Descriu els aspectes mes importants de l'obra teatral de Manuel de pedrolo

T11.

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

Amb el règim franquista es va prohibir el teatre en valencíà i català, fins a 1946(després 2ª G.Mundial) i les traduccions d'obres estrangeres també estaven prohibides. A València, es programaven obres còmiques i sainets, com La cotorra del mercat. Faus Hernàndez i Casajuna i Rafael Martí proposaren que l'escena valenciana tractara arguments moderns, inspirats en els conflictes reals de la societat. A Catalunya, el 1955 es fundà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona(companya de teatre, posan en escena obres de Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo).El 1960 es fundà l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, decisiva en la creació del teatre independent de la dècada següent. Joan Oliver(que firmà amb el pseudònim Pere Quart) criticava la burgesia. Joan Brossa fou partidari de les formes surrealistes i escrigué una obra basada en aspectes de la vida quotidiana. En l'àmbit valencíà, trobaren empar en alguns organismes favorables, com l'Ateneu Mercantil de València, Secció de Teatre de Lo Rat Penat i l'Aula Ausiàs March de la Universitat. En aquells ambients aparegué una nova generació de dramaturgs; cal destacar Martí Domínguez i Barberá, Rafael Villar i Joan Alfons Gil Albors.

T12.Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo.

La seua obra es pot dividir en tres etapes, però només té una intensa a la segona meitat dels anys 50. En aquest període planteja una reflexió sobre l'existència humana i formula preguntes sobre la solidaritat humana, el conformisme, l'afany de revolta, la mort i la trascendència. Els personatges habiten un món tancat. Ens trobem amb personatges empresonats, que suporten unes situacions angoixants i claustrofòbiques: Cruna, Pell vella al fons del pou, La nostra mort de cada dia,etc.Preocupat per la condició de la persona humana fa teatre de l'abstracte(hereu del teatre absurd), el teatre de Pedrolo és pessimista(problemes col·lectius). La temàtica principal és la llibertat i el entit de l'exsistència. Els personatges viuen abocats cap al seu món interior, sense que això signifique que no tenen interés pel món dels altres. Viuen presoners del present, recordant el seu passat que els confon.

T13.Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual.

Hereu del teatre universitari, a començament dels 70 aparegueren nombrosos grups de teatre independent, on ja no era l'escriptor qui elaborava un text literari, sinó que el conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors segueixen elaborant la matèria verbal de l'espectacle i en els muntatges. La simbiosi entre autor i director ha propiciat que en la dramatúrgia actual hi haja autors que alhora dirigeixen, com Juli Leal o Sergi Belbel. Les tendències teatrals són;
1.Analitzar la realitat a través de la ironia i l'humor, tendència capitanejada per Sergi Belbel,
2.El diàleg es fragmenta, es repetix i està ple de silencis, omissions i interrogants. És una teatralitat centrada en problemes individuals més que en col·lectius. És la 'teatralitat opaca'. Destaquen Lluïsa Cunillé i Pâço Zarzoso,3.
S'interessen pels problemes del nostre temps. Toni Cabré, Manuel Dueso.
4.La via comercial de les telesèries, que es decanta perquè el producte arribe a un major nombre d'espectadors. Carles Alberola, Paco Mir,
5.'Teatre de la irritació', que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo, Roger Bernat.  A partir de l'ultim quart del s.XX, és consolida una nova generació d'autors a l'àmbit valencíà, en la que destaquen:

Manuel Molins:

autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians. Escriu melodrama(Tango) i comèdia(Ni tan alts, ni tan rics).

Rodolf Sirera

Autor d'una abundant producció dramàtica. La Pau, El verói del teatre, La caverna, Punt de fuga. També destaca com a guionista de sèries televisives.

T14.Explica l'obra teatral de Josep María Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

Va estudiar a Barcelona i va freqüentar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on entra en contacte amb els autors teatrals més importants, com Ricard Salvat i Fabià Puigserver; però no li va interessar el teatre de l'absurd, ni el existencialista. Ha sabut evolucionar mantenint una complicitat ideològica amb un públic que l'entén. Obres destacades: Una vella, Coneguda olor, Desig, Olors. En el seu teatre s'observa aquesta evolució:

1

Recerca d'un territori mític, Cançons perdudes.
2.Les obres del cicle de Drudània.

3

El retorn al Realisme, Berénàveu a les fosques.

4

L'apropament eal teatre de Garold Pinter(Premi Nobel).

5

Retorn al intimisme. Durant els primers anys feia els personatges infeliços o cruels. Més endavant s'ha transformat. Ha adaptat com a guions cinematogràfics diversos textos teatrals i és un referent en el camp del guió televisiu i en la difisuió televisiva d'adaptacions de textos de literatura catalana(TV3: Poble Nou). Ha obtingut el Premi Blanquerna de Comunicació i el Max d'Honor.

T15.Valora la repercussió de l 'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

L'assagista més important de la literatura catalana, en especial al País Valencíà, però també a Catalunya(on escassejaven després de la G.Civil). La seua obra és de gran diversitat temàtica. Les seues reflexions se centren tant en aspectes quotidians, com en inquietuds de l'època. Amb 'El descrèdit de la realitat' començà una brillant carrera. Després: Les originalitats, Figures de temps, Judicis finals, Diccionari per a ociosos, Examen de consciència, Sagitari. Obres que responen a un humanisme lliurepensador. S'hi poy constatar la influència dels racionalistes francesos. Escriu de la vida quotidiana, història i política. També publica treballs sobre història i política. També publica treballs sobre història (Ausiàs March: Antologia poètica) i els problemes d'identitat nacional del País Valencíà, articles biogràfics i de viatges (Combustible per a falles, L'albufera de València, Ara o mai). L'extenció de la seua obra ha superat l'àmbit literari i s'ha projectat sobre la vida cultural valenciana i catalana.

T16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho:

Ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. Mira ha aprés de Fuster, argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un mestre de l'adjectiu. Quan observa un poble o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Els temes que tracta son: el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder i la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva. L'eix genèric és la qüestió de la identitat i el seu ús polític. És un escriptor plenament arrelat al país, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per la democràcia i la raó. Obres: Crítica de la nació pura, Els valencians de la terra.