Descarregar obres de teatre en català

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la narrativa de l’època.

El triomf franquista significà l’inicio d’un llarg període de reprensió de llibertats i de foscor cultural per a les lletres catalanes. El català deixa de ser oficial i desaparegué de l’administració, de l’ensenyament de qualsevol activitat pública.

 La falta d’escriptors, d’editors i de públic lector, així com l’aïllament dels models exteriors, feu que la literatura catalana es mantinguera fidel als gèneres més tradicionals i desfasada respecte a les tècniques modernes.

És en la dècada dels seixanta quan es creen empreses editores que aposten econòmicament per la publicació de novel·les en català. Els escriptors catalans recourien a la novel·la psicològica, segueixen la tradició però incorporen experiències personals o col·lectives de la historia recent e innivacions europees o americanes. Escriuen obres realistes, imaginatives i amb procediments innovadors.

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat. Reflexiona sobretot entorn de les varietats de la tècnica literària i el context sociocultural.

A finals dels anys 70, es viu una nova etapa històrica; la postmodernitat on la societat ha perdut la confiança en la utopia i adopta una actitud hedarista i profundament individualista. Les característiques de la dècada dels 70, l’anomenada novel·la del trencament, són: Formes expressives i estructures narratives noves. Contingut que reflexa ambients urbans, problemes dels joves. Es produeix una eclosió narrativa a tot el territori, és a dir, apareixen molts escriptors.

En els 80 i els 90 es reactiva el desig per tornar a formes narratives més clàssiques: Es re valoritza la importància dels personatges. Torna la narrativa de gènere, destaquen Jaume Fuster o Ferran Torrent. Literatura urbana. Èxit de ventes. S’introdueix la llengua a l’escala.

El panorama de la narrativa més recent és molt divers: Els “afterpops” es caracteritzen per l’ inconformisme. L’èxit i la difusió de la literatura catalana en tot el món. Continuïtat creativa d’escriptors de generacions anteriors. Disparitat de temàtiques i estils.

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins als finals del any 70.

Els poetes d’abans de la guerra no constituïen cap grup homogeni. Quan en la dècada dels 40 es va reprendre l’activitat poètica, la poesia de la postguerra va seguir les línies bàsiques de la lírica anterior a la guerra:
la poesia simbolista i les avantguardes. Als 60 hagué una voluntat de canvi, una manera d’entendre la poesia més realista. Ara explicarem les tendències anomenades més detalladament.

La poesia simbolista

Aquest postula l’ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols. El poeta ha de suggerir la realitat més que anomenar-la. El simbolisme va evolucionar cap a la “poesia pura”. El resultat va ser una poesia conceptista i amb un alt grau d’abstracció. El període de postguerra comença amb Nabí de Josep Carner i Elegies de Bierville de Carles Riba. La temàtica dels poemes s’obrí més a l’exterior, a les preocupacions del moment.

La poesia avantguardista

Alguns poetes que havien seguit abans de la guerra els corrents avantguardistes, sobretot els del Surrealisme continuaren publicant en questa línea. També hi apareguem escriptors que se centraren més en les arts plàstiques. Aquest corrent insistiren en l’experimentació amb el llenguatge.

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

La literatura, l’art i el pensament filósòfic del s.Xx ha estat dominat pel post Modernisme. Amb aquest terme s’ha volgut fer referència al conjunt de canvis estètics i ideològics, conseqüència de les transformacions de la societat occidental post industrial, es caracteritzen per definir a la societat com individualista, marcada pel consumisme, l’estètica, l’hedonisme...

En aquest panorama de canvi de cànon estètic, la nostra literatura mostra com a signe de modernitat i de cultura una gran multiplicitat de propostes poètiques de qualitat, cosa que dificulta distingir unes tendències clares indefinides.

En la dècada dels 70 van continuar escrivint poesia els autors més veterans. Els més joves no formaven un moviment unitari que només tenien en comú l’entidogmatisme i la concepció del poema com un discurs autònom que es regeix per les seues pròpies regles.

A partir dels vuitanta, el panorama poètic està dominat pel l’eclecticisme.

Descriu la renovació teatral que va des de la postguerra fins als anys 70

La imposició de la dictadura el 1939 va desbaratar la trajectòria del teatre en la nostra llengua. Algunes de les mesures que imposà el règim són: prohibició taxativa de representar públicament

teatre professional i d’afeccionats en qualsevol llengua que no fos el castellà, marginació dels nostres autors en els escenaris, prohibició de traduccions...

A partir de 1945 es va suavitzar la repressió i van permetre la representació d’algunes obres en català d’autors del s.Xix o d’autors anteriors a la guerra. Ara bé, les obres havien de passar a la censura. No va passar el mateix amb el teatre valencíà. Només el sainet va tornar a reviure oficialment.

Entrada la dècada dels 50, hi hagué intents de renovar el teatre. Els més destacable Martí Domínguez i Francesc de Paula Burguera. Les representacions de les seues obres van ser restringides a un públic minoritari i a càrrec de companyies d’afeccionats.

Al inici de la dècada dels 60 començaven a aparèixer grups teatrals que incorporaren els corrents europeus i realitzaven una gran tasca pedagògica.

També en les dècades 60 i 70 van aparèixer a Catalunya alguns grups que van introduir noves tècniques dramàtiques.

Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual

Als 70 uns grups de teatre van renovar el àmbit teatral amb noves tècniques dramàtiques, a favor d’una creació col·lectiva.

L’èxit del teatre d’autor en català era la confirmació de l’existència d’autors joves que volien fer un teatre diferent: de qualitat, innovador i tradicional, de denúncia i vàlid comercialment.

En les dècades posteriors s’han creat algunes institucions teatrals que han millorat i consolidat el nostre teatre.