Desenvolupament històric i geogràfic de l'art barroc

L'art barroc s'inicia a Itàlia, amb figures tan determinants com Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini. A França el Barroc adquireix caràcters més sobris que a Itàlia, amb plantes menys complicades, façanes més severes, major respecte per les proporcions i renúncia als efectes violents. És un art fonamentalment al servei de la monarquia absoluta, i la seva gran realització serà el Palau de Versalles. A Espanya, l'arquitectura barroca estarà presidida pel gust per la desornamentació i la sobrietat que havia introduït l'estil herrerià, amb importants edificis en els quals impera un estil mesurat i gairebé clàssic. A Alemanya i a Àustria la inspiració italiana combinada amb la francesa crearà edificis de gran exuberància decorativa, sobretot en els interiors, de lluminositat brusca, que donaran pas a l'estil Rococó. A Anglaterra predomina l'equilibri i l'austeritat. A les colònies espanyoles, en aquell moment Mèxic i Perú entre d'altres, l'estil barroc es va combinar moltes vegades amb el plateresc (estil renaixentista anterior al Barroc) i amb l'art popular indígena. Es va manifestar principalment a les esglésies, ja que eren aquestes posseïdores d'una gran riquesa durant aquella època.