Descartes i Hume

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,14 KB

 
Descartes: recerca un principi indubtable. Trenca amb tot (o quasi tot) i critica amb el saber q hi havia a l'època i q ell mateix va rebre. Fa un dubte de tot, 1 dubte universal, radical, metòdic i provisional (ampliable). Critica la incertesa d les dades sensorials. Reconeix els errors del raonament fonamentats pel saber eclesiàstic. Dubta de tot, fins i tot d'allò que és raonable. El dubte és portat a la màxima exageració. Es planteja si els seus propis pensaments siguin d fet il·lusions. Afirma la hipòtesi del geni maligne que suposa la existència d'un esperit q es dedicar a fer creure evident allò q no ho és. Res no s'escapa del seu dubte. Quan dubta pensa i l'acció de pensar implica l'existència d'algú que pensa per tant si penso existeixo "cogito ergo sum". aquesta es la primera gran veritat inqüestionable.Mètode: conjunt regles facils diferents x no pendre lo fals com a vertader i al revés. Ha de ser un mètode universal proper a les matemat. per servir d'arbre de la ciència. Am el mètode aconseg. el coneix veritable amb les regles de: Evidència (no+ vertader allò q no fagi dubtar -> intuició), Anàlisi (dividir dificultats en altres + senzilles), Síntesi (construir coneix. complexos a partir de coses simples), Enumeració (comprovar que procés correcte) .Explica l'existència d'un jo pensant diferenciat del cos. Defineix allò que és model i cert com allò que no dona lloc al dubte. Costrueix la realitat a partir no+ de l'evidència de la pròpia existència. Subst: realitat que existeix d tal manera que no en necessita cap altre x existir. Jo pensant: res cogitans. El dubte ens ha portat al jo pensant, una realitat inqüestionable. Jo soc una cosa que pensa i encara que dubti del meu cos sé q soc esperit perque son una ànima que pensa. La meva existència dura com a mínim el q dura el meu pensar. No puc dubtar del meu pensament, de la meva subjectivitat (tot i que hem de fugir d'ella i arribar a lo objectiu). El jo pensa idees adventícies que provenen de l'exp. sensible i que poden ser errònies (el sol) i idees factícies o artificials que venen de la il·lusió (animals mítics).

Déu: és la solució soliplisme (hi ha altres realitats fora Jo). Existeix pq conté la idea de perfecció q jo no he pogut crear, pq ens ha donat a nosaltres la idea d perfecció al crear-nos i pq ens creà com a éssers xfectes q no ens falta res. Ens permet anar + lluny al existir fora del Jo. Món: El món existeix xk el jo coneix la dif. entre jo pensant i no extens i cos extens i no pensant. Tb existeix pk quan penso en el món el concebo d' 1 forma clara i distinta Concl 3 subst: Hi han 3 subst. q segons grau perf (deu, jo, mon) i segons moment descob (jo, deu, mon). La realitat queda com estava però ara s'explica la seva existència. T. Coneix: Ciència = coneix universal . Tothom desitja saber. Positivisme epistemològic. Contraposa sentits i intel·lecte i remeniscència i innatisme.(+ INICI i Mètode!!) T. Antropològica: Parla de la diferència entre cos i ànima i de la seva complementarietat. Hi ha un marcat dualisme antropològic amb l'inserció d la glàndula pineal. Parla de 3 tipus d'ànima: vegetativa (plantes), sensitiva (animals), i racional (homes). T. Ètica: Comenta q la felicitat és un bé suprem. Q l'activitat + natural es la q proxciona + felicitat . Q el home posee ix una voluntad libre y por lo tanto es responsable ante Dios de su forma de vida. El hombre debe encausar las pasiones(amor, admiración, odio, pena, alegría y deseo) y dirigirlas a una vida recta. Racional vs empirisme:Semblan: reaccions filosof. x encarar crisi segle XVII, volen descobrir nou mètodes q permeti conèixer, busquen solució problema epistemol. (com coneix, quin es el origen, quins limits) Difer: Franç XVII, GB XVII-I ; Descartes, spinoza / Humes Locke ; FConeix: Raó (infrav. sentits) / Experiencia ; Optisme raó (no té limits) / límit = exper. ; Innatisme i concep univers / No innatisme i conceptes adquir. = impressions ; conc. univers (lleis cientif. i dogmatisme metafísic) / negació univ. i absolut (regularitats estadist. i escept. metaf) ; Ciència ref. Mates / Ciències experim. ; Deductiu, intuició intel·l / deductiu, intuició empírica ; Influència Plató, St Agustí / Aristòtil i nominalistes.

Entradas relacionadas: