Desenvolupament Territorial a Catalunya: Reptes i Polítiques

Evolució del Desenvolupament Territorial a Espanya

Els Condicionants del Medi Físic

Les condicions del medi físic de la península han donat com a resultat una gran diversitat regional des del punt de vista climàtic i edafològic. Abans de la revolució industrial, la capacitat tècnica per superar les condicions naturals era escassa i les activitats econòmiques principals eren l'agricultura i la ramaderia. La trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera) i una ramaderia important organitzada a través de la Mesta (agrupació de ramaders castellans) juntament amb aspectes polítics, religiosos i territorials van propiciar que la major part de la població es concentrés a les zones interiors de la península.

Dualitat Centre-Perifèria

La importació d'un règim polític liberal a Espanya va afavorir el desenvolupament d'una burgesia i d'una economia de tipus capitalista, no obstant això, cal assenyalar diferències territorials:

• Centre de la península: Va tendir a l'estancament. El pes econòmic de la noblesa era molt gran i els pocs burgesos eren més agraris i rendistes. Seguien dedicant-se a activitats primàries tradicionals. Política més conservadora.
• Les zones perifèriques peninsulars: Van tenir una trajectòria més dinàmica en el desenvolupament de la indústria tèxtil i siderúrgica, que va afavorir el creixement d'una burgesia industrial amb tendència a diversificar les seves activitats econòmiques, financeres..., va manifestar un tarannà polític més progressista.

Balanç Econòmic i Demogràfic

La major capacitat competitiva de la indústria sobre l'artesania tradicional, va deprimir les regions que no es van modernitzar i això es va reflectir en la fugida de capitals i persones cap a les regions perifèriques més pròsperes. Calia l'actualització d'un sistema de transport. A les zones menys desenvolupades van tenir un creixement de població. Tres tipus d'àrees econòmiques:

• Els pols d'industrialització: Madrid, Barcelona i Bilbao.
• Les àrees pròximes als 3 pols: Arribava mà d'obra necessària (Aragó, nord-est de Castella i Comunitat Valenciana).
• Els espais marginals: Sense modernitzar (Andalusia, Extremadura, Galícia i Castella), on la població emigrava a Amèrica.

A partir del 1930 es paralitza el creixement a causa de les crisis mundials i les guerres. Amb el pla de l'estabilització l'economia va iniciar una etapa de creixement que va afavorir als nuclis ja industrialitzats i va provocar un nou èxode rural. Els espais marginals van proveir de mà d'obra als nuclis industrialitzats.

Desequilibris i Desigualtats

El creixement desigual en la industrialització ha donat lloc a una diferenciació regional que ha augmentat amb el temps a conseqüència de la configuració del mercat nacional. Aquest mercat s'ha fonamentat en la construcció d'una xarxa de comunicacions no equilibrada i poc homogènia, dedicada a potenciar els pols dinàmics i perjudicar les altres regions. Les diferències entre les regions pobres i les riques va anar creixent fins que es va produir un canvi a conseqüència de la crisis mundial i del canvi demogràfic, així com les transformacions polítiques derivades de la transició. L'entrada d'Espanya a la UE va implicar l'establiment d'una política regional, que ha permès superar moltes desigualtats.

Situació de Catalunya en el Context Espanyol

Vers el Reequilibri Territorial

La implantació de l'estat de les autonomies i l'entrada a la UE són dos dels factors polítics essencials que han comportat l'aplicació de plans i polítiques importants de desenvolupament regional. Catalunya ha estat sempre una contribuïdora al fons de compensació internacional a través de la recaptació d'impostos. Això ha permès a les comunitats més empobrides la construcció d'infraestructures i equipaments bàsics. Catalunya ha experimentat una expansió més lenta i limitada mentre que altres comunitats més pobres han tingut un creixement mitjà dels seus nivells de renda i d'IDH.

Polítiques d'Ordenació Territorial a Catalunya

Diagnosi Territorial: Cap a la Dispersió

L'estructura actual del territori català és el resultat d'un llarg procés de concentració de la població. Es va donar durant la modernització agrària i comercial però a l'actualitat comença una ràpida tendència a la descentralització de la població que aviat es converteix en dispersió.

Conseqüències de la Dispersió Territorial

Les conseqüències de la urbanització dispersa han estat una creixent especialització funcional de cada lloc en relació amb el conjunt, és a dir, els usos residencials, comercials, productius i d'oci han tendit a separar-se sobre el territori. Això ha conduït a:

• Necessitats de desplaçament de la població.
• Sobrecarrega de les xarxes de transport.
• Empobriment de la vida urbana.
• Pèrdua de diversitat del paisatge.

Cal remarcar que també s'està produint una especialització social, de manera que els diversos grups socials tendeixen a separar-se.

Principis de l'Ordenació Territorial

Davant del problema de la dispersió, és necessària l'elaboració i aplicació de plans d'ordenació territorial i urbanística que corregeixin, regulin i projectin el territori.

El Plantejament Territorial

S'aprova el Pla Territorial General de Catalunya. D'aquest pla se'n deriven 7 plans territorials, un per cada regió. Tenen com a objectius:

• Sistema d'espais oberts: Reserva el sòl per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals.
• Sistema d'assentaments: Delimita la xarxa urbana, el sòl per a usos residencials, industrials i terciaris i la rehabilitació i remodelació urbana.
• Sistema d'infraestructures: Traçat i prestacions d'infraestructures.