El Desenvolupisme: L'auge econòmic d'Espanya (1959-1973)

El fracàs de l'autarquia i el canvi de rumb

A finals dels anys cinquanta, el règim franquista va haver de canviar completament la seva política econòmica perquè l’autarquia havia fracassat i l’economia estava en una situació molt difícil. Davant aquesta crisi, Franco va donar més protagonisme als tecnòcrates, molts vinculats a l’Opus Dei, que defensaven reformes econòmiques més modernes.

El Pla d'Estabilització de 1959

El canvi va començar amb el Pla d’Estabilització de 1959. Aquest pla tenia com a objectiu acabar amb l’autarquia i obrir l’economia espanyola al mercat internacional. Les mesures principals van ser:

• Reducció dels controls de l’Estat.
• Facilitació de l’entrada de productes estrangers i capital exterior.
• Limitació dels crèdits i congelació de salaris per frenar la inflació.

Els primers anys van ser difícils i van provocar un augment de l’atur i una reducció del consum, però a mitjà termini l’economia va començar a créixer amb força.

Els Plans de Desenvolupament

A partir dels anys seixanta es van impulsar els Plans de Desenvolupament, amb l’objectiu de modernitzar el país, millorar infraestructures i orientar el creixement econòmic. L’Estat va invertir en carreteres, energia, refineries i sectors industrials.

Els motors del creixement

La indústria es va convertir en el motor principal del desenvolupament. Va créixer especialment el sector metal·lúrgic, químic i el de béns de consum. També va destacar molt la producció d’automòbils i electrodomèstics. A Catalunya, aquest creixement va ser molt important, sobretot a l’àrea de Barcelona i al cinturó industrial.

El paper del turisme i l'emigració

El turisme també va tenir un paper clau. Espanya va rebre milions de visitants, especialment a la costa mediterrània i a les illes. Això aportava divises i ajudava a impulsar serveis, comerç i construcció. Un altre element fonamental van ser les remeses dels emigrants espanyols que treballaven a Europa i enviaven diners a les seves famílies.

El desenvolupisme (1960-1973)

Tot això va permetre una etapa de fort creixement econòmic entre 1960 i 1973, coneguda sovint com el desenvolupisme. La renda per habitant va augmentar i moltes famílies van començar a accedir a nous béns de consum com televisors, rentadores o cotxes. També es van produir canvis socials molt importants:

• Augment de la població urbana.
• Èxode rural.
• Creixement de les ciutats.
• Expansió d’una nova classe mitjana.

Límits i dependència del model

Tot i això, aquest model tenia límits importants. L’economia depenia molt del capital estranger, del turisme i de l’economia europea. A més, la despesa pública en educació, sanitat i serveis socials continuava sent inferior a la dels països europeus.

Per això, tot i que entre 1959 i 1973 Espanya va modernitzar-se i va créixer molt, el model econòmic continuava sent desigual i tenia una forta dependència exterior, cosa que es faria més evident amb la crisi del petroli de 1973.