La desserte rouge de Matisse: Anàlisi i Context

Fitxa tècnica de l'obra

• Autor: Henri Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 1869 – Niça, 1954)
• Estil: Fauvisme
• Cronologia: 1908
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Mides: 1,80 x 2,21 m
• Tipus: Obra figurativa
• Tema: Escena costumista – interior
• Localització: Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg
• Comitent: El col·leccionista rus Sergey Shchukin

Context històric i cultural

Els inicis del segle XX a Europa van ser una època de transformacions i progrés científic i tècnic, així com de l'imperialisme polític i econòmic que van fer d'Europa la potència mundial d'aquell moment. Però, a la vegada, també va ser un període molt convuls de la història d'Europa a causa de la rivalitat entre les potències colonials que va desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917) i el naixement del feixisme i el nazisme.

Anàlisi formal

• Tècnica: Oli sobre tela.
• Forma: Predomina la forma tancada (dibuixística).
• Tipus de línia: Predomina la línia corba, sinuosa i gruixuda, que dona dinamisme a l'obra, però que li resta naturalisme.
• Tipus de traç: El traç de les línies que delimiten els objectes i els contorns dels arbres és més simplificat (més prim) per ressaltar el traç de les línies de les flors i els dibuixos del paper de la paret i de les estovalles.
• Croma: L'eix de la composició és el color, de gamma reduïda però de gran intensitat. El veritable protagonista del quadre és l'associació del vermell i del blau.
• Llum: No hi ha cap font de llum, ni natural ni artificial; és el mateix color el que dona lluminositat, i ja no hi ha rastre d'ombres.
• Volum: La manca de focus lumínic i, per tant, d'ombres, obliga que la profunditat de camp, la perspectiva i el volum dels objectes representats vinguin donats per l'ús del contrast cromàtic.
• Espai: La continuïtat entre el paper de la paret i les estovalles fa que l'obra s'uneixi en un tot únic, subratllant el caràcter bidimensional de la tela (pintura plana).
• Perspectiva: La noció tradicional d'espai queda anul·lada i la finestra, a través de la qual veiem un jardí amb plantes i flors, té com a principal objectiu ressaltar l'arabesc de la decoració interior.
• Composició: Composició oberta, ja que alguns dels elements representats ho són de manera parcial, la qual cosa ens dona a entendre que la composició va més enllà del que es recull al quadre.
• Temps: L'obra ens mostra un fet quotidià, com pot ser el fet de disposar damunt la taula els queviures que seran consumits en l'àpat.