Democràcia: Concepte, Tipus i Reptes Actuals

La democràcia

El terme democràcia té avui connotacions molt positives i parlem de prendre una decisió democràticament o de respectar les opinions de les altres persones. La pràctica totalitat dels poders que governen els diferents estats s'autoqualifiquen de democràtics. Vol dir que el criteri del govern del poble i per al poble és un comú denominador dels discursos polítics d'arreu del món.

Orígens i democràcia moderna

El terme democràcia prové del grec demokratia, compost de demos (poble) i kratos (poder, govern) i significa etimològicament "govern del poble". La democràcia moderna es configura a partir de les formes polítiques que es comencen a desenvolupar al final del segle XVIII. Els seus trets distintius són l'afirmació dels drets de la persona, de les garanties polítiques dels ciutadans, de la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, del reconeixement del valor personal de cadascú, del dret a la informació i transparència sobre l'exercici del poder.

Models de democràcia política

Les democràcies clàssiques i modernes mostren dues grans concepcions de la democràcia: la que l'assimila a una certa forma de poder popular en què els ciutadans s'autogovernen i s'autoregulen.

Hi ha tres tipus:

• La democràcia directa o participativa correspon al món clàssic, en especial a Atenes.
• La democràcia representativa o liberal: els representants escollits es comprometen a gestionar els interessos o les opcions volgudes pels ciutadans que els han escollit, dins d'un marc legal pluripartidista.
• Hi ha qui ha presentat el comunisme com un model de democràcia representativa unipartidista.

Escales de valoració democràtica

La qualitat democràtica d'un règim polític és important perquè, d'una banda, acaba reflectint-se en aspectes tan importants com el respecte als drets humans i el benestar de la població en termes econòmics, de qualitat de vida, de nivell educatiu; i d'altra banda, també repercuteix favorablement en la legalitat internacional, els tractats internacionals sobre qüestions globals com els problemes mediambientals o la limitació de l'armament, la resolució pacífica dels conflictes...

Un estat compleix determinats requisits institucionals amb relació a la ciutadania, com:

• Sufragi universal
• Elegibilitat
• Competitivitat
• Transparència electoral
• Participació efectiva
• Llibertat d'expressió
• Coneixement instruït
• Efectivitat de vot

També hi ha escales fetes a partir de la combinació de les garanties relatives als drets polítics i als drets civils.

Concepcions de la democràcia moderna

Hi ha una gran diversitat de concepcions de la democràcia, les quals responen, bàsicament, a criteris normatius i descriptius. Els normatius diuen com hauria de ser la democràcia i obren pas a un debat filosòfic sobre aquesta, els seus objectius, la qualitat de la implicació i la participació ciutadana en la governabilitat, i el fonaments de la justícia i de la igualtat. En canvi, les classificacions descriptives apliquen la metodologia de les ciències socials per explicar el funcionament efectiu de la democràcia en general i dels estats democràtics concrets.

Les concepcions econòmiques i del mercat electoral

Les concepcions econòmiques apliquen a la política un programa d'investigació de la democràcia considerada com a intercanvi i usen elements propis de l'elecció dels consumidors i de la teoria de l'elecció racional.

La concepció procedimental

Kenneth Arrow analitza com es pot construir un procediment per passar d'un conjunt de preferències individuals conegudes a un esquema per prendre decisions socials, tenint en compte que aquest procediment ha de satisfer certes condicions.

L'analogia del consumidor

Anthony Downs explica el procés polític de manera similar al comportament dels consumidors, com si les eleccions corresponguessin a les ofertes d'un mercat.

El contractualisme amb costos mínims

James McGill Buchanan i Gordon Tullock reprenen la idea del contracte per examinar la política en el marc de l'Estat mínim. Els ciutadans d'aquest Estat mínim pacten constitucionalment les regles de joc; a més del respecte a la prioritat i als drets humans, determinen què és i què no és permissible tant en l'àmbit públic com en el privat.

Les concepcions sociològiques

Les concepcions sociològiques de la democràcia se centren a descriure la distribució real i efectiva del poder en les societats amb estats democràtics.

El primer elitisme democràtic modern

Les concepcions elitistes postulen que a les diferents societats sempre és una minoria la que té el poder, siguin quines siguin les distintes formes d'aquest, com explica Moisei Ostrogorski.

L'elitisme de la minoria activa

Gaetano Mosca afirma que una minoria activa organitzada exerceix el poder mitjançant una fórmula política pensada al seu servei. Aquesta fórmula conté les representacions ideològiques i culturals que legitimen l'elit governant.

L'elitisme democràtic modern

Max Weber: la igualtat formal pròpia del capitalisme, de la democràcia i de l'Estat modern impliquen la generalització del sufragi universal; ara bé, això no desvirtua el lideratge i la preeminent acció política de les elits dirigents en una societat de masses.

L'elitisme de la minoria escollida per governar

Un altre elitisme democràtic és el defensat per Schumpeter; per a ell, la democràcia no és pròpiament el govern del poble, sinó el govern de l'elit que aconsegueix sortir elegida pel poble.

El pluralisme democràtic

Les concepcions pluralistes s'inicien a la segona meitat del segle XX. El pluralisme democràtic subratlla l'autonomia entre l'organització estatal i la societat civil, i entre el poder polític i els poders econòmics; aquesta autonomia contrasta amb la rigidesa.

Les concepcions filosòfiques

Les concepcions filosòfiques modernes sobre la democràcia són fonamentalment normatives i reflexionen sobre els fonaments intel·lectuals de la democràcia.

El liberalisme igualitari

John Rawls proposa fonamentar una societat liberal i justa, i legitimar un Estat de dret democràtic o Estat just a partir d'un contracte social que inclou els principis elementals de justícia, atès que "la justícia és la virtut fonamental i, en realitat, indispensable del sistema social", com afirma a la seva obra Teoria de la justícia.

El neoliberalisme democràtic i conservador de l'estat mínim

Frederich August von Hayek denuncia els mecanismes, sobretot econòmics, com la planificació estatal de l'economia o l'intervencionisme econòmic de l'Estat, que poden fer que algunes democràcies esdevinguin models d'organització incompatibles amb la llibertat humana.

La democràcia com a espai públic de deliberació racional

Jürgen Habermas critica les concepcions habituals sobre l'individu i el coneixement i proposa una concepció de la democràcia com a discurs racional propi de l'espai públic o cívic.

Estat de dret i democràcia

El Sistema de Westfàlia consagra els principis de la territorialitat dels estats, de la igualtat legal entre estats, i de la no-ingerència o no-intervenció exterior en els assumptes interns de cada estat.

La separació de poders i l'Estat de dret

El poder legislatiu té com a missió elaborar les lleis que regulen les relacions entre els ciutadans, i entre aquests i el govern. El poder executiu està format per aparells de l'Estat que fan efectives les lleis i obliguen a complir-les. El poder judicial interpreta la llei i administra justícia, jutjant si una persona acusada d'una acció comesa o omesa és culpable.

Estat liberal i Estat democràtic

La democràcia moderna neix i es desenvolupa sota l'ordenament juridicolegal que adopta l'Estat liberal i que únicament s'ha donat en ell. El vincle entre Estat liberal i Estat democràtic es mostra veient que calen certes llibertats perquè el poder sigui democràtic, i que només el poder democràtic garanteix les llibertats fonamentals.

Democràcia representativa i eleccions

La democràcia sol apuntar a la representació directa, cada individu es representa a si mateix i pren part en les decisions polítiques; la democràcia directa no és aplicable a les societats actuals.

El procés electoral

En democràcia les eleccions són competitives i lliures. Això explica que el procés electoral tingui una notable complexitat tècnica que calgui respectar escrupolosament per garantir la legitimitat de l'elecció.

El sistema proporcional en les eleccions reflecteix millor la diversitat social que no pas el sistema majoritari.

Reptes de la democràcia moderna

L'ideal democràtic sembla definitivament consolidat en l'àmbit de les idees i genera unes expectatives que orienten la discussió vers la denúncia de les mancances que presenta la realitat política.

El perfeccionament dels mecanismes de deliberació i participació

Les modernes democràcies representatives s'esforcen a millorar els mecanismes formals de representació i de participació política.

L'abstencionisme

Hi ha qui considera la baixa participació electoral com una mostra del descrèdit dels polítics professionals o de les estratègies de partits esdevinguts organitzacions recaptadores de vots.

La vulgarització de l'espai públic

El debat polític ha de lluitar per sobreviure contra alguns mitjans de comunicació de masses que caricaturitzen l'espai públic, defugen la deliberació, expressen opinions sense aportar-ne les raons o igualen el debat públic a una oferta més d'entreteniment cridaner.

Les tasques i la grandària de l'Estat

L'Estat ha d'intervenir en l'economia o si s'ha de mantenir l'Estat de benestar.

La superació de l'Estat

Els problemes globals no semblen tenir una solució en el marc estatal que establia el sistema de Westfàlia: la globalització econòmica i les deslocalitzacions, l'afebliment de les fronteres...

El desemparament del ciutadà global

La globalització esborra els límits territorials on emmarcar els ideals democràtics concretats en institucions a l'abast de la ciutadania.

L'Estat i la pau, la democràcia i els drets humans

L'Estat pot ser la institució que millor garanteix els drets humans, la pau, i els valors democràtics.

Dilema sobre l'Estat

El nazisme a Alemanya, amb l'holocaust jueu i els camps d'extermini; el comunisme a l'antiga Unió Soviètica, sota l'hegemonia de Rússia, amb els gulags o camps de treball forçós on eren empresonats els dissidents del règim polític; i les dictadures feixistes a Itàlia i Espanya són manifestacions prou clares que han abusat dels drets dels ciutadans.

Els mals en un Estat

Nicolau Maquiavel va voler portar l'anàlisi des de la teoria a la pràctica real.

Corrupció i clientelisme polític

Una autoritat política o un funcionari es desvien del compliment dels seus deures públics per aconseguir beneficis a caràcter privat.

Terrorisme i manca de seguretat

La coerció o amenaça terrorista vol forçar la població, i l'Estat que la dirigeix, a acceptar un canvi de caire polític, econòmic, religiós, de sobirania, etc. Si aquesta conducta terrorista és portada a terme per l'Estat mateix, llavors s'anomena terrorisme d'Estat.

Declaració dels drets humans

Els drets humans són aquells valors, facultats i llibertats elementals que corresponen a tota persona pel fet de ser-ho. L'acceptació i la vigència dels drets humans ha fet que de vegades alguns governs, o els mitjans de comunicació més sensibles, hagin denunciat la violació d'aquests drets per alguns estats.

Zakaria distingeix entre la llibertat constitucional i democràcia. La llibertat constitucional fa referència a la protecció, mitjançant les lleis, dels drets de l'individu a expressar-se, a tenir propietats, a professar unes creences, etc. La democràcia és definida com el sistema polític basat en "eleccions obertes, lliures i netes".

Missió de l'Estat democràtic

La tasca fonamental dels estats moderns, per a alguns autors, és garantir la pau i la seguretat dels seus ciutadans.

Democràcia i Estat del benestar

Una bona mostra de la necessitat de l'organització estatal l'ofereix l'Estat del benestar, nascut als països nòrdics durant la primera meitat del segle XX i avui estès a la resta d'Europa occidental mitjançant mesures econòmiques, polítiques i socials equilibradores i una legislació socialment compresa, assegura uns mínims en educació, sanitat, habitatge, pensions, etc.