Descobreix el Palau de la Música Catalana a Barcelona

Fitxa Tècnica

Autor: Lluís Domènech i Montaner
Cronologia: 1905-1908
Tipologia: auditori
Material: ferro, vidre, ceràmica i maó
Estil: Modernista
Localització: Barcelona

Descripció Formal

Exterior

L'edifici presenta dues façanes fetes de maó vist. A la planta baixa hi ha una successió d'arcs, alguns dels quals corresponen a l'entrada. A les altres plantes hi ha una alternança de columnes i arcs. Quan parlem de dues façanes és perquè l'edifici es troba a la cruïlla de carrers.

Interior

Està format per tres grans espais que són:

• Escales monumentals
• Auditori
• Escenari

Auditori i escenari, a diferència d'altres auditoris i teatres, formen el mateix conjunt, de tal manera que l'un sembla la continuació de l'altre. Pel que fa a les escales, tot i estar separades de l'auditori per unes portes, mantenen el mateix nivell decoratiu.

Als dos costats de l'escenari, concretament a les columnes que els delimiten, s'hi troben uns grups escultòrics: el de l'esquerra, Anselm Clavé com a símbol de la música popular, i a la dreta, un altre grup dedicat a Beethoven com a símbol de la música culta.

Al fons de l'escenari s'hi veuen uns relleus dedicats al compositor alemany Richard Wagner.

L'interior de l'edifici és una barreja d'arts decoratives del moment. Destaquen els finestrals amb vitralls i la claraboia invertida al sostre.

Entorn i Integració Urbanística

L'edifici es troba al barri de Sant Pere (Ciutat Vella) en una zona on a principis de segle hi havia una bona part dels cantaires i dels socis. Es tracta d'una cruïlla de carrers estrets que dificulten la visió completa de les dues façanes.

Funció, Contingut i Significat

El 1891 ja s'havia format l'Orfeó Català. El Palau de la Música va ser construït per acollir aquesta entitat i així simbòlicament donar-li més presència. A part de ser la seu de l'Orfeó Català i prestigiar-lo, també es pretenia posar la música popular al mateix nivell que la música culta.

El fet que l'escenari i el públic tinguin una separació diferenciada dona a entendre que la gent que canta a l'escenari forma part del mateix públic, en el fons.

Aquest edifici és la viva expressió del sentiment patriòtic català d'aquell moment, impulsat per la burgesia que no oblidava els seus orígens populars.

Models i Influències

Pel que fa a la connexió entre l'escenari i el públic, el Palau es va inspirar en l'Auditori de Chicago de Sullivan (375). El Palau de la Música recull una síntesi de tradició (decoració) i modernitat (ús de ferro com a estructura i la bona sonoritat).