Desenvolupament del capitalisme al Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,18 KB

 
-Econòmics: El retard agrari no permetia obtenir suficients beneficis ni capital per a invertir en la indústria.
A més, els agricultors eren pobres i no generaven demanda suficient per tal què aquesta es desenvolupara. -Socials: L’absència d’una burgesia emprenedora i del capital necessari per a realitzar inversions. -Tècnics: La falta d’innovació tècnica nacional i la dependència tecnològica de l’estranger. -Energètics: El carbó espanyol era de menor qualitat, de baix poder calorífic i la seua extracció molt costosa. -Transport: El transport era insuficient, el ferrocarril es va desenvolupar amb molt de retard i no va estimular la indústria siderúrgica.
-Geogràfics: La posició geogràfica d’Espanya va dificultar l’adquisició de matèries primeres i la venda de producció.

7.3.2.La indústria tèxtil catalana

La indústria tèxtil es va desenrotllar primordialment a Catalunya. L’expansió de la indústria tèxtil va ser possible gràcies a una legislació proteccionista, que preservava la producció catalana de la competència anglesa, a la posició d’avantatge amb que partia pel creixement industrial del segle
XVIII i a la iniciativa empresarial de la burgesia catalana, Catalunya era la fàbrica d’Espanya.

La indústria cotonera catalana va augmentar la seua producció gràcies a la incorporació dels últims avanços tècnics. La mecanització del tèxtil català es va iniciar cap a 1830 i es va fer primer en el procés de filat. La mecanització va reduir els costos de producció i els preus. El creixement es va interrompre durant la guerra de Secessió americana per les dificultats per proveir-se de cotó. Però a partir de 1874 començà una altra fase expansiva marcada per la mecanització del teixit, la renovació de les estructures industrials i l’aparició de noves fàbriquess. Sorgiran dos models de fàbrica, el vapor i la colònia industrial. A més, la prosperitat cotonera catalana va atraure indústries tèxtils implantades en altres regions que van perdre la possibilitat de convertir-se en focus d'industrialització.

Els principals obstacles van ser: -L’escasserar de carbó i les dificultats per aconseguir hulla asturiana, la qual cosa va provocar que la majoria d’indústries se situaren a la vora dels rius per a aprofitar l’energia hidràulica. -La feblesa de la demanda del mercat espanyol a causa de l’escàs poder adquisitiu de la major part de la població.

7.3.3.La indústria siderúrgica

La indústria siderúrgica espanyola va estar molt lligada a l’avanç de la mineria del ferro i del carbó. Els primers alts forns espanyols es van instal·lar a Màlaga en 1830, on s’explotava el ferro, però va fracassar a causa de la utilització de carbó vegetal. Astúries també va intentar desenrotllar la indústria siderúrgica gràcies als jaciments de carbó de la conca del Nalón però amb carbó de mala qualitat.

La indústria del País Basc, sorgida en l’últim terç del Segle XIX, va ser la més reeixida. La clau va ser l’abundància de mineral de ferro de bona qualitat, que s’intercanviava amb els britànics per carbó de coc Gal·lés. A partir de 1880 es van construir les grans empreses siderúrgiques basques introduint forns moderns.

7.3.5.La mineria

El subsòl espanyol era ric en jaciments miners, però en la primera meitat del segle la mineria va romandre estancada. A partir de 1868 es va produir l'expansió i el desenvolupament de la mineria espanyola.

Els principals factors van ser:


Entradas relacionadas: