El desenvolupament motor en la infància: Guia completa

1. El desenvolupament motor d’un infant

El desenvolupament motor és de vital importància en l’evolució de l’infant, perquè és l’origen de l’actuació i de la iniciativa del nadó.

• A diferència del desenvolupament sensorial, amb què inicia la seva conducta adaptativa a través dels estímuls que rep de l’exterior, en el desenvolupament motor és per mitjà de les seves pròpies accions, moviments i experimentacions que va acumulant experiència i es mostra als altres com un ésser actiu i desitjós.
• L’objectiu principal d’aquesta UF és afavorir el creixement de l’evolució motora de l’infant, o descobrir la manera d’incidir en el seu desenvolupament mitjançant una intervenció adequada.
• Per això, és important conèixer les principals estructures i el funcionament del sistema motor i comprendre els ritmes individuals de cada infant en el seu desenvolupament.

2. El sistema nerviós motor

El Sistema Nerviós (SN) és la part de l’organisme humà integrat per una sèrie d’estructures destinades a coordinar-se entre si i a relacionar-se amb el medi. S’hi poden distingir dos aspectes:

• El SN de la vida de relació entre l’organisme i el medi extern.
• El SN vegetatiu que regula la relació de l’organisme amb el medi intern (sistema que s’encarrega del moviment intern, com ara el cor o els pulmons).

El SN de la vida de relació entre l’organisme i el medi intern està format per:

• SN perifèric
• SN muscular
• SN central

El SN vegetatiu regula la relació de l’organisme amb el medi intern i és el responsable de l’homeòstasi (propietat dels éssers vius de mantenir estables determinades constants biològiques i funcions orgàniques). Exemple: gràcies a l’homeòstasi les persones suem quan fa molta calor per compensar la temperatura corporal.

El sistema nerviós central (SNC)

El SNC està constituït per l’encèfal i la medul·la espinal (cervell, cerebel, bulb raquidi i medul·la espinal).

L'encèfal i el cervell

L'encèfal és la porció més voluminosa del SN i està contingut en el crani (caixa òssia destinada a protegir-lo). Consta de cervell, cerebel i tronc encefàlic.

El cervell és la part voluminosa de l’encèfal i conté els centres nerviosos que regeixen totes les activitats sensitives i motores, a més de les àrees de presa de decisions (pensament, raonament i memòria). En el cervell s’hi poden diferenciar diverses estructures:

• Còrtex: També s’anomena escorça cerebral. És la part externa que permet el control voluntari sobre les reaccions. És un magatzem de models de respostes motores i la base del raonament intel·lectual i la comunicació simbòlica.
• Estructures subcorticals: Situades a l’interior o sota del còrtex. Inclou els ganglis basals (control de la postura) i el tàlem (regula les vies sensitives i els impulsos motors).

Lateralment, el cervell es divideix en quatre lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal. Està format per dos hemisferis: l’hemisferi dret controla la part esquerra del cos i l’hemisferi esquerre controla la part dreta.

El cerebel i el tronc encefàlic

El cerebel ocupa el compartiment posterior del crani. Exerceix una important regulació del moviment, l’activitat muscular, el control postural i la coordinació motora. El tronc encefàlic es divideix en: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi.

La medul·la espinal

És la part inferior del SNC, allotjada en el conducte raquidi al llarg de la columna vertebral. És un lloc de pas dels impulsos nerviosos entre el cervell i la perifèria.

• Substància grisa: Nuclis neuronals de caràcter sensitiu, vegetatiu i motor (neurones alfa i gamma).
• Substància blanca: Fibres mielíniques que circulen en sentit ascendent i descendent.

Les vies motores

Es subdivideixen segons el seu origen i funció:

• Via piramidal: S’origina a l’escorça cerebral motora. Funció: controla els moviments voluntaris i precisos (ex: enfilar una agulla).
• Via extrapiramidal: S’origina en centres diversos (còrtex, estructures subcorticals, cerebel). Funció: controla els moviments involuntaris o automàtics.

El sistema nerviós perifèric (SNP)

El SNP està constituït pels nervis que connecten el SNC amb l’organisme:

• Nervis raquidis: Connecten articulacions, pell i músculs (excepte el cap) amb la medul·la espinal.
• Nervis cranials: Emergeixen del tronc cerebral i controlen els músculs del cap (ulls, masticació, expressió facial, llengua, etc.).

El sistema muscular i el moviment

El sistema muscular transforma els impulsos nerviosos en energia mecànica. Hi ha tres tipus de teixits:

• Llis o visceral: Òrgans interns, controlat pel SN vegetatiu (involuntari).
• Cardíac: Múscul del cor, controlat pel SN vegetatiu.
• Estriat o esquelètic: Músculs inserits en els ossos que produeixen el moviment voluntari.

Dins del moviment distingim l'activitat cinètica (moviments intencionals) i l'activitat tònica (manteniment de la postura a través del to muscular).

Transmissió de l'impuls nerviós

L'impuls es transmet a través de les neurones. La comunicació entre elles s'anomena sinapsi, que pot ser elèctrica o química (més ràpida).

La mielinització és el procés de recobriment de les fibres nervioses amb mielina. És una condició necessària per al desenvolupament motor, ja que accelera la transmissió de l'impuls fins a 50 vegades. Aquest procés continua fins al 2n o 3r any de vida.

Desenvolupament de la prensió

L'evolució de la capacitat d'agafar objectes segueix aquestes etapes:

• 1-2 mesos: Reflex de Grasping (tancament involuntari del palmell).
• 3-4 mesos: Prensió al contacte; porta objectes a la boca però no els deixa anar fàcilment.
• 5-6 mesos: Prensió palmar voluntària sense gaire precisió.
• 7-8 mesos: Pinça inferior (ús del polze i dits petits). Comença a deixar anar objectes.
• 9-12 mesos: Pinça superior voluntària (polze i índex). Llença objectes per plaer.
• 12-16 mesos: Domini total de la prensió i independència per menjar o dibuixar.

Evolució de la motricitat i el grafisme

Els primers traços es fan per plaer motor. Per realitzar-los cal control neuromuscular, independència braç-mà i coordinació espai-temporal.

Etapes del gargot (18 mesos a 4 anys)

1. 18 mesos: Gargot incontrolat, moviment impulsiu de tot el braç sense coordinació oculomanual.
2. 20 mesos: Gargot de "va i ve" (escombrat) per l'articulació del colze.
3. Moviments circulars: Apareixen quan el colze actua de forma independent.
4. 2 anys i mig: Control del canell i la pinça. L'infant mira el que fa.
5. Gargot controlat (30 mesos): Inici de la coordinació visomanual; el nen guia el moviment.
6. Gargot amb nom (3 anys i mig): Dibuixa amb intenció i dóna significat al traç.

La grafomotricitat fina es desenvolupa al llarg de tota l'educació infantil fins als 7 anys, incloent el control de la pressió, l'espai i els límits del dibuix.