Descarrega del llibre la plaça del diamant

10.- Procès de submissió

La relació de submissió durant el primer matrimoni es veu reflectida de moltes maneres al llarg de l’obra:

- Canvi de nom de la protagonista: Colometa

- « Em va donar un cop al genoll amb el cantell de la mà... I em va dir que si volia ser la seua dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé...

              - I si una cosa no m’agrada de cap de les maneres?

              - T’ha d’agradar, perquè tu no hi entens»

- Agenollar-se per dintre

- «Aquesta és cadira d’home»

- Elements per cridar l’atenció de la dona i tenir-la sempre pendent d’ell: «Pobra María», fer-se el coix, etc.

- Sexe dels diumenges:  «Avui farem un nen»

11.- El temps

La crítica literària ha destacat sobretot el paral·lelisme existent entre la vida interior de la protagonista i la vida social i històrica de la comunitat a què pertany.

     El Març espaciotemporal és Barcelona des de poc abans de la proclamació de la República fins als  primers anys de postguerra (Des de 1928 fins a 1950)

    . Del capítol I al IX: Festa Major

    . Capítol XIV: Proclamació de la República el 14 d’Abril de 1931

    . Capítol XVI: Esclat de la Guerra Civil

    . Capítol XXXIII: Final de la Guerra Civil, ocupació de Barcelona

    La postguerra apareix amb molta inconcreció temporal: «colla de mesos que treballava», «i aquesta por em va durar dos o tres anys», «els fills s’han fet grans», etc.

   També ens hi apareix el temps interioritzat per la protagonista:

«I vaig sentir d’una manera forta el pas del temps», «i ens va canviar per dintre» Capítol XLVI.

La narradora-protagonista rememora el seu passat, però el transcurs del temps no és sempre igual. Predomina, per tant,  el passat. Segons Pouillon, cal escriure en imperfet per convertir l’acció en plenament present, així es presenta l’acció com un espectacle. Tan sols el passat és, el futur no existeix i el present existeix tan sols en convertir-se en passat. El temps està lligat a la vida de Natàlia-Colometa però no directament, sinó a través de l’evocació que ens fa la protagonista. Per aquest motiu el temps és abstracte, no existeix: només és en funció del personatge. Per això ens enfrontem a un temps lligat íntimament a la vida del personatge i, per tant, segueix les fases vitals del personatge. Existir consisteix a canviar, a madurar. El temps és un dels aspectes que diferencia i supera les etapes que viu Colometa.
Temps i nom s’entrellacen: quan la protagonista és una adolescent que lluita entre el seu nom real  o la seua pròpia identitat i el nom imposat per Quimet el temps passa d’una forma regular, lenta i monòtona.
En canvi, quan ja és plenament Colometa, quan els moments són durs i difícils, s’escola d’una manera més ràpida i indiferenciada.
I es converteix en un temps-somni en esdevenir la senyora Natàlia, a causa de la seua millora social. Així, en els primers capítols ens indica detalladament i amb una certa exactitud el temps que transcorre entre un fet i el següent: Natàlia i Quimet es casen a l’any just de conèixer-se; Rita naix un any i mig després que Antoní. Però a poc a poc la cronologia es torna imprecisa i ambigua. Els mesos comencen a transcórrer de pressa i cap al final, fins i tot, els anys passen amb rapidesa i amb pocs referents per mesurar el temps.

    Apareixen diverses anacronies (anticipacions) ja que es projecta l’explicació vers el futur que dona una perspectiva de passat: «I en Quimet, al cap d’anys, encara ho explicava com si fos una cosa que ens acabés de passar...»

Les anticipacions són abundants en l’obra i són una tècnica rodorediana que apareix també en altres obres de Rodoreda com El carrer de les camèlies.

  A La plaça acaba una etapa vital: la joventut de Natàlia-Colometa i comença un interrogant sobre el seu futur.

    També caldria comentar el temps cronològic de la narració:

- Abans de la proclamació de la República: ball i casament

- Proclamació de la República: Naixen els fills

- Guerra Civil: Revolució, Quimet va al Front d’Aragó, bombardeig de la ciutat, Mort de Quimet i Cintet.

Postguerra: Entrada dels nacionals. Segones núpcies de Natàlia.

12.-L’espai

La infantesa de M. Rodoreda es desenvolupa en l’espai mític del jardí familiar, el lloc reservat als jocs i a la imaginació, amb  arbres, plantes i sobretot flors. Un espai que s’ampliarà a Sant Gervasi (barri tranquil de Barcelona) i també al barri de Gràcia (més animat i ple de botigues, places i aparadors). Segons C. Arnau, precisament els records d’aquest barri seran tan profunds i intensos que Rodoreda els farà reviure a La plaça.

La història s’inicia a la plaça del Diamant del barri de Gràcia. Hi apareixen diversos microespais reals de Barcelona:

. La plaça del Diamant, el carrer Gran de Gràcia (On es troben els aparadors dels hules i el cafè Monumental on anaven a fer-se el vermut i també on es fa la festa de casament de Rita i Vicenç), el cinema Smart (No apareix el nom del cinema però sabem que és aquest perquè és allí on la senyora Enriqueta ven les castanyes), el parc Güell (Trobada de Quimet i Colometa), Montjuïc, l’ésglésia dels Josepets.