Desenvolupament en l'Adolescència: Canvis i Reptes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,08 KB

Canvis físics i psicològics

Ser adult no tan sols necessita maduresa física, sinó que també calen canvis en la manera de raonar, en el pensament moral, i ajustaments de la personalitat i del comportament afectiu i sexual.

Canvis físics en la pubertat

La pubertat comença amb secrecions hormonals. Durant aquest procés es desenvolupen els caràcters sexuals primaris (maduració dels òrgans reproductors), i els caràcters sexuals secundaris (trets no reproductors).

Canvis psicològics

En aquesta etapa es produeix un gran afany d'independència i llibertat. L'adolescent vol una autonomia més gran i busca noves experiències.

L'adolescent, d'altra banda, necessita trencar la dependència materna i alliberar-se de la imposició autoritària del pare.

Recerca de la identitat

És una tasca que comença en l'adolescència.

S. Freud, creador de la psicoanàlisi, pensava que l'autoidentitat psicosexual té l'origen en dues transformacions clau de la pubertat:

  • Es produeix el pas de la sexualitat infantil a la sexualitat genital normal.
  • S'allibera de l'autoritat paterna i dels llaços edípics.

E. Erikson creu que durant l'adolescència apareix un període de crisi marcat per una vulnerabilitat i una sensibilitat extremes. Les característiques personals inclouen els atributs físics, com el pes o l'alçada.

Quines causes originen aquesta crisi d'identitat?

  • L'elaboració de la masculinitat o feminitat segons el propi sexe.
  • La necessitat d'afrontar diversos papers socials.
  • El compromís ideològic davant de la confusió de valors.
  • L'adolescent té un estatus ambigu en el conjunt social.

El desenvolupament moral segons Kohlberg

J. Piaget concep el desenvolupament moral en l'adolescència com el pas d'una moral heterònoma a una d'autònoma. Considerar que les regles morals són absolutes i immutables.

La moral autònoma es caracteritza pel fet de considerar les regles flexibles i convencionals.

Kohlberg va investigar la capacitat de fer judicis morals i d'adquirir valors per mitjà de la presentació d'una sèrie de casos conflictius o dilemes morals.

Aquest autor estableix tres nivells (preconvencional, convencional, i postconvencional).

Nivell I: premoral (de 4 a 10 anys)

En aquest nivell predominen les normes imposades per altres i es compleixen per rebre premis o per evitar el càstig.

Estadi 1. Orientació al càstig i a l'obediència

Els nens consideren que una acció és dolenta si reben un càstig.

Estadi 2. Hedonisme ingenu

Els nens obeeixen les normes pel seu propi interès, per satisfer les seves necessitats.

Nivell II: moral convencional (de 10 a 13 anys)

Els nens s'identifiquen amb el seu grup i volen agradar els altres, respondre a les seves expectatives.

Estadi 3. Aprovació dels altres

La conducta correcta és la dels seus models i és valorada segons la seva intenció.

Estadi 4. Sistema social i consciència

Les persones estan disposades a complir amb el seu deure, a respectar l'autoritat i a mantenir l'ordre social.

Nivell III: moral autònoma (a partir de 13 anys)

Quan els judicis morals van més enllà de l'autoritat de les persones o de la conformitat amb el grup.

Estadi 5. Orientació cap al consens social

La conducta es basa a mantenir els drets i els valors de la societat.

Estadi 6. Orientació per principis universals

Consisteix a assimilar principis ètics universals.

Creences i idees irracionals

G. Kelly, l'ésser humà no pot conèixer la realitat directament, només disposa d'una teoria personal que li permet d'actuar-hi.

Cada individu elabora una teoria o mapa per descriure la realitat i situar-se en el món. Les creences i idees constitueixen un factor d'estabilitat per a la nostra teoria sobre la realitat.

Albert Ellis assenyala que hi ha maneres inadaptades de construir el món i que les creences pessimistes i idees irracionals que les mantenen són la causa del patiment de les persones.

Segons Ellis, un pensament racional és aquell que és evident, consistent amb la realitat, verificable, no és absolutista, produeix emocions moderades i ajuda a aconseguir els objectius proposats.

Els pensaments irracionals són aquells que:

  • Produeixen emocions negatives intenses i duradores.
  • Exageren les conseqüències negatives d'un fet o esdeveniment.
  • Reflecteixen obligacions i demandes no realistes sobre un mateix i sobre els altres.
  • Són absolutistes i van acompanyats de paraules com tot, res, mai, sempre.

El desenvolupament de la conducta social

L'assertivitat

Les habilitats socials (HS) són les conductes o destreses específiques que fem servir en les nostres relacions interpersonals. V. Caballo, les HS tenen aquestes característiques:

  • Ningú no neix sabent com cal relacionar-se amb els altres.
  • Les HS contenen components motors observables (la conducta gestual), emocionals i afectius (ansietat o alegria) i cognitius (percepció social, autollenguatge).
  • Les HS són una característica de la conducta, no de les persones; són estils de respostes específiques a situacions concretes.

La conducta passiva

És pròpia de persones que no expressen els seus pensaments ni sentiments.

La conducta agressiva

Implica la defensa dels drets, pensaments o sentiments personals sense tenir en compte els altres.

La conducta assertiva

Consisteix a expressar les necessitats, drets o opinions sense atacar o violar els drets dels altres.

Les relacions interpersonals

  • El desig és una pulsió arrelada en la biologia, és sentit i viscut com la necessitat de resoldre una tensió.
  • L'atracció suposa desig i se n'alimenta. Els objectius d'atracció poden ser múltiples, en això es diferencia de l'enamorament.
  • L'enamorament suposa el desig i l'atracció.

L'atracció interpersonal

Com el judici que fa una persona d'una altra al llarg d'una dimensió actitudinal.

Quines són les variables que influeixen en l'atracció?

  • Proximitat: les persones que estan pròximes a nosaltres tenen més possibilitats que ens atreguin.
  • Aparença física: aquest factor és especialment important quan el contacte amb algú és superficial o en les primeres trobades.
  • Semblança: tots els individus som semblants o diferents als altres en molts aspectes.
  • Reciprocitat: generalment, l'atracció que experimentem per algú depèn del fet que hi hagi o no reciprocitat en la relació.

Entradas relacionadas: