Depuració i potabilització diferencies
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,75 KB
La línia d'aigua consta de tres blocs: -
Tractament primari o eliminació dels materials que floten o sedimenten.Amb aquest tractament s'aconsegueix l'eliminació del 60% dels sòlids en suspensió i el 35% de la demanda biològica d'oxigen(DBO).-
Tractament secundari o eliminació de les substàncies orgàniques que encara resten a l'aigua amb la descomposició de la matèria orgànica efectuada per microorgansimes. Tractament terciari,que serveix per eliminar els nitrats, els fosfats,els metalls pesants i algunes substàncies inorgàniques. Els fangs són pràcticament líquids,per la qual cosa es procedeix a un espessiment en un decantador en el cas dels fangs primaris o, en el cas dels secundaris,es recullen per flotació.Els fangs espessits passen després a un contenidor on mitjançant una digestió anaeròbica es redueix la matèria orgànica existent.El fang digerit és deshidratat per diversos mètodes: cetrifugació, premsats,etc; això permet aconseguir un menor volumde fangfacilitar-ne el transport.La línia de passos és el procés de digestió anaeròbica es produeix metà(CH4),que pot recollir i empratcom a font d'energia.Si la planta no està preparada per aprofitar aquest gas,caldrà cremar-lo pel seu poder explosiu i perquè és un gas amb alt poder d'efecte hivernacle.D'acord amb la normativa vigent, l'aigua que es destina al consum humà ha de complir uns requisits de qualitat.La fegradació que hi ha en molts dels cursoos fluvials o en alguns dels aqüifers d'on s'extreu l'aigua per al consum humà obliga a seguir un procés de potabilització la primera part del qual s'assembla molt al procés de depuració abans esmentat.Segons la qualitat de l'aigua d'origen, el procés de potabilització serà més simple o més complex fins a a obtenir els valors necessaris en els indicadors de qualitat:-els tractaments simples consisteixen a eliminar partícules en suspensió a l'aigua a partir de processos físics(sedimentació,filtratge) i químics(floculació).Els tractaments epecials combinen el tractamentsimple amb la desinfecció, consistent a fer passar un corrent d'ozó per l'aigua(ozonització) i afegir derivats del clor(cloració) per garantir la potabilitat durant el transport.Actualment una planta potabilitzadora duu a terme els processos següents: desbast,separació de sorres.Floculació,sedimentaciói decantació,nou filtratge de sorres,ozonització,flitratge de carbó i cloració.
A les zones costaneres amb poques precipitacions,l'abundància de l'aigua de mar pot ser una solucó als problemes de sunministrament.Perquè això sigui possible cal que el preu de transportar l'aigua des d'altres zones sigui més elevat que el cost d'extreure la sal a l'aigua marina.El mètode de dessalatge que es fa servir avui dia és el d'osmosi inversa,que consisteixa fer passar l'aigua de mar a pressió per una membrana que només permet que s'hi filtri l'aigua sense sals.Les fases del procés de dessalatge són:-
Els ecosistemes aquàtics tenen mecanismes d'autodepuració en els quals intervé la comunitat d'organismes que actua constantment en la qualitat de les Aigües i hi fa possible la seva reutilització:
Zona polisapròbica,altamnet contaminada d'Aigües on predominen els processos de descomposició i on escas l'oxigen que intervé en la degradació de la materia organica.
son les instalacions encarregades de realitzar aquesta tasca de sanejament.
Tractament primari o eliminació dels materials que floten o sedimenten.Amb aquest tractament s'aconsegueix l'eliminació del 60% dels sòlids en suspensió i el 35% de la demanda biològica d'oxigen(DBO).-
Tractament secundari o eliminació de les substàncies orgàniques que encara resten a l'aigua amb la descomposició de la matèria orgànica efectuada per microorgansimes. Tractament terciari,que serveix per eliminar els nitrats, els fosfats,els metalls pesants i algunes substàncies inorgàniques. Els fangs són pràcticament líquids,per la qual cosa es procedeix a un espessiment en un decantador en el cas dels fangs primaris o, en el cas dels secundaris,es recullen per flotació.Els fangs espessits passen després a un contenidor on mitjançant una digestió anaeròbica es redueix la matèria orgànica existent.El fang digerit és deshidratat per diversos mètodes: cetrifugació, premsats,etc; això permet aconseguir un menor volumde fangfacilitar-ne el transport.La línia de passos és el procés de digestió anaeròbica es produeix metà(CH4),que pot recollir i empratcom a font d'energia.Si la planta no està preparada per aprofitar aquest gas,caldrà cremar-lo pel seu poder explosiu i perquè és un gas amb alt poder d'efecte hivernacle.D'acord amb la normativa vigent, l'aigua que es destina al consum humà ha de complir uns requisits de qualitat.La fegradació que hi ha en molts dels cursoos fluvials o en alguns dels aqüifers d'on s'extreu l'aigua per al consum humà obliga a seguir un procés de potabilització la primera part del qual s'assembla molt al procés de depuració abans esmentat.Segons la qualitat de l'aigua d'origen, el procés de potabilització serà més simple o més complex fins a a obtenir els valors necessaris en els indicadors de qualitat:-els tractaments simples consisteixen a eliminar partícules en suspensió a l'aigua a partir de processos físics(sedimentació,filtratge) i químics(floculació).Els tractaments epecials combinen el tractamentsimple amb la desinfecció, consistent a fer passar un corrent d'ozó per l'aigua(ozonització) i afegir derivats del clor(cloració) per garantir la potabilitat durant el transport.Actualment una planta potabilitzadora duu a terme els processos següents: desbast,separació de sorres.Floculació,sedimentaciói decantació,nou filtratge de sorres,ozonització,flitratge de carbó i cloració.
A les zones costaneres amb poques precipitacions,l'abundància de l'aigua de mar pot ser una solucó als problemes de sunministrament.Perquè això sigui possible cal que el preu de transportar l'aigua des d'altres zones sigui més elevat que el cost d'extreure la sal a l'aigua marina.El mètode de dessalatge que es fa servir avui dia és el d'osmosi inversa,que consisteixa fer passar l'aigua de mar a pressió per una membrana que només permet que s'hi filtri l'aigua sense sals.Les fases del procés de dessalatge són:-
Captació:
l'aigua és captada a certa distància i profunditat de la costa, o de la massa d'aigua salina, per evitar la contaminació antròpica.En ocasions és captada de l'aqüifer submarí,que actua de filtre del material groller.Pretractament:
elimina impureses d'arribar al procés d'osmosi inversa.Habitualment es fa una depuració per flotació,amb injecció d'aire i addició de floculants de la matèria en suspensió.En aquesta etapa,l'aigua és desinfectada amb diòxid de clor i hipoclorit sòdic.Filtració:
a través de filtres de sorra oberts, de filtració a pressió en capes de sorra i, per acabar,una microfiltració de l'ordre de 5 a 10 micres.Osmosi inversa:
l'aigua és impulsada amb una pressió de 70 atmosferes a les membranes semipermeables de l'ordre de la mil.Lèsima de micra(10-4m),que nmés deixen passar l'aigua i no pas la salini la resta d'elements que encara pugi contenir.Amb un rendiment del 45% de l'aigua captada,el 55% restant torna al mar en forma de salmrnts.Remineralització:
l'aigua que surt és massa pura pot ser consumida i cal mineralitzar-la amb llits de calcita i amb hidròxid càlcic.Més tard es torna a desinfectar amb diòxid de clor.Gestió de les salmorres:
les salmorres produïdes durant la desalinització tornen al mar i s'han de dissoldre i escampar per aconseguir una saliitat similar a la de l'aigua del mar i evitar efectes negatius sobre les praderies de posidònia,o s'han d'evnviar a través d'emissaris submarins a força de profunditat(50-60 m) per no generar cap impacte negatiu en el medi marí.Eficiència energètica:
es fa una recuperació de l'energia consumida,traspassant a l'aigua marina nova que entra a les membranes part de les 70 atmosferes de pressió de l'aigua que es retorna al mar en forma de salmorres.Aquesta presió s'aprofitarà en un 97%.Això permet reduir l'energia necessària a 3 kW/m3.Pel que fa a la demanda ,la seva quantia és molt incerta perquè obeeix a paràmetres que poden ser molt variables:el creixement de la població,l'estil de vida,la tecnlogia emprada en els processos industrials i agrícoles,el grau de reutilització de les aigües residuals ,etc.La creació d'embassaments obliga a inundar grans extensions de terreny , amb el consegüent trasllat de poblacions fora de l'àrea d'inundació i la pèrdua d'ecosistemes i terres de vegades molt fèrtils,a més dels problemes que pot ocasionar al riu mateix i als conreus d'Aigües avall, ja que reté als sediments i això pot afectar fins i tot la desembocadura.El trasvassament d'aigua comporta extreure o desviar aigua d'una zona per transportrla a una altra amb vaixell o través d'un canal.Els ecosistemes aquàtics tenen mecanismes d'autodepuració en els quals intervé la comunitat d'organismes que actua constantment en la qualitat de les Aigües i hi fa possible la seva reutilització:
Zona polisapròbica,altamnet contaminada d'Aigües on predominen els processos de descomposició i on escas l'oxigen que intervé en la degradació de la materia organica.
Zona mesoprobica:
amb Aigües menys contaminades que l'anterior.La presencia d'Aigües aporta prou oxigen al riu per ajudarlo a desferse de la materia organica sobrant.Zona oligosaprobica:
amb poca contaminació i mes oxigen dissolt.Les estacions depuradores d'Aigües residuals(EDAR)son les instalacions encarregades de realitzar aquesta tasca de sanejament.