Desmuntant Mites Lingüístics: Utilitat, Modernitat i Plurilingüisme

Presentació i Context dels Tòpics Lingüístics

El text aborda una col·lecció de quinze afirmacions que qualsevol pot argumentar, sent bel·ligerant contra tota mena d'estereotips socials que han arribat a formar part de la vida mental de moltes persones.

Definició de Maniqueisme

Que considera les coses, la realitat, segons els principis absoluts del bé i del mal, sense posicions intermèdies ni matisos. (Exemple d'estereotip maniqueu: "Un estat plurilingüe és molt car de mantenir").

Aquests estereotips molt probablement han sorgit en un món educatiu tradicional i acrític (com ara la idea que "fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura").

Refutació de Mites sobre la Utilitat i la Modernitat

10. "Les llengües amb més parlants són més útils"

Argument: Les xifres absolutes no donen informació sobre el caràcter pràctic de les llengües. No és més útil la llengua amb més parlants, sinó la que et pot resoldre els problemes de cada dia.

• En un país concret, la llengua més parlada (i per tant més útil) és la llengua d'aquest país.
• Que un territori tingui com a llengua més parlada la d'un altre país no és ni innocent ni espontani.
• Quan els nouvinguts a un territori no tenen la necessitat d'aprendre la llengua del territori que els acull, hi ha un problema previ.

Exemple: Llista de llengües del món ordenades segons el nombre de parlants. Els grans mandataris polítics són ben lluny del poliglotisme.

Circumstàncies personals que fan que una llengua sigui més útil: Viatjar.

11. "En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes"

Argument: La capacitat d'abstracció és una característica inherent a l'ésser humà. Tota llengua és capaç d'establir classes (p. ex., arbre com a classe d'om, pi, castanyer).

• Tota llengua conté exactament les paraules que el poble que la parla necessita.
• Tota llengua té els mecanismes necessaris per crear neologismes o estructures per adaptar-se a nous requeriments.

Exemples:

• La llengua papago (llengua autòctona d'Arizona) té un marcador -s que indica: "això que us dic no ho he vist jo directament".
• El suahili té un marcador específic, el prefix /u/, per a paraules de referent abstracte.

12. "Hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat"

Argument: La modernitat s'ha d'associar amb els guanys en educació, sanitat, mitjans de comunicació i, sobretot, amb la capacitat de consideració igualitària i digna dels éssers humans.

• Totes les llengües estan interrelacionades i són, per tant, igual d'antigues o de modernes, ja que tenen el seu origen en la parla humana.
• Qualsevol llengua que es parla avui és moderna, ja que hi ha qui l'usa. Estigmatitzar determinades llengües oculta un pensament racista.
• Les llengües són flexibles i quan necessiten expressar un nou concepte, troben els recursos per fer-ho.

El pensament humà està lligat a la capacitat humana, a les condicions generals de la cultura i a l'organització de la societat, no a la naturalesa particular de la llengua.

Exemples:

• Neologismes relacionats amb la informàtica i l'esport.
• Comunitats on paraules com privatització, inflació o multimèdia no tenen sentit.
• La categoria xinesa del Yin i el Yang ha assimilat conceptes del materialisme dialèctic o de la mecànica quàntica.

13. "On anirem a parar amb aquestes llengües locals?"

Argument: Aquest tòpic invita a la deserció i és una mostra d'incultura. Totes les llengües han començat sent locals.

• Cap llengua neix com a llengua d'un milió de parlants. Són circumstàncies extralingüístiques (polítiques, militars, culturals, històriques) les que en determinen l'extensió.
• Unes llengües creixen al preu que altres morin. No cal matar els seus parlants; de vegades n'hi ha prou estenent prejudicis que generen autoodi.
• La solució democràtica i igualitària es basa a respectar i ajudar cada llengua en el seu propi territori.

Exemples:

• Origen local del francès, l'anglès i el castellà.
• Els centenars de llengües d'Àfrica, totes locals, permetien la comunicació entre diferents comunitats. La colonització trenca l'estructura natural del territori i imposa la llengua del colonitzador.

Mites sobre la Gestió i la Supervivència Lingüística

14. "Un estat plurilingüe és molt car de mantenir"

Argument: Els diners de l'Estat són els que nosaltres paguem en impostos, i podem exigir un retorn en forma d'educació, sanitat i defensa d'un patrimoni com la llengua.

• Si estenem aquest raonament, hauríem d'acabar amb una llengua única al món. Quina hauria de ser?
• La gent vol parlar la seva llengua pacíficament.

Exemple: L'opinió que les llengües de l'Estat espanyol són un llast per a l'Estat espanyol.

15. "Cal deixar que les llengües es facin totes soles"

Argument: Aquesta és una idea idíl·lica i mortífera. No vivim en un món ideal.

• L'absolut liberalisme econòmic no és viable avui en dia, per tant, no podem aplicar aquesta idea a les llengües.
• Els estats subvencionen altres àmbits culturals, com els museus. Amb més motiu han de defensar les llengües, ja que la vida humana és inseparable de la condició lingüística.
• Si una llengua està en perill, cal intervenir.

Una llengua en bona salut es presenta a tots els àmbits. La pèrdua d'una llengua és irreparable.

Exemple: Hi ha llengües sanes i fortes, i llengües que són a cures intensives i necessiten atenció molt especial. Retirar-los l'ajuda equival a assassinar-les.

Comunicació, Imatge i Escriptura

"Una imatge val més que mil paraules"

Ja em dirà algú com es pot comunicar la idea exclusivament humana de la condicionalitat amb imatges més o menys realistes. Per exemple:

• "Vindré amb tu, si no fas mala cara."
• "Fins que treballo una mica més per pagar-me unes vacances."

Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules desvetllen imatges mentals sense límits. Per què no podríem conviure en harmonia imatges i paraules sense que cap de les dues sigui superior?

"Aviat desapareixerà l'escriptura"

L'escriptura existeix des de fa 5.000 anys (Mesopotàmia). Argumentar que desapareixerà perquè els humans hem viscut la major part del nostre recorregut sense escriptura implicaria que hauríem de canviar de vida radicalment. Mai es perdrà, ni passarem una altra vegada al Paleolític Superior.

"Fer escriptura és cosa de pocs, ben dotats per la natura"

Per què només uns privilegiats tindrien accés a la poesia i els altres serien vulgars? El poeta té models de poesies; la poesia s'aprèn com els escacs.

L'adquisició de la llengua es reparteix així:

• 95%: La mare, el germà, el tiet li fan el regal fructuós de la llengua.
• 4%: És cosa d'escola.
• 1%: L'ha posat ella o ell fent lectures no obligatòries de tota mena, provant ritmes.

"Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament"

L'accés a la lletra té les portes obertes. Qualsevol membre de la societat pot entrar-hi. No tot és permès; s'han de seguir normes gramaticals.

L'ideal d'una norma és aconseguir: "Allò que, expressat més fàcilment, és rebut més fàcilment."

Els catastrofistes obliden la funció fàtica: tots parlem per donar-nos un copet a l'esquena i comunicar-nos. La modulació de la llengua és un senyal d'identitat, una marca de diferència. L'escola ha d'aportar la varietat formal de la llengua.

El llenguatge és un mitjà de comunicació

Poc o molt, sembla que cooperem gràcies a una llengua, ens acompanyem i ens sentim raonablement lligats quan parlem una llengua coneguda.

Els humans som animals simbòlics i posem paraules a les coses, un nom. També hi ha classificacions de fets i d'esdeveniments, de característiques de les coses i persones, i de situacions en el temps i l'espai.