Desenvolupament sexual: teories i etapes

Desenvolupament sexual

- el desenvolupament sexual comprèn la interacció d’un conjunt de processos psicològics relacionats amb:

• La identitat i l’orientació sexual.

• Els rols de gènere.

• El desig i l’atracció sexual, el plaer, l’amor, la passió i, en general, tot allò relacionat amb la sexualitat.

En la formació de la sexualitat psicològica, tindran importància molts factors: ambientals, culturals, familiars, etc.

Gènere i sexe

• Diferències de sexe: Són les derivades de les diferències físiques i biològiques que es presenten entre un ésser masculí i un ésser femení.

• El sexe està determinat per naturalesa.

• Diferències de gènere: Estan basades en tradicions, valors o creences que pressuposen actuacions i comportaments diferents per a cada sexe.

• No són necessàriament compartides per totes les cultures.

• El gènere és una categoria construïda.

Diferenciació sexual i de gènere en la infància

- als pocs mesos de néixer, els bebès poden apreciar que les cares i les veus masculines són diferents de les femenines.

- a partir dels 2 anys poden, per exemple:

• Utilitzar paraules diferents segons el sexe de la persona.

• Classificar en categories les persones del seu entorn.

• Assignar activitats i conductes segons el sexe.

• Assignar joguines, colors, tipus de vestits...

• Mostrar preferència per joguines tipificades al seu gènere.

- als 3 anys tendeixen a:

• Jugar a representar rols de gènere.

• Relacionar‐se més amb companyies del seu mateix sexe.

- als 4 solen tenir judicis formats sobre quins han de ser els seus jocs i les seves joguines segons el seu sexe.

Estereotips i rols

• Estereotip de gènere. Creença, generalment admesa, que existeixen unes característiques i comportaments apropiats per als homes i uns altres per a les dones.

• Rols de gènere. Manifestacions dels estereotips de gènere en les tasques diàries.

• Els estereotips i rols de gènere es planifiquen des d’abans del naixement.

• Quan creixin s’esperarà que es comportin de manera diferent, d’acord al seu gènere, i que les seves activitats siguin diferents.

• També es reprodueixen en les activitats, les conductes o les ocupacions.

• Se segueixen perpetuant durant el procés de socialització i en els ensenyaments escolars.

Teories explicatives

• Teories psicoanalítiques. Incideixen en la importància que exerceix en el nen o la nena la identificació amb la figura parental del mateix sexe.

• Teories de l’aprenentatge social. Destaquen el paper que els premis i els càstigs, així com l’observació i el modelatge, exerceixen en l’adquisició de conductes adequades per a cada sexe.

• Teories cognitives. Insisteixen en la importància de la socialització de nens i nenes, després d’haver quedat fermament categoritzats com a home o dona.

Les teories psicoanalítiques. S. Freud

• Fase oral (des de 0 a 2 anys): l’activitat està en satisfer les seves necessitats orals (mamar, beure...). Aquesta fase va unida a l’instint vital d’autoconservació.

• Fase anal (entre els 2 i els 3 anys): l’activitat està en la defecació. es caracteritza pel control d’esfínters i la lluita per l’autonomia.

• Fase fàl·lica (entre 3 i 5 anys): explora i descobreix els seus òrgans genitals com a font de plaure. Atracció per la diferència entre el seu sexe i el sexe oposat. Comportaments característics:

• Complex d’èdip.

• Complex d’electra.

• Complex de castració.

• Superada aquesta etapa, s’adquireix la identitat de gènere.

- fase de latència (entre 6 i 11 anys):

• L’interès sexual disminueix.

• Fase de paralització del desenvolupament sexual.

- fase genital:

• Es comencen a produir una sèrie de canvis hormonals que marquen la fi del desenvolupament sexual del nen i la nena.

• La libido deixa de centrar‐se en els pares per dirigir‐se a una altra persona.