La despesa pública procediment i fases

Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al primer premi. Addenda: Conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit, d’un llibre. 

Agenda: Llibreta on s’anoten les coses que cal fer. Àlies / alias: Per altre nom, anomenat d’una altra manera; malnom o pseudònim. 

Alter ego: “un altre jo, un segon jo”. Desideràtum: “[Allò] desitjat”, designa allò que algú desitja que li sigui atorgat. 

Esnob: Sine nobilitate (“sense noblesa, sense noble origen”) La persona que imita tota novetat en les idees, gusts, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. 

Ex libris: “dels llibres·”. Cèdula que es posa en el revés de la tapa dels llibres i en la qual consta el nom del propietari o el de la biblioteca a què pertany el llibre. Generalment consisteix en un dibuix que és un emblema del seu propietari. 

Ínterim: “interval, intermedi”. Temps q transcorre entre dues accions o entre el moment en què s’està i alguna cosa q ha de ocórrer; “entre tant”. Lapsus:Error o equivocació que hom comet sense voler-ho. Maremàgnum: “confusió, enrenou”. De mare magnum, “mar gran, mar grossa”. 

Memoràndum: “Allò que cal recordar”. Un escrit on es recull tot allò que cal tenir present en un moment donat amb una finalitat concreta. 

Plus: “Més”. Designa pagues complementàries del sou base d’un treballador. 

Postdata: “[Paraules escrites] després de la data [i signatura]”. Allò que s’afegeix al final de tot d’una carta o d’un escrit. 

Quid: “El què”. Utilitzem en l’expressió el quid de la qüestió fent referència al punt clau del tema. 

Quòrum: “Dels quals”.Nombre mínim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi són presos.

Rictus: Gest de la boca que deixa veure les dents. S’usa en expressions: “un rictus de dolor/ d’amargura”. Del llat.Rictus, “obertura de la boca”.

Súmmum: “El grau més elevat”. Indica el punt més alt possible d’una cosa

Vis còmica: “Força còmica”. S’utilitza aquesta expressió com a sinònim de capacitat de fer riure que posseeix algú o un espectacle. 

Ultimàtum: “Acabat [el termini]” Últim advertiment previ a la resolució última i definitiva d’una situació conflictiva amb mitjans més contundents.

Casus Bellí: “Motiu de guerra”. Fets o circumstàncies que poden dur a una guerra. Allò que provoca una confrontació pública, encara que no bèl·lica. Conditio sine qua non: “Condició sense la qual no”. Fa referència a una condició considerada indispensable i innegociable. 

Modus operandi: “Manera d’obrar”.Manera concreta d’obrar per aconseguir la finalitat proposada

Modus vivendi: “Manera de viure”.Fa referència a un acord provisional establert entre dues parts amb concessions mútues. Mitjà de vida.

Opera prima: “Primer treball, primera obra”. Primus inter pares: “primer entre iguals”. S’aplica a la persona que destaca entre els del seu grup. 

Quid pro quo: “una cosa per una altra. Error que consisteix a prendre una cosa per una altra. Malentès

Rara avis: “Ocell rar”. S’aplica aquesta expressió a una dona ideal, adornada de tota una sèrie de qualitats, difícil de trobar en la societat del seu temps. Actualment, s’ha generalitzat el seu ús i s’aplica a qualsevol ésser poc freqüent per les seves especials característiques. 

Statu quo [ante bellum]: “En l’estat en què [estaven les coses abans de la guerra]”. Aquesta expressió reivindicava la restauració d’una situació al seu estat original, alterat per l’acció d’una guerra. Actualment, la situació en què es troba un conflicte o un procés en un moment donat. 

Totum revolutum: “Tot regirat”. Confusió, barreja total. Transfert: “transfereix”. En psiquiatria, transferència (procediment terapèutic mitjançant el qual el pacient projecta en el psiquiatra les emociones o sentiments inconscients). Actualment s’aplica a qualsevol tipus de traspàs o transferència. Vox populi: “Veu del poble, rumor popular, opinió pública”. Procedent d’una frase més completa (Vox populi, uox dei), que indica que un fet o notícia és de domini públic. 

A posteriori: “A partir del que és després”. Expressió aplicada als arguments trets de l’experiència o inductius. Actualment indica posterioritat: “posteriorment”, “amb posterioritat”. 

A priori: “A partir d’allò que és abans”. Expressió correlativa a l’anterior, aplicada a arguments deductius o procedents del concepte que hom té d’alguna cosa. En el llenguatge comú s’usa en el sentit de “amb anterioritat”, “anteriorment”. 

Ab illo tempore: “des d’aquell temps”. Fa referència a un passat remot indeterminat. [Ex: estan distanciats ab illo tempore.] 

Ante meridiem: “abans del migdia”, al matí. S’usa en les indicacions de les hores abans de les 12 del migdia 

Hic et nunc: “Aquí i ara”. Indicar la concreció d’una situació o la immediatesa amb què cal emprendre una acció. 

In articulo mortis: “en el moment de la mort”. Pertany a l’ àmbit del dret, i fa referència a les últimes voluntats del difunt. En sentit general, s’utilitza com a sinònim de “en l’últim moment”.

In extremis: “En els últims [moments de la vida]”. Aquesta expressió, referida originalment a un moment dramàtic, actualment és aplicada sovint a situacions difícils però menys decisives.

In fraganti (< in flagranti [delicto]): “En delicte flagrant”, literalment, “mentre crema el delicte”. Aquesta expressió significa sorprendre algú en el moment de cometre un delicte o, més generalment, una acció d’amagat.

Ipso facto: “En l’acte mateix”, a l’acte, immediatament. Amb aquest ablatiu llatí s’expressa la immediatesa amb què cal dur a terme una acció. Post meridiem: “Després del migdia”. Expressió emprada en les designacions horàries. 

Sine die: “Sense un dia [concret]”. Expressió complementària de verbs com ajornar, amb la qual s’indica la indefinició temporal respecte a la represa del tractament d’un afer o execució d’un projecte. Suo tempore: “Al seu temps, en el moment apropiat”. [in suo tempore] 

Ad hoc: “per a això”, expressament, a propòsit. Dit d’un organisme o d’una comissió creats per a un fi determinats.

Ad nauseam: “fins la nàusea”. Es diu que una cosa se prolonga ad nauseam quan és excessivament llarga i tediosa. 

Bis: Adverbi emprat després de números per a indicar que es repeteixen; repetició d’una part d’una obra musical o peça afegida a un recital. Del llatí bis “per segona vegada, una altra vegada”. Ex abrupto: “D’una manera violenta, sobtada”. Cosa dita bruscament, sense preàmbul

Ex aequo [merito]: “a causa d’un igual mèrit”. Expressió emprada quan dos o més aspirants a un premi han obtingut la mateixa puntuació i, en conseqüència, el comparteixen a causa de la igualtat dels seus mèrits. 

Ex professo: “D’una manera manifesta”, expressament, a propòsit. Es diu d’allò que es fa especialment per a un fi determinat.

Gratis et amore: “Per favor i per amor”. Expressió indicativa d’una acció que hom fa sense esperar-ne res a canvi.