Desenvolupament Moral i Social en la Infància

Teoria de Piaget sobre el desenvolupament moral

Piaget es fixava en els infants i els preguntava com creaven, modificaven i fins i tot ignoraven les regles.

• De dos a quatre anys: El tipus de joc de les criatures no presenta regles formals clares i els nens i les nenes no pensen encara en termes de moralitat.
• Realisme moral (dels cinc als set anys): Comencen a mostrar interès per seguir les regles. Pensen que les regles morals són absolutes: s'han de seguir al peu de la lletra, sense excepcions, són obligatòries, incanviables, dictades pels adults i s'han d'obeir en tots els casos.
• Relativisme moral (a partir dels set o vuit anys): Els trets propis del realisme moral es van suavitzant. El nen s'adona que les regles són acords creats socialment per conviure amb harmonia. Ja no importa solament el resultat d'una acció, sinó també les intencions. En el joc són més cooperatius.
• Moral autònoma (a partir dels onze anys): Els preadolescents són capaços de construir els seus propis principis, dels quals derivaran regles.

Teoria de Kohlberg sobre el desenvolupament moral

Nivell I: Preconvencional o premoral (de quatre a dotze anys)

• Estadi 1. Moral heterònoma (de quatre a set anys): Orientació segons l'obediència i el càstig.
• Estadi 2. Orientació al relativisme instrumental (de vuit a dotze anys): El que està bé, el que és moralment correcte, és allò que ens convé obeir.

Nivell II: Convencional (de dotze a divuit anys)

• Estadi 3. Acord i conformitat interpersonal: El noi i la noia intenten complaure els altres. Cal ser bo perquè els altres tinguin un bon concepte d'un. Actuen correctament per ser bones persones als ulls dels altres.
• Estadi 4. Conveni social i manteniment de sistemes: La persona intenta complir els deures propis envers la societat. Ja no actua per evitar el càstig ni per buscar el premi.

Nivell III: Postconvencional o moral autònoma

o de principis morals (divuit o vint anys)

Estadi 5: Contracte social. Utilitat i drets individuals.  S’entén que les lleis i normes socials són fruit d’un contracte social –és a dir, són creades per la societat mateixa. Són fetes per a facilitar la vida en grup, per a servir les persones, però si no compleixen aquestes finalitats, es poden canviar. La persona, aquí, està disposada a complir les regles.

Estadi 6: Principis d’ètica universal. Actuar correctament ara ja no implica actuar segons l’acord moral col·lectiu sinó actuar amb plena responsabilitat dels actes propis, segons uns principis autònoms. Els principis sempre estan per damunt de les lleis. 

DESENVOLUPAMENT INFANTIL:

Foment de l'empatia: 

Estimulació d’una actitud assertiva: L’assertivitat és la capacitat d’expressar els sentiments, respectant els dels altres.

Iniciacióo dilemes morals: Els dilemes morals són petites històries que plantegen un conflicte moral i al final de les quals se solen presentar dues alternatives enfrontades entre si que comporten un conflicte de valors i que, d’entrada, totes dues són defensables per algun motiu.

1. Expliquem el conte.

2. Preguntem als infants i intentem aclarir entre tots:

3. Creem opcions preguntant  “Què podria fer més?”

4. Aleshores cadascú ha de pensar què faria ell si fos aquell personatge.

5. Compartim les opcions escollides per cadascú.

6. Busquem paral·lelismes entre el conte i el món real 

Iniciació joc de rol:

a) Escalfament: es crea un clima positiu i s’anima el grup a participar-hi.

b) Preparació de la dramatització: L’animador o animadora presenta quin és el conflicte, quins personatges hi intervenen i quina escena es representa

c) Dramatització: es posen en escena els diferents personatges que dialoguen entre si i cadascun aporta arguments per a defensar la seva posició.

d) Debat: És pregunta a cada actor si li ha costat posar-se en la pell del seu personatge i per què.

Us de titelles en la resolució de conflictes: 

Assamblea:

Moral: persona capaç de prendre decisions de manera autònoma i actuar en coherència amb uns criteris interns escollits per ella fent ús de la llibertat pròpia.

Actituds:tendència a comportar-se d’una certa manera davant de persones, fets, situacions i objectes. Les actituds es reflecteixen amb el comportament.

Normes:són regles de conducta que s’han de respectar en determinades situacions. Les normes serveixen per a facilitar la convivència i les relacions entre les persones.

Aprenentatge social: método de aprendizaje que se centra en las interacciones entre los diferentes miembros del grupo. 

Albert bandura: 

Mitjançant aprenentatge x observació

Mitjançant reforç directe

Justin Aronfree:

Tecniques de sensibilització: control i l’obediència, per exemple, renyant o castigant la criatura, la qual cosa provoca que el nen actuï per a buscar la recompensa o evitar el càstig;

Tecniques d’inducció: raonar amb l’infant sobre la seva conducta,

Valors: Els valors són creences personals que tenim sobre el que ens sembla important.

Valor de no deixar-se invadir, acceptar errors propis,autocontrol dels sentiments, saber ser diferent, valor d’expressar

Components personalitat: 

Alló: Estructura mes primitiva, es troben els impulsos inconscients on es troba una satisfacció inmediata (l’infant fa les coses sense consciencia moral que son nominades pel plaer) 

Jo: Estructura més racional que es forma a partir de les experiencies (Sempre intenta satisfer les demandes del allo i es troba pressionat per les restriccions que l’imposa el superjo) L’infant comença a ser conscient del que esta be o malament, no 100% segur

Super Jo: Estructura que s’identifica en les normes de conducta i els valors morals dels pares (l’infant ja es conscient de les coses que estan be i malament i que tenen consequencies).