Desigualtats Globals: Deute, Comerç Just i Pobresa

Deute Extern

Històricament, els països del centre han exercit com a creditors dels països perifèrics. Sovint, els creditors són l'FMI i el Banc Central. Darrerament, el deute s'ha anat incrementant per l'augment dels interessos que les polítiques monetàries carreguen als països deutors. Si tenim en compte que la majoria de les economies dels països perifèrics depenen de les explotacions de les plantacions en règim de monocultiu, on l'economia depèn en exclusiva d'un producte únic, aquesta situació deixa l'economia d'un país en una situació molt precària, ja que una sequera, una caiguda dels preus, etc., deixa aquell país sense alternativa possible per obtenir divises.

Comerç Just

Davant la situació injusta produïda per la dinàmica del mercat, una opció és aconseguir un preu de venda just per als productors. Es considera un preu just el valor que cobreix els costos de producció i les necessitats bàsiques dels productors. Així mateix, el comerç just és un comerç alternatiu que té com a principi fonamental garantir als productors dels països perifèrics una compensació justa per la seva feina. Institucions com Intermón, una organització no governamental, tenen com a objectiu vetllar pels interessos dels països del sud. Tanmateix, la UNCTAD, que és una conferència de les Nacions Unides sobre el comerç i el desenvolupament celebrada a la dècada dels 60 i repetida periòdicament, té com a missió aconseguir el comerç just.

Els Indicadors Socioeconòmics

Existeixen organismes encarregats d'elaborar enquestes i recollir dades; poden ser: organismes privats, organismes eclesiàstics, públics... Amb les dades que ens faciliten els indicadors socioeconòmics, podem fer-nos una idea del nivell de vida mitjà dels habitants d'un país.

• Els indicadors del grau de benestar: els indicadors més utilitzats són el producte interior brut, l'esperança de vida, la taxa d'alfabetisme, la taxa de mortalitat infantil, la taxa de fertilitat, la disponibilitat de quilocalories necessàries, etc.

Actualment, s'utilitza l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Aquest índex, ideat per les Nacions Unides, contempla tres variables:

1. Longevitat: esperança de vida.
2. Cultural: alfabetització.
3. Nivell de vida: PIB* (És el valor de la producció total que en un any es fa a l'interior d'un país, independentment de si les empreses són nacionals o estrangeres).

• Un problema amb el qual ens podem trobar és el desigual repartiment de la renda en un mateix territori. D'aquesta manera, trobem països desenvolupats com Espanya on existeixen bosses de pobresa (quart món).

La pobresa és un concepte relatiu i cal tenir en compte les variables que hi intervenen:

• L'alimentació insuficient.
• Insuficiència d'higiene i salut.
• Manca de vestit.
• Manca d'habitatge sòlid.
• Manca d'accessibilitat a l'educació bàsica.
• Dificultat en les comunicacions.
• Manca de mecanismes familiars o socials per afrontar situacions de vellesa.

Problemes del Món Actual

1. Manca d'alimentació: la fam i la malnutrició són problemes relacionats amb l'estructura social i econòmica. La fam és una situació aguda de la malnutrició que afecta els grups més vulnerables i marginals d'una societat. El principal problema és la redistribució dels recursos, tant en diferents països com entre els diferents grups socials, ja que hi ha producció mundial de cereals suficient per alimentar tot el món. La solució passa per fer front a les desigualtats socials internes i també per les desigualtats espacials internes, ja que el problema és més greu entre la població urbana que no pas la població rural. Altres factors serien millorar els preus internacionals de les matèries primeres.

2. Malalties: un altre problema és l'accés de la població als serveis sanitaris i l'estat general de la salut de la població. En la distribució mundial de les malalties, no importa tant la influència mediambiental com l'estructura socioeconòmica. Alguns factors que afecten l'estat de la salut d'una població són l'impacte de la malaltia, la difusió de la malaltia, les característiques socioeconòmiques i la qualitat del sistema sanitari. Cal conèixer també les causes de la morbiditat i la mortalitat. Conèixer tots aquests factors possibilita dur a terme una política sanitària correcta.