Demografia a Espanya i Catalunya: Anàlisi i Tendències

Exercici 2: Gràfic del model de transició demogràfica

1) L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents: Es tracta d'un gràfic semiquantitatiu en el qual es descriu la relació entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat (variables dependents) i el temps (variable independent). L'àrea ombrejada continguda entre ambdues línies representa el creixement natural de la població. La variable temps es divideix en les quatre fases de la teoria de la transició demogràfica. La font és el National Geographic. S’observa com la natalitat i la mortalitat són molt altes en una primera fase per davallar de forma força ràpida fins a arribar a estabilitzar-se en la darrera etapa. El creixement de la població s’incrementa en les fases intermèdies mentre que és molt baix tant al començament com al final.

2) Les definicions podrien ser semblants a les següents:

• Taxa de natalitat: és un indicador demogràfic que mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i la població total d'aquell any. S'expressa en tant per mil.
• Saldo migratori: indica el balanç existent entre els efectius de població emigrant i els efectius corresponents als immigrants. Si és positiu significa que l’arribada d’immigrants és superior a les pèrdues sofertes a causa de l’emigració. I a l’inrevés si és negatiu.

3) La teoria de la transició demogràfica comprèn quatre fases:

• Fase demogràfica tradicional (etapa 1): es caracteritza per taxes de natalitat i mortalitat molt altes, alta mortalitat infantil i alta taxa de fecunditat. Aquestes condicions es relacionen amb la manca de mesures sanitàries i higièniques i és pròpia de societats agrícoles i preindustrials. El creixement natural de la població és molt feble.
• Fase de descens gradual de la mortalitat (etapa 2): correspon a un període en el qual la mortalitat descendeix notablement per la introducció de millores higièniques, sanitàries i alimentàries, mentre que la natalitat es manté en els valors de la fase anterior. Per això, la població experimenta un fort creixement natural.
• Fase de reajustament de la natalitat (etapa 3): correspon amb nous descensos de la mortalitat relacionats amb els avenços de la medicina i l'augment del nivell de vida. També la natalitat descendeix per raons d'ordre social i econòmic, com la incorporació de la dona al món laboral, la progressiva urbanització de la població o el retard de la nupcialitat. El creixement natural de la població comença a decréixer.
• Fase demogràfica moderna (etapa 4): correspon a una societat desenvolupada en la qual les dinàmiques socials i econòmiques de la fase anterior es consoliden i porten a una natalitat i mortalitat molt baixes, fins i tot poden donar-se creixements naturals negatius. En ocasions, la mortalitat repunta a causa de l'envelliment de la població.

4) La dinàmica de la població espanyola en l’actualitat, igual com passa a la resta de països europeus, es caracteritza per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt baixes, la qual cosa condiciona un creixement natural de la població extraordinàriament baix. La natalitat a Espanya va arribar als valors més baixos cap a mitjans de la dècada dels 90 (taxa de natalitat: 9,3, el 1995), amb una mortalitat també molt baixa ja des dels anys 60 (taxa de mortalitat: 8,0 el 1960 i 8,9 el 1995). Alhora, els avenços progressius de la medicina i la millora de les condicions socioeconòmiques de la població han permès un augment continuat de l'esperança de vida que se situa actualment al voltant dels vuitanta anys, fet que combinat amb la baixa natalitat abans esmentada comporta un envelliment progressiu de la població espanyola. L’estabilitat demogràfica de la població ha durat fins a l’inici del segle XXI. El baix creixement natural s’ha vist corregit a l’alça per un augment de la natalitat provocat per la forta immigració rebuda a partir de l’any 1998, integrada per adults joves procedents principalment de països en vies de desenvolupament (el Marroc, l’Àfrica subsahariana, l’Equador) i de nous països incorporats a la UE (Romania). La conseqüència ha estat un augment de la taxa de natalitat fins a valors propis dels anys 80 del segle passat.

Exercici 2: Piràmide de Població d’Espanya

1) Es tracta d’una piràmide de població d’Espanya on està representada l’estructura de la població per grups d’edat. A l’eix horitzontal hi ha el percentatge de població mentre que a l’eix vertical les franges d’edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones i a l’esquerra els corresponents als homes. La font és l’Institut Nacional d’Estadística i les dades són de l’1 de gener del 2007. A grans trets la piràmide presenta una forma regressiva o contractiva (població envellida), encara que mostra lleugers símptomes de recuperació de la natalitat els darrers anys. S’observen grups d’edat molt avançada en relació a l’alta esperança de vida i és visible un gran eixamplament en les edats adultes i una contracció en els nascuts en el període 1938-40.

2)

• Estructura de la població: Indica la composició de la població i la seva classificació per grups d’edat i per sexes.
• Esperança de vida: indica la quantitat d’anys que viuria una persona si els patrons de mortalitat no canvien al llarg de la seva vida.

3)

• a) En el grup d’edat de 0 a 4 anys s’observa un nombre lleugerament superior de naixements masculins sobre els naixements femenins. Es deu a una tendència natural biològica (de cada 1000 naixements 512 són nens i 488 nenes).
• b) En els grups d’edat dels 20 als 40 anys s’observa un predomini dels efectius masculins sobre els femenins, en part pel major nombre de naixements, però especialment és conseqüència de l’arribada d’immigrants, que solen ser homes en major nombre.
• c) En els grups d’edat de més de 65 anys la tendència s’inverteix amb un clar predomini de les dones a causa de la seva major esperança de vida deguda a factors biològics i sociològics alhora.

4)

• a) La població a l’Estat espanyol presenta les següents característiques:
  • Baixa natalitat. Aquesta és una tendència que es va intensificar en les dues darreres dècades del segle XX, i es deu al retard de la maternitat en les dones i a la disminució de fills per parella.
  • Baixa fecunditat. L’índex de fecunditat és d’1,39 fills per dona, molt lluny de la mitjana de 2,1 que es considera el mínim necessari per mantenir el reemplaçament generacional. Es deu a aspectes socioeconòmics i culturals com l’accés als mitjans anticonceptius, i molt especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball, el seu nivell d’instrucció i capacitat de decisió, els costos que representen la cura i l’educació dels fills, el retard en l’edat en què es té el primer fill, els canvis en l’estructura familiar, etc.
  • Baixa mortalitat deguda a l’augment de l’esperança de vida, tot i que darrerament es manté relativament elevada a causa de l’envelliment de la població.
• b) L’evolució actual de la població està condicionada per la baixa natalitat i la baixa fecunditat que dóna lloc a un feble creixement vegetatiu. Aquest fet unit a l’allargament de l’esperança de vida han comportat l’envelliment progressiu de la població. Això comportarà que en un futur hi haurà uns desequilibris en el sistema de pensions, en haver-hi una proporció de pensionistes més gran respecte de la població activa. També és de preveure que s’incrementarà la despesa sanitària dirigida a les persones de la tercera edat. El mercat de treball també podrà necessitar més mà d’obra de la oferta pels efectius de població existents, fet que pot impulsar nous corrents d’immigració.

Exercici 2: Piràmide de població de Catalunya

1) Es tracta d’una piràmide de població de Catalunya on està representada l’estructura de la població per grups d’edat. A l’eix horitzontal hi ha el percentatge de població mentre que a l’eix vertical l’any de naixement. El costat dret de la piràmide representa la població femenina i a l’esquerra hi ha la masculina. La font és l’Institut Nacional d’Estadística i les dades són de l’any 2001. A grans trets la piràmide presenta una forma contractiva, encara que mostra símptomes de recuperació de la natalitat els darrers anys. També es detecten clarament uns buits d’efectius als nascuts en el període 1936-39.

2)

• Taxa de natalitat: indica el nombre de naixements per cada mil habitants que han tingut lloc en una població en un període de temps determinat.
• Creixement natural: diferència entre el nombre de naixements i defuncions en un període de temps determinat.

3)

• a) Quina és la causa del buit demogràfic que afecta el grup de 60-64 anys? La davallada de naixements en el període de la Guerra Civil.
• b) Quin és el motiu de la recuperació demogràfica que es mostra en el grup d’edat de 0 a 4 anys? L'arribada d’immigrants de països en vies de desenvolupament, en edat jove, amb un model de família diferent i unes taxes de fertilitat més grans que els de la població catalana.
• c) Per què en els grups d’edat dels majors de 65 anys, les dones són majoria? Es deu a una major esperança de vida de les dones respecte dels homes.

4)

• a) Els immigrants provenen de les següents àrees:
  • Àfrica: Marroc i Àfrica subsahariana.
  • Amèrica llatina: Equador principalment.
  • Unió Europea: Romania i després jubilats i executius de grans empreses procedents dels països més rics de la UE.
• b) Els residents estrangers a Catalunya es localitzen principalment a:
  • l’àrea metropolitana.
  • les comarques del litoral i el prelitoral.
  • algunes capitals de comarca interiors com Vic o Cervera.
• c) La població estrangera suposa el 15% de la població total de Catalunya, encara que en algunes localitats el percentatge pot ser molt superior.

Exercici 2: Taula de l'evolució de la població a Espanya

1) Es tracta d’una taula de dades que mostra l’evolució de la població a Espanya per grups d’edats. Les dades corresponen als anys 1900, 1960, 1980, 1995 i 2008 i la població està subdividida en tres grups d’edat. La font és l’Institut Nacional d’Estadística i les dades són de l’any 2009. La taula mostra una disminució progressiva del grup d’edats 0-19 al llarg del període mentre que es produeix un augment dels dos grups d’edat restants.

2)

• Índex de fecunditat: indica el nombre mitjà de fills que una dona tindria al llarg de la seva vida fèrtil.
• Esperança de vida: edat mitjana que se suposa podrà arribar a viure una persona, calculada a partir de les dades de mortalitat que presenta el grup de població del qual forma part.

3) L’evolució de la població en edat jove segueix la mateixa pauta que a la resta de països desenvolupats. És un descens motivat per la baixa natalitat que es produeix les dècades dels anys 80 i 90. No queda reflectida encara a la taula l’augment de natalitat provocada per l’arribada d'un gran nombre de població immigrant. La raó principal és l’augment de l’esperança de vida provocada per les millores en el sistema sanitari i la major qualitat de vida que existeix en els països desenvolupats.

4) Exposeu els avantatges i els desafiaments que comporta l’envelliment de la població.

• Els avantatges fan referència a les condicions de vida de les persones dels grups d’edat més gran, entre les quals es podrien esmentar les següents: una esperança de vida més gran; un augment progressiu de la qualitat de vida dels grups d’edat més grans; més disponibilitat de temps lliure per realitzar activitats lúdiques i d’esbarjo.
• Els inconvenients estan relacionats amb què a vegades els Estats no dediquen els suficients recursos per mantenir les prestacions que l’estat del benestar destina a les persones d’edats més grans: pensions de jubilació, cobertura sanitària universal, despeses farmacèutiques, etc., juntament amb la necessitat de centres socials i sanitaris per a la població gran.

Indiqueu altres països que es trobin en la mateixa situació. L’alumnat pot esmentar qualsevol país desenvolupat, el corrector haurà de valorar la pertinença de la resposta.

Exercici 2: Moviment natural de la població

1) Es tracta d’una gràfica de línies sobre el moviment natural de la població a Catalunya que mostra el nombre total de naixements, defuncions i matrimonis des del 1975 fins el 2005 en intervals d’un any i amb tres línies diferenciades per la trama. La gràfica està extreta de l’Atles Nacional de Catalunya amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 2009. La natalitat baixa amb gran rapidesa del 1975 fins al 1985 per estabilitzar-se i tornar a pujar amb força a partir del 1997. La mortalitat mostra un increment gradual durant tot el període. El nombre de matrimonis baixa fins als inicis dels anys 1980 per continuar estable en tot el període.

2)

• Fecunditat: es defineix com la quantitat de nascuts vius en relació a la població femenina en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys).
• Creixement vegetatiu: El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre la natalitat i la mortalitat.

3) Descriu el comportament de les dades que mostra el gràfic.

• Els naixements mostren una tendència a la baixa fins l’any 1995 com a conseqüència de la dinàmica demogràfica pròpia dels països occidentals més desenvolupats que es caracteritzen per famílies amb un baix nombre de fills. L’augment de la natalitat a partir de l’any 1995 és degut a l’arribada de població immigrant jove en edat de procrear i amb uns models de família diferents als dels països europeus.
• La mortalitat mostra un augment progressiu en tot el període a causa del major nombre de morts que es donen en les poblacions envellides.
• El nombre de matrimonis pateix una davallada fins l’any 1975 que s’estabilitza en les dades que corresponen al volum d’efectius de la població catalana.

4)

• Quines són les conseqüències d’un creixement vegetatiu molt baix o negatiu? La causa principal és una natalitat molt baixa com la que es dóna en els països occidentals més desenvolupats, amb taxes situades en valors inferiors al 10 per mil. Una altra causa és l’augment de l’esperança de vida que es produeix per les millores sanitàries i l’augment de la qualitat de vida. La conseqüència principal és l’envelliment de la població, que es manifesta per l’augment de pes dels grups d’edat corresponents a les persones adultes en relació a la població de joves.
• Quin factor demogràfic pot modificar aquestes conseqüències? La modificació de la tendència a l’envelliment només pot ser corregida per un augment de la natalitat o per l’arribada de fluxos migratoris, generalment constituïts per població jove que comporta també un augment de la natalitat.

Exercici 1: Text sobre la natalitat a Europa

1) En el text s’exposen les idees següents:

• La UE necessita augmentar la natalitat perquè es preveu que sigui superada per la mortalitat, fet que augmentarà l’envelliment de la població i que els seus sistemes de protecció social depenguin de la immigració.
• La Comissió europea ha presentat propostes per conciliar la vida professional i familiar (més setmanes de permís de maternitat, més protecció jurídica, etc.) i així fomentar la natalitat i a la vegada evitar l’abandó laboral femení.
• Però la Comissió ha oblidat el paper dels homes en la conciliació i les seves propostes no els inclouen.

2)

• La natalitat fa referència al nombre de nascuts vius al llarg d’un any.
• La fecunditat: es defineix com la quantitat de nascuts vius en relació a la població femenina en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys). La natalitat es relaciona amb el total d’habitants, en canvi la fecunditat relaciona el nombre de naixements amb el nombre de dones en edat fèrtil i dóna una idea més afinada sobre si es tenen pocs o bastants fills.
• Una projecció demogràfica és un càlcul sobre les tendències de la població per tal de deduir o fer un pronòstic de la seva evolució futura. Per elaborar-la s’estudia la natalitat, la mortalitat, l’envelliment, l’esperança de vida, les migracions i molt especialment, la fecunditat.

3) A la Unió Europea, la taxa de natalitat és molt baixa i sovint la fecunditat es troba per sota del nivell de substitució d’una generació per una altra, estimada en 2,1 fills per dona. La taxa de mortalitat és baixa, així com la mortalitat infantil. L’esperança de vida és molt alta. Com a conseqüència es produeix un envelliment de la població. Una població envellida és un fet comú a la major part de països europeus. La població europea està estancada, amb un lleu creixement que es deu fonamentalment a la immigració.

L’aportació de la immigració al creixement poblacional ha estat superior a la del creixement natural. Cal afegir que els immigrants aporten a més un augment de la fecunditat i el rejoveniment de la població. Pel que fa a les causes de la dinàmica de la població europea cal considerar els factors socioeconòmics i culturals que expliquen aquestes variables com en el cas del descens de la fecunditat, l’accés als mitjans anticonceptius, i molt especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball, el seu nivell d’instrucció i capacitat de decisió, els costos que representen la cura i l’educació dels fills, el retard en l’edat en què es té el primer fill, els canvis en l’estructura familiar, etc. Els progressos de la medicina i del nivell de vida han augmentat considerablement l’esperança de vida. La longevitat femenina és especialment remarcable degut a factors biològics i sociològics alhora. L’envelliment és conseqüència fonamentalment de la disminució de la fecunditat, de la disminució de la taxa de mortalitat i de l’augment d’esperança de vida. Es preveu que en un breu termini, en el conjunt de la Unió el creixement natural sigui negatiu degut a la baixa fecunditat unida a les morts de la generació del baby-boom posterior a la II Guerra Mundial. Les polítiques demogràfiques de la Unió Europea passen amb més o menys fortuna segons el país per incentivar la natalitat amb mesures com ampliar el permís de maternitat, facilitar la reducció de jornada de les mares, flexibilitat horària i assignacions econòmiques que poden ser puntuals i en alguns països fins i tot allargar-se durant els primers anys de la vida dels nens i nenes. Sembla que les mesures més efectives es troben en la conciliació de la vida professional i familiar i en la protecció dels llocs de treball.