Deutes interaliats

Efectes de la guerra
-La guerra va afeblir els contendents europeus.- els països aliats estaven molt endeutats amb els Estats Units.- Els tractats de Pau( versallès), van generar grans desacords econòmics entre països, va reduir la confiança dels inversos.- Alemanya( reparacions de guerra), els e¡Estats Units soposaven però exigien els pagaments dels deutes interaliats.- Problemes econòmics greus a Alemanya.- 1923-25: França i Bèlgica van envair la conca del
Ruhr. Garantia de pagament.
Els desequilibris comercials
- les noves fronteres van modificar lintercanvi de mercaderies.-
Alemanya perds molts territoris. - Àustria i Hongria van quedar reduïdes a la quarta part.- Bulgària, Turquia, es van veure perjudicats en leconomia.- El descens dels preus agraris va empitjorar la balança comercial.- Van haver de demanar un crèdit als Estats Units.
Puixança de leconomia nord-
americana
- dólar es va anar imposant com a moneda de canvi.- La balança nord-americana era la més dinàmica.- Estats Units: única plaça financera capaç de mantenir un sistema de préstecs a llarg termini.- hi va influir el desequilibri comercial dEuropa.-EUA exportaven a Europa molt més del que importaven.

Felíços anys vint

La prosperitat americana
-Un gran creixement econòmic.- Lexpansió de leconomia es va basar en la innovació tècnica i els canvis en lorganització del treball.- Gran renovació del sistema energètic.- Sector més representatiu, el automòbil. -Construcció de grans gratacels.- Gran augment de la productivitat.- Reducció dels costos de producció.
Causes de la gran depressió
-sobreproducció industrial.
- manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes, el crac de la borsa va afavorir lexpansió de la crisis.- caiguda del consum: capacitat adquisitiva,por de ser acomiadat, caiguda dels preus agraris i acomiadament. Crisi bancària i industrial
- el sistema bancari, un dels primers afectats, 4.000 bancs van fer fallida, famílies Arrúïnades.- descens del consum(ruïna dels inversos borsaris).- els estocs van augmentar en pocs mesos.- el subconsum i la caiguda de les inversions van induir la crisi industrial.- la disminució de la demanda va fer baixar la producció industrial i agrícola.
Els mecanismes dexpansió
en primer lloc, els descens de preus dels productes americans va comportar greus dificultats per a les empreses de la resta del món.- en segon lloc, la demanda nord-americana va reduir les seves importacions.- van baixar els préstecs i les inversions a Europa.- 1931: fallida del credintanstalt.- crisi greu a Alemanya, va pujar molt la inflació latur va deixar sense ocupació molta gent.
La proposta keynesiana
proposava que lestat augmentes la despesa pública.- la despesa de lestat generaria dèficit públic.- en augmentar la producció total, lestat podia incrementar els ingressos per impostos.- va afirmar que els capitalistes havien dinvertir i els consumidors consumir.
New deal
pla econòmic.-proposava augmentar la intervenció de lestat.- a través de la llei dajustament agrari es va crear lagricultural adjusment administration: reduir la producció agrària i recuperar els preus. Es va impulsar una política monetarista- es va establir un salari mínim -seguretat social.

Els països escandinaus
- van otorgar un paper actiu al pressupost de lestat.- fou desiciva la força dels partits socialdemocràtes.-1930: plans dajuda als aturats.-construcció de lestat del benestar.

La política armamentista dAlemanya.
va impulsar una política de rearmament.- Hitler volia aconseguir lautarquia econòmica, prescindint dexportacions i produint tot el que necesitava.- la producción industrial creixeria de manera cnsiderable.
El regne unit i frança
- la conferencia internacional de Londres va voler solucinar els desacords amb els deutes de guerra.- regne unit:- va devaluar la lliura per afavorir les exportacions.- va establir acords comercials amb les seves colònies.-frança: - les mesures comparables a les nord-americanes no van arribar fins el 1936.- van iniciar una política dobres públiques- va garantir els preus als productes agrícolas i va devaluarel franc per incrementar les exportacions.