Desenvolupament directe dels animals

FACULTATS HUMANES

Sensació i percepció:

-

Exteroceptors

•La visió: Estímul lluminós. Receptors sensorials: cèl·lules especialitzades cons i bastons. Cons permeten veure colors i bastons captar la llum: poca intensitat veiem però no distingim colors (llindar mínim més alt). Pupil·la s’adapta. Ex. Gats. Cons receptors cromàtics tres tipus: RGB, combinacions (groc). Verd en foscor més sensibles. Visió lateral: cons en centre, bastons més en lateral.

•Audició: Estímul: ones sonores desplaçant-se en l’aire. Mecanisme en oïda moviments en òrgans (timpà, martell, enclusa, cargol-vibracions moviment en líquid interior cargol, membrana basilar vibra i cèl·lules piloses en òrgan de Corti receptors altra banda pèls s’inclinen, passen a cèl·lules nervioses).

•Tacte: Receptors a la pell. Estímuls de temperatura i pressió. Fibres detecten fred, altres calor. Adaptació sensorial: bany molt calent, al cap d’estona ens acostumem. Llindar mínim molt baix: molta sensibilitat.

•Dolor: Estímuls perillosos per al cos (temperatura excessiva, pressió...). -No hi ha receptors específics: intensitat baixa estímuls de dolor estan associats a altres sensacions (fred, pressió: ex. Punta llapis). -Dolor sensació complexa en el cervell.
-Tractaments diversos, alguns només mentals (hipnosi, distracció pensament,...). Ex. Pacients postquirúrgics visió bosc.

•Gust: -Estímul substàncies solubles en la saliva. Informació aliments. Cèl·lules especialitzades: papil·les gustatives. Distingim quatre qualitats principals o gustos: àcid (cel·lules punta), dolç (extrems laterals), salat (tota llengua) i amarg (part posterior). -Sensibilitat depèn altres factors, com temperatura (sopa més salada freda).

•Olfacte: Estímul substàncies químiques suspeses a l’aire que són solubles amb aigua o greixos. Algunes excepcions: aigua destil·lada no fa olor.

-L’OLFACTE (EN ANIMALS): Funció important en animals, substàncies  feromones –gossos marquen territori-, missatges sexuals, d’hostilitat.

-L’OLFACTE (EN NADONS): Nadons humans de menys d’una setmana poden distingir la mare per l’olor.

-L’OLFACTE (CLASSIFICACIÓ DE LES OLORS): No classificació definitiva d’olors. Henning distingeix sis bàsics: a podrit (ex. Excrements), a fragància (ex. Rosa), eteri (llimona), aromàtic (canela), resinós (pi) i a cremat.

-L’OLFACTE (EL PERFUM): -No és un receptor especialment sensible en humans, si bé hi ha excepcions, com ara els provadors de perfums. -Capacitat evocadora dels perfums (sents una olor de colònia, i et ve al cap el primer noi amb qui vas ballar, que feia la mateixa olor)

- Propioceptors:

•SENTIT CINESTÈSIC: Informa sobre la posició relativa de les parts del cos durant el moviment. Permet equilibrar tensió muscular.

•SENTIT VESTIBULAR: -Dit també d’orientació i equilibri del cap i el cos respecte a la terra. Posició dreta. Ajuda a visió: desplaçament ulls automàtic per compensar moviment cap i fixa visió (ex.Prismàtics o càmera). També saber si estem estirats o drets. -Els receptors sensorials de l’equilibri són a l’oïda interna: canals semicirculars, substàncies es mouen quan cap moviment o rotació. Receptors capten moviment i envien informació receptors. Vertigen –inèrcia substàncies. Informació visual pot vèncer (pel·lícules de moviments, mareig – cineimax).

- Influències subjectives en la percepció: Igual com les estructures nervioses organitzen les dades de la percepció, també hi ha altres elements individuals que influeixen en la manera com percebem les coses. Les motivacions, els valors, les expectatives i les idees preconcebudes arrelades en la cultura influeixen en la manera com pensem el que veiem i sentim.

- Distorsió en la percepció: Autisme.

- Alteracions en la percepció: Trastorns que afecten la memòria i la consciència i que la població percep com d'origen transitori i sense causa aparent predeterminada, però que exigeixen atenció immediata.

Memòria

- Definició de memòria: -Procés psicològic pel qual recollim informació sobre nosaltres mateixos I sobre el món, codificant-la I emmagatzemant-la en el nostre cervell. -Podem comunicar-nos, tenir consciència de qui som, entendre el món gràcies a la memòria.

Una entitat o un ens és una cosa l'existència de la qual és reconeguda per un sistema ontològic.

-

Tipus de memòria

•Memòria immediata o sensorial: Enregistra la informació provinent dels sentits, emmagatzemant-la durant un temps breu, el necessari perquè la informació pogués ser recollida per la memòria a curt plaç.

•Memòria a curt termini: No només enregistrem la informació ambiental, sinó que codifiquem I interpretem aquesta informació. Recordem durant un temps quantitats limitades d’informació, fins que podem processar-la I derivar-la cap a la memòria a llarg plaç.

•Memòria a llarg termini: S’encarrega d’emmagatzemar de manera permanent tot tipus d’informació: coneixements, valors, habilitats, autobiografia, etc. Té una capacitat il·limitada.

- Alzheimer: Deteriorament cognitiu. Els pacients pateixen un transtorn de: •La memòria esporàdica (no incorporen nova informació). •La memòria semàntica (capacitat de recordar paraules). •La desorientació temporal (el pacient viu el moment i pregunta insistentment què han fet i què els queda per fer). •La fluència verbal, la dificultat de recordar noms de coneguts o persones famoses. •Pateix acalcúlia (el pacient és incapaç de realitzar operacions aritmètiques senzilles) •Pateix apràxies, és a dir, la incapacitat de fer moviments adquirits prèviament (al pacient li costa lligar-se els botons de la camisa, per exemple). •Pateix agnòsies, incapacitat de reconèixer objectes o persones, com reconèixer la teva parella,

coneguts, actors de cinema…

- Déjà vu: Si una persona està atenent a la seva classe i pensa que el que està explicant ja ho ha viscut, és simplement que el cervell adquireix la informació però no té consciència d’en quin moment ho està fent. Pot ser una disfunció momentània del lòbul frontal (contra més experiències de déjà vu, més deteriorament del lòbul frontal).

- Lesions cerebrals que han malmès la memòria a curt termini cas del soldat Jimmy i de l’estudiant a advocat Jeremy: •Jimmy no era capaç d’adquirir recors nous. Oliver Sacks (1922-2015) va tractar Jimmie l’any 1975. Tot el que ell recordava de la seva vida era anterior a l’any 1945. Cada dia, cada cosa que el Jimmie veia era com si la Veíés per primera vegada. •Jeremy:Pensem en un malalt d’Alzheimer, que va perdent la memòria i, amb aquesta, la seva identitat. En ell continua havent-hi pensament, però la idea de subjecte ha desaparegut.

Intel·ligència

- Primeres teories sobre la intel·ligència: -Segons Spearman, la intel·ligència s’ha d’atribuir a persones que, sent brillants en una àrea, també ho són en altres. Així, són gent que entén les coses  ràpidament, que pren decisions sensates i que té converses interessants. -En oposició a Spearman, Thurston creu que la intel·ligència es compon de 7 capacitats mentals i que són relativament independents, de manera que una persona amb domini d’una de les capacitats pot mancar de les altres.

-

Teories actuals

•Teoria tridimensional de la intel·ligència (Sternberg): componencial, experiencial i contextual. Metode: Stenberg va fer tests i proves mentals que mesuraven diversos aspectes de la intel·ligència.

•Teoria intel·ligències múltiples (Gardner): Gardner dona molt de pes a la intel·ligència interpersonal (habilitat en la relació amb altres) i a la intrapersonal (capacitat introspectiva, habilitat de conèixer-se un mateix). Metode: Gardner va fer històries de casos que analitzaven el desenvolupament intel·lectual en un individu particular.

BASES BIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA

Sistema nerviós

- Descripció general del sistema nerviós: S'anomena sistema nerviós el conjunt d'òrgans i estructures de control i informació del cos humà, constituït per cèl·lules altament diferenciades, conegudes com a neurones, que són capaces de transmetre impulsos elèctrics al llarg d'una gran xarxa de terminacions nervioses. •Sistema nerviós central:(Cervell i la medul·la espinal.)Coordina l'activitat dels diferents òrgans entre ells i regula, amb l'ajut del reflex psíquic, la relació recíproca de l'organisme amb el medi exterior. •Sistema nerviós perifèric: Està compost per tots els nervis que es ramifiquen des de la medul·la espinal i s'estenen a totes les parts del cos.

- Cervell: Parts del cervell: S'anomenen lòbuls, i n'hi ha quatre en total: el lòbul frontal, el parietal, el temporal i l'occipital.

El telencèfal es divideix en dues meitats, anomenades hemisferis. Estan connectades per la part central mitjançant un feix de fibres nervioses (el cos callós) que permet que es comuniquin entre si.

- Principi de lateralització: És la preferència que mostra la majoria dels éssers humans per una banda del propi cos. Un exemple més popular és la preferència per utilitzar la mà dreta o ser destre. També pot ser aplicat tant als animals com a les plantes.

- Especialització dels hemisferis: L'hemisferi esquerre està més especialitzat en el llenguatge i control de les emocions i el dret al pensament espacial, percepció de les emocions i reconeixement facial.

- Diferències cervell masculí/femení: La sociabilitat femenina (que és més afiliativa) es relaciona més estretament amb el volum del neocòrtex, mentre que la sociabilitat masculina (que és més competitiva i combativa) es relaciona més amb les unitats subcorticals (les associades amb respostes emocionals).

- Substàncies químiques del cervell:Els neurotransmissors: Missatgers químics que transporten, impulsen i equilibren els senyals entre les neurones i les cèl·lules diana a tot el cos. Aquestes darreres poden estar en glàndules, músculs o altres neurones.

•Neurotransmissors més importants i funció de cadascun:1.Serotonina: Molt relacionat amb el control de les emocions i l'estat d'ànim, encara que també compleix un altre tipus de funcions: Regula la gana causant la sensació de sacietat.

Controla la temperatura corporal. Regula la gana sexual. 2.Dopamina: El més important del Sistema Nerviós Central dels mamífers participa en la regulació de diverses funcions com la conducta motora, l'emotivitat i l'afectivitat així com en la comunicació neuroendòcrina. 3.Endorfines: Una de les diverses substàncies que elabora el cos que poden alleujar el dolor i donar sensació de benestar. Les endorfines són pèptids (proteïnes petites) que s'uneixen amb els receptors dels opioides del sistema nerviós central. 4.Adrenalina (epinefrina): Activa el sistema circulatori, augmentant la tensió arterial, millora la capacitat del sistema respiratori en dilatar els bronquis, estimula la producció de dopamina, una de les hormones de la felicitat... 5.Noradrenalina (norepinefrina): Una hormona amb una gran influència en el manteniment d'un estat de vigília correcte, és a dir, ens manté desperts. Quan flueix pel nostre organisme, impedeix que durant el dia ens entri el somni. Quan hi ha desajustos en aquest neurotransmissor és possible que hi hagi problemes de somnolència. 6.Glutamat: Aminoàcid la funció del qual consisteix a facilitar i agilitzar la comunicació entre les cèl·lules nervioses. Pot ajudar el nervi a intercanviar (enviar i rebre) informació amb altres cèl·lules. Està en estudi per la seva capacitat de reduir o prevenir el dany que produeixen als nervis alguns medicaments contra el càncer. 7.GABA: Inhibeix o redueix l'activitat neuronal i juga un paper important en el comportament, la cognició i la resposta del cos davant de l'estrès.

Ajuda a controlar la por i l'ansietat quan les neurones se sobreexciten. 8.Acetilcolina: Serveix per enviar missatges a altres cèl·lules, fins i tot altres cèl·lules nervioses, cèl·lules musculars i cèl·lules glandulars.

Ex

Contreu la musculatura llisa, dilatar els vasos sanguinis, augmentar les secrecions corporals i disminuir la freqüència cardíaca.

•Efectes de les drogues en els neurotransmissors:

-

ARANYA VÍDUA NEGRA

allibera acetilcolina= espasmes. -VERÍ CURARE (INDIS) bloqueja acetilcolina: paràlisi. -CAFEÏNA:augmenta alliberament neurotransmissors excitatoris. -COCAÏNA: No deixa absorbir la dopamina per la qual cosa provoca una intensa excitació; com que substitueix els excitadors naturals, en esgotar-se, fa caure en estats depressius. -ÈXTASIS: Alteren la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones pel fet que afecten el procés que usen les neurones (cèl·lules nervioses) al cervell per comunicar-se entre elles.

- Lesions cerebrals:•Commocions cerebrals. Les commocions cerebrals són el tipus més comú de lesió cerebral. Poden variar de lleus a extremadament severs. Les commocions cerebrals ocorren quan alguna cosa colpeja el cap d'algú molt sobtadament i molt fort o quan el cap xoca contra alguna cosa, colpejant el cervell dins del seu crani.

•Lesió axonal difusa. Similar a una commoció cerebral, una lesió axonal difusa és quan el seu cervell tremola dins del cap. No obstant això, amb lesions axonals difuses, alguna cosa sacseja el cervell amb tanta força que les connexions al cervell comencen a trencar-se.

•Contusions. Les contusions cerebrals són hematomes que comencen a sagnar sota la pell. Poden deixar de sagnar sols o poden requerir cirurgia.

Sistema endocrí

- Glàndules endocrines: Les hormones del sistema endocrí ajuden a controlar l'estat d'ànim, el creixement i el desenvolupament, la manera com funcionen els òrgans, el metabolisme i la reproducció. El sistema endocrí regula quina quantitat s'allibera de cadascuna de les hormones.

•Tiroïdes: Augment hormones tiroïdals provoca: -Fatiga. -Ansietat. -Insomni. -Obnubilació. Disminució hormones tiroïdals: -Apatia. -Pensament lent.

•Pàncrees: La Preocupació/Reflexió. El pàncrees produeix insulina, i la manca d'aquesta hormona, diabetis. Manifestacions de la diabetis: -Depressió. -Hipoglucèmia (disminució de glucosa en la sang), que pot portar a obnubilació i crisis convulsives. -Coma diabètic. -Situacions d'estrès repetides poden desembocar en diabetis.

•Glàndules suprarenals: En excés pot causar ansietat, depressió, problemes digestius, mals de cap, malalties cardíaques, problemes per dormir, augment de pes i deteriorament de la memòria i la concentració.

•Hipòfisi (cervell): Hormona femenina que estimula la producció d'òvuls en els ovaris. Hormona que estimula en els testicles la producció d'espermatozoides. (En ambdós casos, feedback amb les gònades). Hormona que estimula la producció de llet després del part (prolactina).

•Gònades sexuals:•Ovaris: progesterona (postpart i climateri). Progesterona + estrògens: provoquen caràcters femenins secundaris: -Arrodoniment del cos. -Augment mames. -Augment pubis i pèl aixelles. •Testicles: producció de testosterona. Quan els testicles arriben a la maduresa: pèls cara, canvi veu, força músculs.