Desenvolupament cognitiu i aprenentatge a l'etapa infantil

Anàlisi del desenvolupament cognitiu infantil

Mafalda està donant vida a un objecte dient-li “sana, sana...”. Per tant, es pot observar una limitació cognitiva clara: el sincretisme. Comet un error de raonament en intentar vincular idees que no estan relacionades; és a dir, no és capaç d’entendre que és un objecte sense vida i que el que està dient-li al mapa “no té sentit” (utilitza un raonament intuïtiu).

Segons Piaget, els nens de 2 a 7 anys es troben en l’etapa preoperacional, on comencen a realitzar el joc simbòlic, fet que provoca que els infants manipulin objectes. D’altra banda, Piaget argumenta que els infants encara no són capaços d’entendre una lògica concreta; per tant, no poden analitzar la informació mentalment i pensen que els objectes tenen vida com ells. En aquest aspecte, també podem analitzar l'egocentrisme per part de la nena (explicació animista), ja que “animista” significa atribuir vida a un objecte que no en té.

Adequació a l'edat i estratègies pedagògiques

L'edat és adequada, ja que s’utilitzen estratègies molt eficaces per captar l’atenció dels infants en l'etapa d'educació infantil. És una activitat on, a través de les fotografies, poden observar com eren les botigues antigament, començant a comparar i introduint el concepte del temps. La presència d’un ancià permet resoldre dubtes que la mestra potser no podia respondre. El fet de portar materials a classe i recrear-los amb plastilina és una manera que els alumnes prenguin consciència de com han canviat les coses amb el pas del temps. La mestra ofereix el joc simbòlic perquè els alumnes puguin aprendre coneixements vinculats als temes de temps i espai, tal com indica H. Cooper.

Dificultats d’aprenentatge: l'egocentrisme

A l’hora de realitzar el joc simbòlic, els infants no entenen que antigament no es demanava una “lata de cola i una pizza”. En aquest aspecte, és egocentrisme infantil, ja que el nen entén l’entorn a partir de la seva pròpia experiència. Com que no ha viscut aquesta experiència, creu que sempre s’ha demanat de la manera que ell ha observat. Són incapaços de comprendre realitats externes a ells mateixos, projectant l’anàlisi de la realitat des de la pròpia experiència.

Treball del temps i l'espai

• Temps: Es treballa el temps humà, ja que forma part de l’esdevenir de la història de les persones. A partir d'aquí, s'introdueix el temps social i històric (referència a l'any 1930), ajudant els alumnes a integrar el concepte de cronologia.
• Espai: Gràcies al joc simbòlic, els infants prenen consciència de l’espai i treballen l’orientació. La creació de la botiga a l'aula i la comparativa entre “ara” i “abans” ajuden a l'orientació espacial (anterioritat).

El paper de la mestra

La intervenció és correcta: ha contextualitzat els alumnes amb fotografies i ha convidat un ancià per fer comprendre el passat. Utilitza el joc simbòlic i, quan observa que els infants no utilitzen el llenguatge adequat, els acompanya a partir del mètode dialògic, plantejant reptes. La sortida al supermercat és una estratègia molt adequada per integrar els conceptes treballats.

Propostes de millora

1. Participació familiar: Demanar als alumnes que preguntin a casa si els avis tenen objectes antics (com una moneda de pesseta). Això crea curiositat i vincula els avis com a referents importants.
2. Esquema corporal: Disfressar-se durant el joc simbòlic per ser conscients que, a més de l'entorn, també canvia la forma de vestir, treballant així l'espai i el temps de manera integral.