La consciència narrativa: desenvolupament i expectatives dels personatges.
L'ampliació de l'experiència (temes): realisme, fantasia, humor, idealització i la representació de la realitat social.
Fases d'Adquisició dels Sistemes de Símbols
Reconeixement d'imatges i objectes (al voltant de l'any i mig).
Reconeixement dels pares en fotografies.
Els llibres ajuden a comprendre que imatges i paraules representen el món real.
Exploració d'imatges estàtiques per a la comprensió i identificació.
La imatge facilita la transmissió d'informació sense necessitat de text escrit complex.
L'accés al llenguatge escrit impulsa la simbolització de la realitat en infants.
Comprensió del Símbol en la Infància
A partir del reconeixement del símbol, l'infant identifica i comprèn el món real.
Comença a emetre judicis de valor sobre les imatges segons la seva cultura (bo, dolent, etc.).
Les imatges transmeten informació, evitant l'ús excessiu de la paraula, que requereix més concentració i memòria a llarg termini.
L'inici del llenguatge escrit fomenta la simbolització de la realitat.
Procediments del Text Escrit per a la Lectura
Ús de paraules o frases repetitives: faciliten la identificació.
Ús de models narratius molt visibles.
Contes acumulatius: creixen i decreixen amb elements repetitius.
Ús de seqüències familiars: dies de la setmana, estacions, jerarquies.
Cançons i textos rimats: fan el text previsible i reconeixible.
Procés d'Adquisició de la Consciència Narrativa
Als dos anys:
Identifiquen la narració d'històries com un ús especial del llenguatge.
Aquest coneixement es desenvolupa fins a reconèixer les històries com un mitjà per parlar del món real o imaginar-ne d'altres.
Progrés gradual en les característiques formals de la història:
El desenvolupament narratiu:
Inicialment, els infants reconeixen i anomenen el contingut de les imatges, veient les històries com a episodis desconnectats.
A poc a poc, estableixen nexes causals entre les accions, integrant els esdeveniments en un esquema narratiu.
Característiques dels Llibres per al Desenvolupament Narratiu
Les històries han de ser curtes i poc complexes per no sobrepassar la capacitat de concentració i memòria.
El llibre es comprèn millor amb pocs personatges, arguments amb models de repetició i textos de menys de dues mil paraules. La il·lustració no ha de limitar-se a repetir la informació verbal.
Fixar l'ordre dels esdeveniments amb cançons o rimes, ja que són recordables, repetibles i anticipatives.
La Literatura com a Forma Social Compartida
La consciència narrativa: inclou les expectatives sobre els personatges.
Els personatges: formen part del món real dels infants i romanen com a herència cultural compartida amb els adults.
Animals Humanitzats en Llibres Infantils: Per què?
Són un tipus de personatge molt freqüent en els llibres infantils.
Són un recurs per crear distància entre el lector i històries transgressives o emocionalment dures. Per exemple, l'impacte de la mort d'un personatge és menor si no és humà.
No cal una fórmula d'inici com “hi havia una vegada un conill...” per caracteritzar el món.
L'Humor en les Històries Infantils: Fonaments
Inversió o transgressió de les normes de funcionament del món que ja dominen.
Sorgeix en situacions com equivocacions o exageracions.
Joc de l'absurd: inversió de l'ordre que les paraules donen a la realitat.
Idealització en la Literatura Infantil: Necessitat?
Els infants accepten una imatge idealitzada d'ells mateixos i del seu món.
Necessiten una literatura més realista que reflecteixi la seva part menys socialitzada i agressiva.
La literatura antiautoritària reflecteix la ira dels infants per la seva dependència i manipulació adulta, oferint vies de reconciliació a través de l'humor i la imaginació.
Temes referits als problemes propis d'aquestes edats (por a la nit, gelosia, etc.).
Obres que Contradiuen Expectatives Socials: Beneficis
Permeten als infants explorar les conseqüències d'accions prohibides o perilloses des de la comoditat del lector.
Ajuden els infants a entendre i assimilar els seus problemes, tot i que poden trobar desagradable llegir sobre els seus sentiments.
Es refereix al joc intel·lectual o moral amb idees i conductes.