Descartes te Raó quan defensa que l'ànima
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,4 KB
El bon sentit, idèntic en tohom…..
Tothom neix amb raó o sentit comú, Descartes diu que cal aplicar un metodè , ja que la filosofia necessita un metode per guiar a la raó (optimisme racionalista) però aques mètode s’inspira amb les matematiques i te 4 regles : evidència, anàlisi,
Síntesi i recapitulació
Tothom neix amb un bon sentit (sentit comú, raó) tots l’adquidim de forma innata una capacitat racional que la podem desenvolupar seguin un bon mètode.
sentits, imaginar, geometria, paralogismes, demostracions, esperit, il·lusions, fals, escèptics, escrúpols
Plató: No hi estaria del tot d’acord ja que es un defensor del dualiste antropológic:
L’home no es el cos sinó una ànima immaterial o immortal.
Aristòtil: Nega un dualisme tant fort i creu que l’esser huma es la Unió hilemorfica entre cos i ànima.
És refereix a res extensa com a substància material: tot allo que es cos , tot allo que és material
Per què són dos substancies independents entre elles, ja que pertanyen a idees distintes.
Una és la idea de la extensió que és tot allo material o corporal (res extensa)
L’altre és la idea del pensament allò espiritual i immaterial (res cogitans)
Per Aristòtil hi ha una uníó entre cos i ànima, L’Unió hilemòrfica.
L’Unió entre cos i ànima formen l’esser viu i com l’Unió es tant forta dubta de l’existencia de l’anima.
Déu, corporals, existeixen, percebem, clarament, magnitud, distintament incertes, decebedor, opinions.
Altres autors no es conformen amb la solució anatomica de Descartes al problema de la comnicació de substancies i donen diferents solucións:
Malebranche: no hi ha problema perquè no hi ha comunicació entre cos i ànima
Spinoza: L’única substancia casual és Déu
Leibniz: Déu és com un rellotger universal que sincronitza les ànimes i els cossos en una harmonia preestablerta
Filósòficament cal distingir entre 2 tipus de temps:
El temps mesurat: és el rellotge que compta segons, hores i dies, cada instant es igual al anterior tot és quantitat.
El temps viscut: és l’autentic temps el de la consciència subjectiva, a vegades més ràpid i avegades més lent depenguent de l’esser