Descartes cos i ment

ESQUEMA DE LA SISENA MEDITACIÓ:

OBJECTIU DE LA SISENA MEDITACIÓ:

En Aquesta meditació el problema és la fonamentació de L’existència dels objectes materials, és a dir de L’exterioritat. L’essència de l’Ésser infinit implica la Seva existència, mentre que les essències finites només Impliquen la possibilitat de dels objectes reals. En el primer Moment de les Meditacions metafísiques l’existència la Existència de les coses sensibles és tan sols possible. L’existència de Déu garanteix la veritat de l’odre geomètric I, a més, com diu al primer paràgraf (106 del text): «la Facultat d’imaginar que és en mi (...) és capaç de Persuadir-me». El text acaba amb el rebuig del dubte. 

ESQUEMA: 

1.- Com provar l’existència dels objectes materials?

.- Pel fet que les idees geomètriques són clares i distintes es pot Suposar 

l’existència Dels cossos com a possible. 

.- Distinció entre la imaginació i l’enteniment (la pura Intel·lecció o concepció). Amb l’enteniment L’esperit es concentra en ell mateix; amb la imaginació [la Facultat d’imaginar que és en mi] es gira envers els cossos. L’exercici de la imaginació suposa l’existència dels Cossos exteriors. Es pot suposar la seva existència com a probable, Però no com a necessària. 

.- Tornar-se envers la facultat de sentir amb l’objectiu de provar L’existència dels objectes materials. 

2.- Es pot conèixer alguna cosa pels sentits?

.- Recapitulació de les antigues creences anteriors al dubte Especialment de la tesi segons la qual les idees Provenen dels sentits (posició empirista que serà rebutjada). 

.- Record de les raons que ens portaven a dubtar dels sentits: de Vegades els sentits són enganyadors [«torres que De lluny m’havien semblat rodones de prop són quadrades», al Paràgraf 118 del text]. Hi ha dos qüestions a plantejar: ¿com distingir el somni de la realitat? I a més l’experiència Em presenta coses contradictòries. Déu pot ser enganyador. 

.- D’ara endavant, coneixent el meu esperit i Déu, es possible Superar, al menys parcialment, el dubte referit al Meu coneixement sensible: totes les meves idees clares i Distintes corresponen a objectes produïts per Déu. 

.- Estudi de les idees clares i distintes referides als objectes del món Extern; tinc una idea de la meva ànima separada Del meu cos. Algunes de les meves facultats es vinculen al cos (la imaginació, el moviment i la sensació). .- Estic inclinat a Creure que les meves idees sensibles provenen dels cossos 

exteriors. Si Déu no és enganyador, aquests cossos existeixen. Tanmateix Només les idees clares i distintes són Veritables. 

3.- Examen del que m’ensenya la natura

.- Quines idees poden ser derivades de la naturalesa? Jo tinc un cos; la Meva ànima i el meu cos estan units concretament; D’altres cossos existeixen. 

.- La naturalesa m’ensenya el que és útil o perjudicial. Els Coneixements sensibles s’han de diferenciar dels Coneixements racionals, que són específics [tot i que «entre La ment i el cos hi ha una gran diferència en el fet que el cos per La seva naturalesa és infinitament divisible i la ment és Indivisible (...) si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, el cert és que això no suprimiria cap part de La ment»];. 

.- Problema: la naturalesa m’enganya de vegades pel que fa als Coneixements útils. Com explicar que l’home S’enganya pels sentits? 

.- Explicació per l’ànima i el cos, dues substàncies distintes. Possibilitat d’error d’interpretació pel fet Que el cos és una substància extensa i divisible. [«malgrat La bondat suprema de Déu la naturalesa de l’home entesa com Un compost de ment i cos resulta de vegades fal·lible i Enganyosa»] 

.- Els errors dels sentits són accidentals, constitueixen un Desarranjament del cos que és possible evitar Estant atent, reflexionant amb ordre, cercant la Claredat [«(apel·lant) als altres sentits, la memòria i L’enteniment per examinar-les»]. Però la majoria de les Vegades la vida no espera i cal decidir-se abans d’un Examen aprofundit. Hem de rebutjar els dubtes «hiperbòlics» (exagerats) perquè són la conseqüència d’una mala Comprensió (per ex. De la confusió entre somni i vigília). 

El Text acaba enunciant una tesi central de l’antropologia cartesiana: «Com que la necessitat dels afers ens obliga Sovint a decidir-nos, abans que hàgim tingut el lleure D’examinar-los prou acuradament, cal admetre que la vida de l’home és subjecta a equivocar-nos força sovint en les coses Particulars i, en fi, cal reconèixer la fragilitat i la feblesa De la nostra natura» . 

EXAMEN Pau Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferència En el fet que el cos per la sevanaturalesa és divisible, i la ment és completament indivisible.

1.-Expliqueu Breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del Text i com hi apareixen relacionades: 
Aquest Fragment de la sisena meditació de Descartes ofereix un argument a Favor del dualisme. Així doncs `parla dee la diferencia entre el cos Que pertany a la substancia extensa i la ment que pertany a la Subastancia pensant. D’una banda el cos te parts i és divisibkle i D’una altra banda la ment no te parts i es absolutament Indivisible. La meva ment és una única part ja que quan penso no puc Dividir el pensaments en diverses parts i el co0s en cambi si que te Diverses parts/(braç,cam,etc) si perdes una part del cos no se Suprimiria cap part de la ment i per això sabem que tot i que Estiguin juntes no son una sola unitat.

2. Ment:

`“ment”: la substància que té Per essència el pensar coses materials o Extenses: 
les coses que ocupen espai

3.-Expliqueu I justifiqueu per què afirma René Descartes en el text: «I això Bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferent del Cos, si no ho sabés ja d’abans». (En la resposta, us heu de Referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin Pertinents, encara que no apareguin explícitament en el Text.) 
Descartes afirma que la ment es Del tot diferent del coss perquè sqap que la ment pot existir sense El cos i que pertant si poden existir de manera separada vol dir que No formen una sola unitat. Es presenta un dualisme entre la ment es a Dir l’anima i el cos pq el cos es divid¡sible i es imperfecte per Naturalesa mentre que la ment no es pot partir en cap part, Constitueix una sola unitat, i es mes perfecta que el cos. Tot i així La menrt i el cos estan units d’alguna manera ja que el percebim a Través dels sentits extermns ho fem gràcuies a la ment. A pesar D’aquesta uníó si el cos el dividim, és a dir, si ens tallessin Una cama o un braç la ment no quedaria dividida . A la ment poden a Ver-hi diverses idees com odi, voluntat, amor però totes Constitueixen un sol pensament La ment podria existir sense que Existís el cos . Això corrobora pq des dl principi del seu procés De coneixemnet admet l’existència de la ment amb la primera Firmació universal penso aleshores existeixo EGO COGITO , però no Admet l’existèmncia del cos fins al final del seu procéds quan Descobreix l’existència que garanteix el món extens ió els seu Cos: déu . Aixi doncs en una gran part del seu procés del Coneixement admet l’existència de la ment però no la del cos.

4.-Compareu La concepció de l’ésser humà de Descartes amb una altra Concepció de l’ésser humà que es pugui trobar en la Història de la filosofia occidental.
La Concepció de l’esser humà en Descartes es basa en l’aformació0 Del dualisme entre cos i ment. Aqwuest diu que el cos i la ment estan Sepratas ja que la ment podria exu¡istir sense que el cos existís. A més tenen caracter´stiques i naturaleses diferents perquè la Ment es inseparable i segura i el cos es separable en moltes parts i Com el percembem a través dels sentts ens pot conduir al dubte D’alguns aspectes. Aquest punt de vista el podem comprara amb la Mentalitat que es planteja Plató de la concepció de l’èsserr Humà. Per a Plató la realitat està dividida en el món de les Coses i el món de les idees. La ment o el que es el mateix l’ànima Pertany al món de les idees així doncs aquesta es perfecte eterna Immutable universal i transcendent. D’un altre banda al cos pertany Al món de les coses i per aixìo és imperfecte sensible dubtós ... Com a conclusió, tot i que Plató és d’una época anterior a Descartes ela idea del dualisme és agafada de nou a la filosofia de Descartes.