Desenvolupament del capitalisme al Segle XIX

2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1780 – 1850)

Inici Procés de creixement fort i auto sostingut en producció de bens i productivitat De factors ➔ invenció i Aplicació de maquines noves i energies noves mes barates i mes potents (que Milloraran la producció i el transport).

Nova Organització del treball:

S’inicia a la Gran Bretanya

Ràpid procés entre 1760 i 1830

Revolució econòmica que afecta socialment (nou conflicte de Classes) i políticament

Pas del feudalisme al capitalisme

Transformació radical d’estructures socials i econòmiques

Concepte central ➔ innovació ➔ mes producció amb menys treball

Difusió a ritmes molt diferents

Marca la línia divísòria entre pobresa i prosperitat

2.1 Condicionaments de la Revolució Industrial

Millores Al camp, expansió de mercat, dotació de factors, comerç i condicionaments Institucionals

Millores al camp: ➔ revolució agrària ➔ augment de Productivitat ➔ excedent

Disponibilitat d’aliments i bon preu d’aquests

Permet tenir nomes la meitat de la població agrària

Població creixent ➔ S’allunya del sostre maltusià

S’allibera mà d’obra

A G.B: Acumulació del capital ➔ estalvis ➔ es Destinen a zones urbanes i industries

Expansió del mercat:

Tradició manufactura

Augment dels salaris reals ➔ augment de la tecnologia

Augment de la demanda i del consum de bens mes barats

Expansió de les zones urbanes

Impuls del comerç

Dotació de factors:

Localització de factors (carbó) ➔ augment d’explotació

Recursos naturals ➔ Augment disponibilitat de recursos

Canvi en la proporció de l’ús dels factors. Augment del carbó ➔ disminució de la fusta, el preu del carbó es manté i el de la Fusta puja

El comerç:

Comerç exterior i colònies tenen impacte positiu en l’expansió del Comerç interior just abans de la Revolució Industrial

Contribueix al creixement de les ciutats, en la revolució de Consum i en la revolució industriosa

Un cop iniciada la Revolució Industrial, la relació causa – efecte Va de l’industria al comerç

Condicionaments Institucionals:

Revolució científica ➔ Il·lustració industrial (canvi social i de mentalitat) ➔ tecnologia

Transformacions que creen les condicions favorables a la societat Britànica

Creació d’institucions ➔ Societats científiques

Alts salaris ➔ educació ➔ inversió en capital humà

Transició en el Març institucional: feudalisme ➔ capitalisme

Feudalisme

Monarquies absolutes

Anglaterra: abandonament de les institucions feudals (carta magna, Insurrecció Cromwell, Revolució Gloriosa, Monarquia amb poder limitat)

Dinàmica de la Substitució de factors a Gran Bretanya:

Estructura de preus i salaris britànics ➔ incentiven al descobriment, desenvolupament i la difusió de les Noves tècniques que caracteritzen la Revolució Industrial

Combinació única a Anglaterra de salaris elevats i disponibilitat D’energia barata

La demanda de tecnologia depèn del preu relatiu d’inputs o factors Utilitzats en la producció.

Perquè la Revolució Industrial no passa a altres països?

Àmbit de l’agricultura:

Sostre maltusià: augment continu de la població ➔ deteriorament del ratio terra / treball (rendiments decreixents) ➔ oferta aliments no augmenta, mentre que el seu preu si

Àmbit de l’expansió de mercat:

Fora d’Holanda ➔ Salaris reals baixos

Protoindustria nomes a Holanda

Àmbit dotació de factors:

Dotació de carbó a altres països (Bèlgica, Alemanya, Nord de Xina ➔ salaris baixos, cost d’energia alt, objectiu d’estalviar energia ➔ no incentiu per al desenvolupament de tecnologia que estalviï mà D’obra)

Perquè Holanda? Font d’energia ➔ torba i importació de llenya i carbó vegetal del mar Bàltic ➔ disminució dels incentius per consumir carbó mineral ➔ no hi ha incentius per a crear noves maquines que treballin amb Aquesta font d’energia

Àmbit de Condicionaments Institucionals:

Revolució científica a tota Europa ➔ Revolució Industrial no

Majoria de països ➔ Monarquia absoluta

Conclusions:

Durant l’Edat Moderna ➔ Gran Bretanya ➔ Condicionaments (econòmics, polítics i socials) ➔ procés Industrial

Noves tecnologies ➔ canvi En la proporció dels factors ➔ Disminueix la mà d’obra i augmenta la utilització d’inputs amb preu mes reduït (capital i energia)

2.2 El canvi tècnic i organitzatiu: Determinants i conseqüències:

Què és el canvi tècnic i quina relació te Amb el creixement econòmic?

Concepte que descriu el procés d’invenció, innovació i difusió de Tecnologia.

Factor que ens pot explicar el creixement econòmic en el llarg Termini.

El canvi tècnic te una influencia en l’augment de la renta per Càpita a traves del increment de la productivitat del treball.

Mecanismes del canvi tècnic que influeixen en l’augment del PIB: INCREMENT PRODUCTIVITAT TREBALL degut a:

Substitució d’una maquina per una altre millor Substitució d’una matèria prima o font d’energia Modificant la forma i organització del treball

CANVI TECNOLÒGIC

Joseph Schumpeter (1883 – 1950) ➔ 3 fases Del canvi tecnològic:

Invenció

Innovació

Difusió i imitació

Nathan Rosenberg (1927) ➔ 3 fases Del canvi tecnològic:

Dinàmica dels colls d’ampolla

Convergència tecnològica ➔ Learning-by-doing Innovació i difusió tecnològica

Determinants del Canvi tècnic

MACROINVENTS ➔ Flux Microinvents:

Reducció del cost del producte

Creixement auto sostingut de la renda per càpita

Extensió dels mercats

Creixement econòmic accelerat

Com Generar innovacions?

Learning by learning

Learning by using

Learning by learning

Àrees On es donen les principals innovacions de la Revolució Industrial:

Producció

Matèries primeres

Organització producció

Transport

Colls D’ampolla:

Es centra l’interès allà on la productivitat es inferior al procés Productiu

Sector tèxtil ➔ 2 – 4 Filadores per abastir 1 teixidor amb 1 teler manual (hi ha millores, la Llançadora volant de Kay)

Tensions per mecanitzar el procés de filar

Sectors mes Afectats pels canvis durant la Revolució Industrial

: tèxtil cotoner, Siderúrgia, energia, mineria i industria química.

La Siderúrgia:

Augment de la producció de ferro ➔ baixada de preus ➔ Augment fabricació maquines a preus competitius

Creació de nous processos en el sector amb 3 finalitats:

Abaratir l’obtenció de ferro (substituint carbó vegetal per Mineral)

Augmentar la quantitat de ferro obtingut

Disminuir la quantitat i tempos de carbó en el procés

Augment en la demanda del ferro

Sector Energètic:

Màquina de Vapor ➔ J. Watt (1769)

Permet produir energia a partir de la potencia calorífica del carbó I de la força d’expansió de l’aigua transformada en vapor

Permet canviar la localització de les fàbriques, mes grans i mes Segures

Proporciona energia necessària per la innovació del transport: Vaixells de vapor i ferrocarril

Sector De la mineria:

Alta demanda de carbó mineral

Incentiu per extreure major quantitat de carbó

Sector De la industria química:

Productes passen d’obtenir-se al laboratori a la fabricació Industrial

Nous procediments a partir de matèries primes mes barates i Abundants

Subproductes com a nous processos químics

Nous productes químics

Diferencies entre el putting-out-system i sistema de Fàbriques:

Determinants del canvi organitzatiu

Adopció del sistema de fàbrica

Permet l’aparició de la producció en massa

Innovacions tecnològiques ➔ motor que afavoreix el pas a aquest sistema organitzatiu

Fàbrica representa millores organitzatives en àmbit del control Social

Fabriques mes eficients institucional i funcionalment ➔ estructura jerarquitzada, permet una disminució dels costos de Transacció

Conseqüències del canvi tècnic Organitzatiu

Efecte sobre l‘augment econòmic a Gran Bretanya de la Revolució Industrial bastant limitat fins a un terç del Segle XIX

Efecte reduït degut al sector dinàmic vs el sector original

Creixement en volum de bens i serveis produïts per any

Economia moderna on el canvi tècnic no es puntual sinó general i Continuat

Expectatives de que les futures generacions milloraran la seva Qualitat de vida

Canvi econòmic: variacions en la qualitat de factors de producció I transformació en l’ús dels factors de producció ➔ us del treball i capital augmenten en quantitat i intensitat en La industria i en la producció d’altres bens i serveis

Capital de la Revolució Industrial ➔ no estímul, però tampoc hi ha cap impediment per al procés de industrialització

La Revolució Industrial s’inicia amb poc capital

Augment del capital circulant i fix durant la Revolució Industrial

Es duplica la taxa d’inversió a l’època de la Revolució Industrial

Augment d’inversió en capital humà i social acumulat

Continua i creixent població rural angles

Baixa el percentatge de gent que es dedica a l’agricultura

Es cobreix la demanda de noves empreses

Mà d’obra abundant i amb adaptació a l’activitat industrial

Formació de la classe obrera

L’empresari de la Revolució Industrial:

Normalment provenen de l’activitat protoindustrial (coneixement Del mercat, incentiu d’inversió, instint pel negoci i interès per el benèfic).

La condició econòmica i social condiciona la quantitat i la Qualitat de l’empresariat.

Canvi en l’estructura de l’ocupació i de la producció:

Gran Bretanya es converteix en el taller del mon i en la principal Potencia econòmica.

Hi ha un augment del creixement amb l’augment de l’acumulació de Capital i d’inversió.

Tot i això, la majoria de la producció industrial segueix estant Fora dels sectors moderns de l’economia, es troba en els sectors artesanals.

2.3 Els increments en la Productivitat i la seva distribució: el debat sobre el nivell de vida

El debat del nivell de vida

Friedrich Engels (1820 – 1895)

“La situación de la classe obrera en Inglaterra” (1845)

“La industrialització ha comportat a un deteriorament del nivell De vida dels treballadors anglesos de l’època”

Hi ha un debat Sobre el nivell de vida entre pessimistes i optimistes

El nivell de vida augmenta O descendeix durant la RI (1760 – 1830)? Que ens diu l’evidencia sobre el Nivell de vida durant la RI a la Gran Bretanya?

El PIB del país augmenta constantment i sense pràcticament Disminuir en cap any, passa dels 40.000 als 150.000 aproximadament

El PIB per càpita va augmentant mica a mica, amb pujades i Baixades, però va augmentant fins passar dels 2000 als pràcticament 4000

Segons Lindert Williamson l’índex de salaris reals augmenta Després d’una petita baixada a l’inici de la RI, i segons Feinstein aquest índex puja molt poc tenint moltes pujades i baixades durant la RI.

Les hores treballades per any, en els primers anys de la revolució Industrial augmenten de 1800 aproximadament fins a les quasi 2500, però per Allà l’any 1825 comencen  a disminuir Fins a quedar per sota de les 1500 al final de la RI.

L’esperança de vida a les ciutats mes rurals es mes alta que a les Industrials.

Educació

:

Millora continuada durant la RI, però les taxes d’alfabetització Segueixen estant per sota de la mitja europea (a l’any 1820).

Per tant durant la RI: el PIB per càpita augmenta bastant, Els salaris reals en un 37%, l’estatura disminueix, l’esperança De vida augmenta uns 4 anys, la mortalitat infantil disminueix una Mica, l’alfabetització augmenta considerablement, l’escolarització augmenta Fins a casi doblar-se i l’Índex de Desenvolupament Humà augmenta fins a Quasi doblar-se també.

Però la desigualtat També augmenta:

Durant la RI la productivitat del treball augmenta un 46% i els Salaris un 12%, per tant podem veure com hi ha una gran diferencia entre L’augment de la productivitat i el dels salaris, i qui realment es beneficia D’això son els capitalistes, els empresaris.

A partir de la segona meitat del Segle XIX això canvia, i la Productivitat i els salaris reals comencen a créixer a un ritme molt similar.

La desigualtat també va lligada a qüestions institucionals

Principi de Lissez-Faire: dejen hacer, dejen pasar, el Mundó va Solo.

Els drets civils i polítics: hi ha una falta de polítiques Públiques en l’àmbit social i una limitació del sufragi censatari.

Conclusions:

El primer període de la Revolució Industrial (1780 – 1820) es Caracteritza per ser un període de creixement econòmic significatiu en Comparació a èpoques anteriors, però limitat i moderat.

Però també es un període on es genera una desigualtat social i els Nivells de vida de la classe assalariada disminuiran de forma considerable.

El debat sobre pessimistes i optimistes sobre l’impacte de la RI En els nivells de vida, podríem dir que te mes pes sobre els pessimistes, tot i Que s’ha de tenir en consideració que a partir de la segona meitat del segle XIX les condicions dels nivells de vida milloraran.