• Combinacions de pronoms: li'l, li la, li'ls, li les.

Fonètica

• No neutralització a-e i o-u àtones.
• -v labiodental.
• La -r final no s'emmudix.
• Es perd la -d- intervocàlica.
• Lleisme.
• El grup -eu passa a -o.
• -ts, -dz africades.
• El grup -ix sona com -i.
• La -e inicial àtona pot passar a -a.
• Pronunciació de les oclusives finals.

Català Rossellonès: Oriental i Constitutiu

Morfosintàctica

• Article arcaic lo (lu).
• Primera persona acaba en -i.
• Forma plena dels pronoms.
• Verb ser com a auxiliar.
• Negació amb pas (per a verbs monosíl·labs, amb 'e').
• Ús de mes en lloc de però.
• Possessiu llur.
• Indefinits en formes arcaïtzants perden la -n.

Fonètica

• -r uvular.
• peix passa a pei (pèrdua de la fricativa palatal).
• Desapareix la -d- en els grups -ndr i -ldr.
• Paraules esdrúixoles acabades en -ia perden la vocal neutra final.
• Les esdrúixoles passen a ser planes.
• Tancament de -o a -u.
• Absència de la vocal neutra (ə) i -o en posició tònica.
• Presència de la -j en posició àtona.

Català Balear: Oriental i Consecutiu

Morfosintàctica

• Article salat: es, sa.
• Article personal: en, na.
• Primera persona no porta desinència.
• Ús de noltros i voltros.
• Forma plena del verb.
• Verb ésser com a auxiliar.
• L'accentuació dels pronoms febles.
• Combinació de pronoms antiga.
• Participis arcaics.
• Desinències arcaïques (ex: -au).

Fonètica

• La vocal neutra -e es pot trobar en posició tònica.
• Neutralització a-e i o-u.
• Antiesdrúixolisme.
• -v labiodental.
• Pronunciació dels sons oclusius finals.
• Ieista (pronunciació de -ll- com -i-).
• El grup -tll- es converteix en -tl-.
• La -ll- es pronuncia -i-.

Català Alguerès: Oriental i Consecutiu

Morfosintàctica

• Article determinat: lo, los.
• Primera persona no porta desinència.
• Els superlatius se solen formar repetint l'adjectiu.
• Formes plenes del verb.
• Verb ser com a auxiliar.
• Possessius: meu, tou, sou, nostro, vostro.

Fonètica

• La -r seguida de consonant es converteix en -l.
• La -d i -l es pronuncien -r quan van entre vocals.
• El grup -dr- es converteix en -r-.
• -v labiodental.
• -ll i -ny en posició final es pronuncien -l i -n.
• Preservació de les vocals àtones i, u, a.
• Vocal -a tònica llarga.

Català Central: Oriental i Constitutiu

Morfosintàctica

• Primera persona acaba en -o.
• Forma reforçada dels pronoms febles davant del verb.