Estats, Democràcia i Dictadura: Organització i Relacions Internacionals

La Diversitat dels Estats (Més de 200)

El món està format per uns 200 estats. Uns estats s'han creat recentment i d'altres tenen una llarga història. Uns estats són molt més grans i d'altres són diminuts. Rússia és l'estat més extens de tots.

No tots els estats són iguals de poderosos. Els Estats Units són la primera potència mundial pel seu poder polític, econòmic i militar.

Els Estats Democràtics: Concepte i Condicions

La paraula democràcia sorgeix de la unió de dos termes grecs: demos (poble) i kratos (govern). La democràcia parteix de la idea següent: com que les decisions dels governs les han d'acatar els ciutadans, ells han de prendre part en aquestes decisions.

Per poder considerar que un estat és democràtic, s'han de complir tres condicions:

1. La participació ciutadana.
2. La separació de poders.
3. L'existència d'un autèntic estat de dret.

La Participació Ciutadana en la Democràcia

Normalment, la participació dels ciutadans consisteix en l'elecció d'uns representants que governin per ells. Per tal que unes eleccions siguin realment democràtiques, han de complir uns requisits:

• Tots els ciutadans i les ciutadanes majors d'edat han de poder votar.
• S'han de poder presentar a les eleccions totes les persones i els partits que ho vulguin.
• Tothom que es presenti podrà exposar el seu programa lliurement.
• Les eleccions s'han de celebrar periòdicament, d'aquesta manera s'impedeix que unes quantes persones es perpetuïn en el poder.
• S'ha de garantir la netedat dels resultats.

La Separació de Poders per Evitar Abusos

Als estats democràtics, el poder està repartit per evitar que una sola persona o un únic grup controli tot l'estat. Aquesta separació es divideix en tres branques:

• Poder Legislatiu: El Parlament. És l'encarregat d'aprovar les lleis.
• Poder Executiu: El Govern. S'ocupa d'aplicar les lleis.
• Poder Judicial: Els Jutges. La seva missió és vetllar perquè tothom compleixi les lleis.

La separació de poders garanteix la protecció dels ciutadans davant els possibles abusos de l'autoritat.

L'Estat de Dret i la Constitució

En els estats de dret, les lleis les ha de respectar tothom, incloses les persones que ocupen posicions de poder. Hi ha una llei suprema, la Constitució, en què es defineixen els drets i els deures dels ciutadans i que posa límit al poder de les institucions.

Les Dictadures: Concentració de Poder i Repressió

Una persona o un grup concentra tots els poders de l'estat en les seves mans. Molt sovint, aquestes persones han arribat al poder després d'un cop d'estat o d'un procés revolucionari.

En una dictadura, els ciutadans no participen en el govern, que no respecta cap altra llei que la que ell dicta ni reconeix els drets humans.

La major part dels països del món no són democràtics. En molts casos hi ha falses democràcies, que són, en realitat, dictadures encobertes. Aquestes convoquen eleccions a les quals només es pot presentar un partit o en falsegen els resultats.

L'Organització Territorial de l'Estat

Per poder administrar millor el seu territori, els estats s'organitzen en unitats territorials més petites. Aquesta divisió de l'estat rep diferents noms en cada país. Per exemple, a Espanya, les unitats més petites són els municipis, que s'agrupen en províncies, i aquestes en comunitats autònomes.

En un estat es distingeixen diversos tipus d'institucions de govern:

• Institucions Estatals: Tenen la potestat d'aplicar les seves decisions a tot el territori de l'estat.
• Institucions Regionals i Locals: Només poden aplicar les seves decisions en l'àmbit territorial al qual pertanyen.

Estats Centralitzats i Descentralitzats

Segons com s'ordenen les relacions estatals i regionals, hi pot haver dos tipus d'estats:

Estats Centralitzats

• Les institucions locals i regionals depenen de les institucions estatals.
• Els alcaldes dels municipis tenen poques competències.

Estats Descentralitzats

• La situació és una altra: les regions tenen institucions pròpies.
• Els ciutadans elegeixen els membres del govern i els parlaments nacionals o regionals.
• L'estat manté el poder màxim i hi ha lleis comunes per a tots els territoris.
• Els municipis i les regions tenen amplis poders als seus territoris.

Les Relacions entre els Estats i la Resolució de Conflictes

Les relacions que s'estableixen entre els estats són majoritàriament pacífiques. Mantenen contactes econòmics amb molts països del món i també s'ajuda els estats que ho necessiten en diferents aspectes.

Per facilitar les seves relacions, els estats signen tractats, pactes i convenis. Són documents on els estats es comprometen a determinades accions en una matèria concreta.

De vegades sorgeixen conflictes, que poden ser:

• Conflictes Econòmics: Apareixen quan els interessos econòmics de dos o més països es topen.
• Conflictes Militars: En els casos greus, poden donar lloc a guerres terribles.

Per resoldre aquests conflictes, els estats sol·liciten l'ajuda d'altres països o recorren a la mediació d'organismes internacionals.

Conceptes Clau i Organismes Internacionals

Estat

L'Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Tots els habitants d'aquest territori estan sotmesos a l'autoritat de l'Estat. Està format per: fronteres, un poder de l'Estat i una població.

La població que viu en el territori d'un estat és el conjunt de ciutadans d'aquell estat, que tenen un seguit de drets i d'obligacions. Per regular el territori i la població, l'Estat dicta un conjunt de lleis que totes les persones i les organitzacions han de complir. A més a més, crea un conjunt d'institucions la missió de les quals és fer efectives les decisions preses per l'Estat (policia per mantenir l'ordre, exèrcit per defensar el territori, cos diplomàtic i funcionaris).

Teocràcia

És una manera de classificar un estat. En les teocràcies hi ha una religió oficial, els llibres sagrats de la qual es converteixen en llei. Els religiosos ocupen el govern o tenen autoritat per decidir sobre les polítiques que duu a terme.

Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'ONU es va fundar el 1945, quan va acabar la Segona Guerra Mundial. Els estats volien una organització que resolgués els conflictes de manera pacífica. L'ONU té tres objectius principals:

• La defensa dels drets humans.
• El manteniment de la pau.
• El foment de la cooperació pacífica.

L'ONU té organismes especialitzats en la cooperació internacional que s'ocupen de formular recomanacions sobre matèries concretes, com la FAO (per a l'agricultura i ramaderia) o la UNESCO (per a l'educació).