Desenvolupament cognitiu 0-6 anys

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,07 KB

Desenvolupament cognitiu de 2 a 6 anys.Subestadi 1. De 2 a 4 anys aproximadament.

El raonament transductiu

Raonament que vincula entre si preconceptes.

Estableix relacions entre elements individuals, sense identitat i sense

que intervingui el Març conceptual col·lectiu com a vincle entre ells.

Només atén una part rellevant d'un fet o situació, i acaba fent ínferències de particular a particular.Està determinat per la concentració, la irreversibilitat i l'egocentrisme.

Desenvolupament cognitiu de 2 a 6 anys.SUBESTADI 2. De 4 a 7 anys aproximadament

“Pensament intuïtiu”

Es va produint una certa descentració. Ja pot tenir en compte dues

dimensions successives.Està molt relacionat amb la manera que té l’infant d'imaginar o representar-se el mon i les seves relacions: Realisme,  animisme i artificialisme.

A l final del període, les formes de pensament característiques

(egocentrisme, concentració, irreversibilitat, sincretisme i juxtaposició)

van decaient, donant pas gradualment a raonaments lògics.

Desenvolupament cognitiu de 2 a 6 anys.Subestadi 2. De 4 a 7 anys aproximadament.Adquisicions d’invariants (J.H. Flavell)

Les invariants són aquelles qualitats essencials d'un objecte que fa que es

pugui reconèixer com a tal, encara que canviïn altres qualitats no essencials del mateix.Identitats. Encara que es tingui assumida la

noció d'identitat, encara no pot assumir les invariants quantitatives (noció de quantitat). Funcions. Tot i que tingui capacitat per apreciar la relació entre dos successos, encara no pot comprendre els aspectes quantitatius

de les relacions funcionals.

Desenvolupament cognitiu de 2 a 6 anys.La representació del món i la comprensió de la causalitat

Realisme infantil


Implica indiferenciació entre el seu món psíquic i el món físic.Per tant atribueix existència real i externa al seu món subjectiu intern.

Animisme:Atribuir vida i consciència a objectes inanimats.Així els hi pot atribuir intencionalitat, emocions i atributs morals propis dels

éssers humans.

Artificialisme:Creure que totes les coses que existeixen han estat fabricades per l'home o per un superhome.

Finalisme: pensa que els elements de la natura existeixen amb l'únic objecte que la persona s'aprofiti d'ells.

L’origen i evolució de la consciència de sí mateix

El nadó en un estat d’indeferenciació

El nadó en les seves primeres setmanes de vida:No pot diferenciar el seu jo del seu no-jo.No pot tenir consciència de la seva pròpia existència ni coneixement de si mateix.No coneix el seu cos ni el controla.

L’origen i evolució de la consciència de sí mateix

El camí cap al seu propi reconeixement

Després dels primers mesos:Ja comença a diferenciar entre les diferents persones que en tenen cura, a través de les diferents classes d'estímuls que rep d'elles.Pot començar a viure entre ell mateix (el seu jo) i els altres.

A partir dels 4 o 5 mesos:"Coneix" d'una manera pràctica la seva efectivitat per a provocar respostes de l'entorn.

Entradas relacionadas: