Descolonització al Món Àrab: Orient Mitjà i Magrib

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,19 KB

El procés de descolonització al món àrab

L’Orient Mitjà: una descolonització problemàtica

L’Orient Mitjà és un territori molt ampli que va des de l'Iran fins a Egipte i des de Turquia al Iemen. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser una zona amb molts conflictes polítics i amb molts interessos econòmics entorn a les reserves de petroli.

La desaparició de l’imperi turc després de la Primera Guerra Mundial va fer que en aquesta zona del món apareguessin:

  • Estats independents (Turquia, Iran, Iraq, Egipte amb presència militar britànica per controlar el canal de Suez).
  • Protectorats internacionals (Síria, Líban, Palestina...) eren territoris sota la tutela de la Gran Bretanya i França.
  • A més, la partició de Palestina a proposta de l'ONU l’any 1947 en 2 estats (jueu i palestí) va complicar la situació a la zona.

La creació de l’estat d’Israel i les conseqüències al món àrab

La creació de l’estat d’Israel va ser acceptada pels jueus, però ni els palestins ni els àrabs van reconèixer el nou estat d’Israel, ja que consideraven que la terra era seva. A més, la creació de l’estat d’Israel va provocar l’expulsió dels palestins dels seus territoris. L'any 1948 va començar la primera guerra entre els països àrabs i Israel.

Aquesta primera guerra va acabar amb la derrota dels països àrabs i la reducció del territori palestí a dues petites franges (Gaza i Cisjordània). A més, aquesta primera derrota va tenir repercussions directes i indirectes al món àrab. A Egipte, Nasser va acabar amb la monarquia i va proclamar la república.

A diferents països, entre ells Somàlia, es van proclamar repúbliques islàmiques. També altres estats (Aràbia Saudita i Kuwait) van formar monarquies autoritàries i pro-occidentals.

A l’Iran, el “xa”, que era un monarca pro-occidental, va ser enderrocat pel moviment dels aiatol·làs, que eren uns líders religiosos xiïtes.

Als països àrabs va néixer un moviment panarabista o intent d’agrupar els països àrabs per defensar millor els seus interessos i per enfrontar-se a Israel.

Posteriorment, s’han produït 3 guerres més entre els països àrabs i Israel:

  1. 1956
  2. 1967: Guerra dels Sis Dies
  3. 1973: Guerra de Yom Kippur

Les grans víctimes d’aquestes guerres han estat els palestins, que sense un estat propi han estat desplaçats a camps de refugiats o han estat sotmesos a Israel, que ha dut a terme una política de poblament dels diferents territoris amb colònies.

Finalment, cal dir que els palestins van organitzar la seva lluita i van crear diferents organitzacions de resistència, entre aquestes destaca l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), dirigida per Yasser Arafat, que va organitzar la intifada o moviment d’insurrecció civil contra Israel.

La independència del Magrib

El Magrib estava sota domini de França i d’Espanya. França controlava el Marroc, Tunísia i Algèria. Els dos primers eren protectorats, on existien autoritats locals o eren territoris que tenien poca importància econòmica i la presència directa era escassa.

Ara bé, Algèria era una colònia administrada directament per França, era un territori molt important econòmicament i va ser una important colònia de poblament. A tots els països van aparèixer moviments nacionalistes.

El procés d’independència va ser diferent als altres tres. Concretament, al Marroc i Tunísia es va negociar entre la metròpoli i els poders locals. Quan van aconseguir la independència, el Marroc va passar a ser una monarquia i Tunísia una república. En canvi, a Algèria es va produir un llarg conflicte armat entre la metròpoli (França) i el Front d’Alliberament Nacional. Aquest conflicte es va produir sobretot per les pressions de la població francesa que vivia a la colònia (Algèria) i pel desprestigi polític i militar que suposava la pèrdua de la colònia. La guerra va provocar una gran crisi política a França i aquesta va portar al general De Gaulle a la presidència francesa i a la creació de la V República.

El nou govern de De Gaulle va iniciar converses amb el Front d’Alliberament Nacional que va acabar amb la concessió de la independència a la colònia, que es va proclamar república popular democràtica. La decisió no va ser acceptada pels francesos que vivien a Algèria, que es van revoltar per frenar el procés de descolonització.

Espanya a Àfrica posseïa el Rif, Ifni, el Sàhara Occidental i Guinea. Aquesta última colònia va aconseguir la independència l’any 1968 i l’Ifni i el Rif van ser cedits al Marroc. El Sàhara va continuar vinculat fins l’any 1975. Es va crear un moviment independentista, el Front Polisario, que es va enfrontar amb una guerra de guerrilles amb l’exèrcit espanyol després de l’anomenada Marxa Verda, organitzada pel Marroc i Mauritània, que aquesta va renunciar a la possessió del Sàhara. Paral·lelament, el Front Polisario va proclamar la República Saharaui Democràtica i va iniciar un conflicte amb el Marroc que va aconseguir la independència d’aquest territori.

Entradas relacionadas: