Estats Democràtics i No Democràtics: Una Anàlisi Completa

Estats Democràtics i No Democràtics

Democràtics:

• Monarquies i Repúbliques: Certs estats democràtics són monarquies parlamentàries. En aquests estats, la màxima autoritat és el Rei, però la sobirania la té el poble. Uns altres països democràtics són repúbliques parlamentàries. En aquests estats, les funcions de cap d'Estat les exerceix el President de la República, elegit per la ciutadania. El govern de l'estat queda a les mans del primer ministre o president del Govern.
• Estats Liberals i Estats Socials:
  • Liberal: Procura no interferir en l'economia de les empreses ni en les relacions socials. Considera que l'economia ha de funcionar segons les pròpies regles i segons la llei del mercat, creient que l'oferta i la demanda regularan els preus i les condicions laborals.
  • Social: Defensa la necessitat d'intervenir en diversos àmbits econòmics i socials. Posa en marxa una sèrie d'instruments com pensions, subsidis d'atur, etc., que pretenen aconseguir la igualtat més gran possible entre tots els ciutadans i ciutadanes.
• Estats Centralistes i Estats Descentralitzats:
  • Centralitzada: Les decisions que afecten les regions o els territoris que integren l'estat les pren el Govern central (França i Polònia).
  • Descentralitzada: Comparteix el poder amb els diferents territoris que l'integren, als quals delega competències (Alemanya).

No Democràtics: L'actualitat a diversos països, el poder l'ha exercit o l'exerceix una sola persona o un grup privilegiat, que decideix segons els seus interessos:

• La Monarquia Absoluta és aquella en què el rei concentra tot el poder o elegeix directament les persones que han d'exercir aquestes funcions en nom d'ell. Actuen en nom de Déu (Aràbia i Oman, Àsia).
• La Dictadura és un règim en el qual una persona, amb el suport d'un partit polític, d'un grup ètnic o de l'exèrcit, governa amb un poder absolut. Les dictadures han sovintejat als països de l'Amèrica Llatina i actualment n'hi ha a molts països africans i asiàtics.

L'Estat: Entre la Globalització i la Regionalització

L'estat ha cedit part del seu poder a institucions supranacionals. Les regions i les grans ciutats tracten de destacar la seva importància econòmica, històrica i cultural, i reclamen administrar competències i compartir una part del poder.

• Globalització: Factor que ha influït més en la transformació de l'estat tradicional:
  • La globalització de l'economia, perquè els capitals flueixen d'un país a un altre, sense fronteres.
  • La generalització de les noves tecnologies de la informació, perquè permeten que aquesta informació circuli per les xarxes en temps real. La globalització ha originat un sistema mundial que integra els estats que en formen part i, per al funcionament d'aquest sistema, els estats han arribat a acords i han creat organitzacions supranacionals. Aquestes institucions assumeixen una part de la sobirania dels estats que les integren.
• Regionalització: S'entén com a local o regional aquell territori que té una activitat econòmica ben desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferenciada. TIPUS d'espais regionals:
  • Nacions sense Estat, com Quebec (Canadà).
  • Regions molt consolidades i diferenciades, com Baviera (Alemanya).
  • Gran àrees urbanes o ciutats globals, com Nova York, Tòquio i Londres.

Principi de subsidiarietat: principi pel qual la institució més pròxima a la ciutadania pren certes decisions.

Funció de l'Estat en l'Actualitat

Els estats mantenen la seva rellevància, encara que hagin canviat algunes de les funcions que exercien tradicionalment:

• Els estats són coordinadors de les regions i de les ciutats que integren el seu territori, perquè distribueixen competències i riquesa, i asseguren el compliment de les lleis i la igualtat de drets i deures de tots els ciutadans de l'estat.
• Els estats garanteixen la creació i el manteniment de les infraestructures bàsiques que comuniquen les diferents parts del territori i el connecten amb uns altres països.
• Els estats coordinen la lluita contra el terrorisme mundial.