Dialectes catalans: característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques

Escrito el 7 de Enero de 2026 en catalán con un tamaño de 5,73 KB

Dialectes geogràfics

Tendències fonètiques: Tendència a tancar la o tònica en u (musca).
Supressió de la vocal neutra en la terminació (ia) (prudenci, famili).
Inexistència de mots esdrúixols (música).
Caiguda de la (d) (genre, tenre).
Reducció de (ix) a (i) (pei, colai).
Convivència de les formes (lo, los) amb (el, les).
Plurals sense (n) (camís, mas).
L’ús de les formes (llur, llurs, llura, llures).
Formes com (tuasieme, quatrieme).
Morfologia verbal: El present d’indicatiu 1a persona singular acaba en (i), també l’imperfet. Utilització del verb (ser) com a auxiliar. Verb (anar) en futur i condicional (ir). Verbs com (fúger, cúser, búller).
Col·locació del pronom feble (la veient, te casar).
L’ús de (pas) com a negació única (passis pas per aquí).
Lèxic: arcaismes: ca (gos), eixi (sortir), cambra, auar, oir, verm (cuc),... occitanismes: cornes (banyes), juliana (bacallà), peirer (paleta), cotell (ganivet), pescaire, estufar-se (ofegar-se), mes (però), let/a (lleig), veire... gal·licismes: amusar (divertir-se), bureu (despatx), llapi (conill), bolanger, foxeta (forquilla), usina (fàbrica), domatge (llàstima), gató (pastís), votura (cotxe)... castellanismes: menus, almenus, sombreru, tontu...

Manteniment de la vocal neutra tònica (abella).
(gua i qua) <> (go i co).
Supressió de la vocal neutra en la terminació (ia) (famili).
Tonicitat dels pronoms àtons (dur-hó, sentar-mé).
Distinció entre (b i v).
Iodització: pronunciar com a (i) la (ll) (veia, fuia).
L’ús de l’article salat (es, sa, es, ses). No sempre s’aplica (p. ex. l’infern, el bisbe).
Plurals: test <> tests, disc <> discs, bosc <> boscs, gust <> gusts.
Temps verbals: 1a persona indicatiu (pens, cant, past). e > a (nosaltres cantam). Ésser (essér).
Utilitzen les formes planes dels pronoms davant el verb (me parei, nos n’anam).
Lèxic: alot/a (nois/a), calces (mitges), gat (borratxo), torcaboques (tovalló), trunyella (trena), capell (barret), berenar (esmorzar), ferms (escombraires), horabaixa (tarda), homo, llinatge (nom), madò (senyora), nin/a (nen/a), deblers (diners), gelera (nevada), idò (doncs), misser (advocat), nígul (núvol), granesa (escombra), moix (gat)...
Entre les illes hi ha diferències: Eivissa (semblant al tarragoní), mallorquí (poc evolucionat) i menorquí (influència britànica).

Articulació de la (r) com a (l) quan precedeix una altra consonant (barca <> balca).
L’inversa de l’anterior (balceroneta).
Manca de la consonant (d) (perra, virre).
Manca de palatalització final (any <> an).
Article masculí (lo) i canvi de gènere (la dolor, la gel, la front).
Manca de dessinència en 1a persona del present d’indicatiu (cant).
Lèxic: influència de l’italià: calça (mitja), forqueta (forquilla), morra (llavi), cambe (cama), mont (muntanya), eixir (sortir), llong (llarg), ver (veritat),...

Tancament de e en i (ginoll, giner).
Diftongació de (o) a (au) (aulor, auliva).
L’article masculí és (lo, los).
Morfologia verbal: En el present de subjuntiu hi ha canvi de (i) per (o) (canti <> canto). 1a persona del present d’indicatiu amb (o) però no àton (canto). Imperfet de subjuntiu utilitzen (essa) (creguessa). Imperfet d’indicatiu amb canvi de (v) a (i) o desaparició (cantaia).
En el tortosí el demostratiu és (este, esta, estos, estes). Possessius (meus, teua, ...).
Lèxic: bajora (mongeta), camí (vegades), clop (pollancre), corder (xai), despús-demà (passat demà), espill (mirall), gitar-se (allitar-se), llevar (rentar), llort/a (brut/a), mançana (poma), melic (llombrígol), moixó/mixó (ocell), muricec (ratpenat), padrí/na (avi/a), roig/ja (vermell), romer (romaní), timó (farigola), xic (noi), xiquet (nen), ...

Pronunciar la e inicial com a a (antendre).
Caiguda de (d) intervocàlica (aixà, mocaor).
Pronunciació de (v) i (t) en posició final.
L’article definit és (el, els). Possessius (meua, teua, seua). Demostratius (este, eixe, aquell, ací, açò).
No hi ha canvi en (la hi), és (li la).
Morfologia verbal: 1a persona del present d’indicatiu en e (cante). L’imperfet de subjuntiu es fa amb (r) (poguera). El pretèrit perfet simple és molt utilitzat (cantí, que vaig cantar). Utilització de verbs com (traure, jaure, nàixer).
Ús estès de la preposició (en) en comptes de (amb).
En l’apitxat hi ha ensordiment i africació (cosses, tretse, txemana).
Lèxic: alqueria (masia), auria (aigua), bescoll (coll), bou (toro), coto en pel (fluix), creïa (patata), eixir (sortir), escirrar (rentar plats), llevar (treure), mullar (sucar), orellals (arracades), roí/roïna (dolent/a), vespra (tarda), voler (estimar), vore (mira).

Etiquetas: